• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciL’amfiteatre anatòmic (Barcelona)
Tornar

L’amfiteatre anatòmic (Barcelona)

30 setembre, 2011

Una sala de disseccions del segle XVIII al bell mig de Barcelona

Avui la meva proposta començarà a l’estil Proust: recordant quan era petit i duia una magdalena a la mà. I és que una de les meves tietes (Hola, tieta!), que treballa a l’Hospital de Sant Pau, em va regalar un llibre un estiu que jo estava de vacances i tenia uns dotze o tretze anys: una reproducció del De Humani Corporis Fabrica de Andreas van Wesel (o, com es va llatinitzar: Andreas Vesalius). El De Humani és considerat com un dels més importants tractats d’anatomia i va ser publicat per primera vegada el 1543.

I em va fascinar. El conjunt de làmines que reprodueixen diferents parts humanes es van convertir, per a mi, en hores i hores d’observació buscant detalls i identificant parts anatòmiques del cos. Però si quelcom em fascinar, també, va ser l’explicació sobre com Vesalius i els seus estudiants havien aconseguit aquells coneixements: la dissecció i la observació directa dels diferents aparells i òrgans dels nostres cossos.

Estem acostumats a una medicina eficient, eficaç i, sempre la volem així, ràpida. Però quasi sempre ens oblidem que, com tot el nostre coneixement científic, aquesta està recolzada damunt un edifici fet d’experiments, contrastacions, observacions i errors.  En ciència, l’error és un excel·lent conseller i company.

La nostra medicina actual es recolza sobre tradicions més antigues (de vegades encertades, de vegades s’han demostrat errònies) i estudis bàsics. La dissecció, entesa com la recerca en l’anatomia a partir de l’estudi directe de cadàvers humans (tot “operant-los”), es va consolidar a partir de l’època de Vesalius, no sense molts problemes. Sovint, els cirurgians (en un temps que la jerarquia mèdica era encapçalada pel metges, i els cirurgians eren el darrer esglaó, proper als carnissers…), havien d’anar als cementiris a robar cossos acabats d’enterrar…

Per acabar de conèixer aquelles pràctiques, dos excel·lents llibres: Opus Nigrum, de la Marguerite Yourcenar i L’arbre de la ciència, de Pío Baroja.

Sala Gimbernat

Però la recomanació és d’una visita!! Dirigiu-vos al Carrer del Carme, 47, a Barcelona, al barri del Raval. Entreu al recinte de l’Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (aquell va ser el primer GRAN hospital de la ciutat!). L’edifici de l’esquerra és la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.  Allà, els dimecres pel matí, podreu visitar la sala clínica, de quan l’edifici era la seu de la Facultat de Medicina.

L’Hospital Clínic actual s’anomena així pel mateix motiu: hospital clínic  ens indica que la gent que estudia medicina realitza part de la seva formació, amb observació directa, en aquell centre. La Sala Clínica (o, millor dit, l’Amfiteatre Anatòmic), del s. XVIII, és la sala on es feia la dissecció dels cossos i els estudiants (lamentablement, en aquella època l’accés de les dones al coneixement estava restringit), situats al voltant de la taula de treball, podien observar i prendre notes. D’aquest tipus de pràctiques van sorgir grans noms de la nostra medicina, com Gimbernat o, molt més proper a nosaltres, Trueta.

Visiteu la sala i podreu percebre com la nostra medicina atòmica, ben complexa, d’avui dia es basa, indefectiblement, en coses ben senzilles: un joc de bisturís, una taula de treball de marbre, pinces i separadors, i ganes d’aprendre seguint la pròpia curiositat…..

Per què en recerca, el més important sempre és la pregunta.

Ivan Briz

 

Informació addicional

 L’amfiteatre anatòmic és una sala totalment circular, al centre de la qual hi ha una imponent taula de marbre on es realitzaven les disseccions dels cadàvers. Al seu entorn hi ha diverses graderies i tribunes, on els acadèmics i els alumnes podien seguir les llissons d’anatomia i les operacions.

L’atmòsfera de tot plegat no deixa indiferent ja que estem parlant d’una construcció realitzada el 1762, d’elegants línies neoclàssiques, amb alguns elements ornamentals espectaculars, com ara uns vitralls que fan lluir encara més  la cúpula esfèrica del recinte.  

La sala fou l’amfiteatre anatòmic de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i actualment és la sala d’actes de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya.  S’anomena “Sala Gimbernat” en honor a  Antoni de Gimbernat i Arboç, natural de Cambrils, que va realitzar en aquest amfiteatre la demostració anatòmica de la seva tècnica per a la intervenció de l’hèrnia crural, que encara avui dia es coneix com a “operació de Gimbernat”. 

La Sala es pot visitar de forma lliure els dimecres de 10 a 12 hores, i és accessible als grups a hores convingudes.

amfiteatre anatòmic
Sala Gimbernat

Etiquetes: Gaudeix del turisme científic

Comparteix!
Tweet

Cap resposta a “L’amfiteatre anatòmic (Barcelona)”

  1. Respondre
    mari luz
    dilluns, 10 octubre 2011 at 13:42

    anem un dia??

