De la mateixa manera que en el cas del Montseny, que us varem explicar en el missatge d’ahir, avui us resumirem els resultats obtinguts respecte a la composició química del material particulat (PM) a Barcelona-CSIC. Ho farem al llarg d’un període que es pot considerar representatiu: en aquest cas el període 2003-2006. Com en el cas del Montseny, aquests resultats pertanyen a les tesis doctorals d’en Jorge Pey i de la Noemí Pérez.

A Barcelona-CSIC, els nivells mitjos de PM obtinguts al llarg del 2003-2006 són de 45µg/m³ de PM10 i 29 µg/m³ de PM2.5, que estan en el rang superior dels valors mitjos de concentració registrats en altres estacions de fons urbà de la Península Ibèrica.

Els nivells mitjos de OM+EC (matèria orgànica i carboni elemental) entre 2003 i 2006 a Barcelona-CSIC oscil·len entre 11-12 µg/m³. Els nivells en PM2.5 són molt similars, mentre que en PM1 aquests nivells es redueixen lleugerament  (6.0 i 8.5 µg/m³ de OC+EC i OM+EC).

Els nivells mitjos de matèria mineral (suma dels nivells de: Al₂O₃, SiO₂, Fe, Ca, CO_32-, K, Mg, P, Ti i Mn) entre 2003 i 2006 a Barcelona-CSIC oscil·len entre 13-16, 4-6, 0.8-1.0 µg/m³ en PM10, PM2.5 i PM1, respectivament. Donada l’elevada contribució de la fracció mineral a les concentracions màssiques de PM i a la varietat de fonts que emeten aquest tipus de components del PM, l’origen de la mateixa a la ciutat és un tema d’especial interès ja que no està resolt encara científicament.

Els nivells mitjos de compostos inorgànics secundaris (CIS) entre 2003 i 2006 a Barcelona-CSIC són de l’ordre de 11-13, 9-10 i 6-7 µg/m³ en PM10, PM2.5 i PM1, respectivament. Els nivells mitjos de sulfat entre 2003 i 2006 a Barcelona-CSIC són constantment de l’ordre de 5.5, 4.5 i 3.5 µg/m³ en PM10, PM2.5 i PM1, respectivament. Els nivells mitjos de nitrat són de l’ordre de 5.0-6.0, 3.0-3.5 i 1.5 µg/m³ en PM10, PM2.5 i PM1, respectivament. Els nivells mitjos d’amoni són de l’ordre de 1.5-2.0 µg/m³ en PM10, amb nivells molt similars en PM2.5 i PM1.

S’ha de destacar que els nivells de nitrat, sulfat i amoni són força elevats si els comparem amb altres ciutats espanyoles o del centre o nord d’Europa. Això és degut a que encara es produeixen a la zona, importants emissions de SO2 (probablement, a partir de focus dispersos i de petit volum), precursor de sulfat. Tanmateix, les elevades emissions de NOx urbanes (trànsit rodat, domèstiques i residencials) i industrials de l’àrea metropolitana, així com d’amoníac i l’elevada humitat ambiental, són les probables causes de les elevades concentracions de nitrat amònic registrades a Barcelona (2 vegades superiors a les registrades a Madrid, per exemple).

Els nivells mitjos d’aerosol marí a les estacions de Barcelona entre 2003 i 2006 arriben a nivells de l’ordre de 1.8-2.3, 0.5-0.7 i 0.2-0.4 µg/m³ en PM10, PM2.5 i PM1, respectivament.

Els nivells mitjos d’element traça (incloent metalls) registrats a Barcelona-CSIC al llarg del 2003-2006 són inferiors a 400 ng/m³, en el rang dels obtinguts a les altres estacions de fons regional. Com al Montseny, no s’ha identificat cap metall en concentracions anòmalament elevades.

Demà compararem les dades entre ambdues estacions de mostratge: Montseny (àrea rural) i Barcelona (àrea urbana).

Fins el proper missatge!

L’equip científic