  2. Respondre
    Montse Fontboté
    dilluns, 12 setembre 2011 at 15:44

    molt recomanable! Es realment una sala que impresiona, et sents dins la història.

  3. Respondre
    Conxita
    dijous, 20 juny 2013 at 13:14

    Es força interessant poder imaginar les classes doctorals

Respondre a Conxita Cancel·la les respostes

Equip Investigador

María Casado

Àngel Ginés

Jordi

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Casa de l’Ós del Pirineu (Isil, Pallars Sobirà)

Les rodalies de Banyoles: ecologia microbiana en acció

Centre d’Interpretació d’Art Rupestre (Ulldecona)

Observació de voltors a Alinyà

Parc Neolític de la Draga (Banyoles)

Espai del metge i de la salut rural (Sant Feliu de Guíxols)

Gabinet de Física i Química del Museu Diocesà de Menorca

El Parc Astronòmic del Montsec

Jardí botànic i Museu de l’oli de Ràfels (Matarranya)

Museu d’idees i invents de Barcelona

Centre d’Interpretació del Bosc de Ribera (Aldover, Baix Ebre)

Mirador de rapinyaires del Turó Galliner (Alt Urgell)

Farga Palau (Ripoll)

Museu d’Història de la Joguina (Sant Feliu de Guíxols)

Aiguamolls de Rufea (Lleida)

Cosmocaixa (Barcelona)

Museu AGBAR de les Aigües (Cornellà de Llobregat)

Museu de la Pesca de Palamós

Observatori de l’Ebre (Roquetes)

Centre de fauna salvatge dels Pirineus (Pallars Sobirà)

Observatori Astronòmic de Llagostera

El Cau del Cargol (Vilassar de Dalt)

Museu d’Autòmats del Tibidabo

Musèu dera Nhèu (Unha, Val d’Aran)

Les Coves del Toll (Moià)

Museu del Gas de Sabadell

Museu de Geologia “Valentí Masachs” (Manresa)

Biblioteca Fotovoltaica de Mataró

Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (Barcelona)

Ciutat Ibèrica d’Ullastret

Museu del coure (Osona)

Centre d’Interpretació del Peix a l’Escala

Museu del Cinema de Girona

Forn Solar d’Odelló (Font Romeu)

Museu de l’Automòbil (col·lecció Claret)

Les Mines prehistòriques de Gavà

L’amfiteatre anatòmic (Barcelona)

La ciutat de l’Espai de Tolosa de Llenguadoc

L’Observatori Fabra

Els Esterragalls d’Olopte i el Caos de Targasona

Geologia de la Cerdanya

L’Umbracle de Barcelona

Museu de l’Home de Talteüll

L’estany d’Ivars

El Museu de la Tècnica de l’Empordà

La ciutadella ibèrica de Calafell

El Museu d’Història Natural d’Oxford

Els secrets d’Estocolm

Els Carpats romanesos, un excels rebost faunístic

La Reserva Natural de Sebes i la migració dels ocells

La Universitat de Cambridge, un passeig ple de saviesa

Pont de Suert i l’oreneta cuablanca

Un viatge a través del temps (IV): Alcover i Montblanc

Un viatge a través del temps (III): Coll de Nargó

Un viatge a través del temps (II): Areny de Noguera

Un viatge a través del temps (I): Isona

Les mines de Bellmunt del Priorat

L’Univers vist des de Xile

California Academy of Sciences

Itinerari químic per Girona

Pavia, ciutat de ciència i art

Mallorca (IV): La biodiversitat de s’Albufera

Mallorca (III): els Pixarells de Lluc

L’aquari de Banyuls, aparador de la Mediterrània

Mallorca (II): Es Carnatge i el patrimoni paleontològic

Visitem Mallorca (I): el món subterrani de l’illa

El Museu d’Història Natural de París

La Mina de Petroli de Riutort (Guardiola de Berguedà)

El Parc Natural de Cap de Creus

La faceta científica de Berlín

Toscana: on Galileu va revolucionar la ciència

Parque de las Ciencias de Granada

Museu de paleontologia de Ribesalbes

La ruta dels molins fariners de Calldetenes

El Jardí Botànic de la Universitat de València

L’espectacle dels rapinyaires i les aus planadores

Venècia: el bressol de l’astronomia moderna

Las Médulas

L’establiment fenici de sa Caleta

Museu de la Fi del Món i Badia d’Ushuaia a Terra del Foc

National Air and Space Museum, Washington DC

La Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

Les salines: un lloc on visualitzar l’invisible

El Museu de Ciències Naturals de València

Zangskar i el monestir de Phugtal

Talamanca: l’última victòria de l’exèrcit català

Excavacions en directe a la ciutadella de Roses

Piulades recents

  • 📰Drons a l'aula: una cooperativa de mestres forma en noves tecnologies als escolars➡️ https://t.co/561Yin6odh via… https://t.co/2EwLwT8kdA
  • RT @Ciencia_cat: L'ús de làsers podria ajudar a aconseguir la fusió nuclear a baixa temperatura https://t.co/KW4aOIyXtC via @MonPlaneta #Fi…
  • 🎥Interessant vídeo sobre recursos y experiències per treballar l’emergència climàtica des de l’aula #STEM 👉… https://t.co/BT4qYgBMOq
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar