Avui hem rebut els primers resultats de l’anàlisi químic dels filtres. El primer que hem de fer és transformar les unitats.
El laboratori expressa els resultats en ppm o ppb. És a dir, en parts per milió (o en parts per bilió) que equivaldrien a parts d’un element per un milió de parts de solució líquida.
Nosaltres volem expressar-los en µg o ng per metre cúbic d’aire. Per això, el primer que hem de fer és calcular la quantitat total de cada element present al filtre i dividir-la pels m3 que hem mostrejat. És molt important que descomptem la quantitat d’element que estava present al filtre blanc utilitzat. Per fer això, per a cada tanda de filtres analitzats, analitzem un o dos filtres blancs de la mateixa capsa. Una vegada que hem realitzat els càlculs, obtenim un llistat de concentracions d’elements majors i de traça que són els que composen el material particulat atmosfèric.
Normalment, per cada filtre es determinen un total de 57 paràmetres químics. La suma de la concentració de tots ells hauria de ser equivalent a la massa de partícules que hem determinat prèviament mitjançant la pesada dels filtres. Però això no és mai així. Normalment determinem entre el 80-90 % de la massa. El 10-20% restant sol correspondre a l’aigua que està associat amb els aerosols. Aquest percentatge dependrà de la humitat relativa i dels components majoritaris del material particulat: compostos més higroscòpics tal com els sulfats d’amoni, presentaran un major contingut en aigua. Mentre que els compostos més hidròfobs, tal com el carbó elemental (partícules de sutge) estarien associats a un menor volum d’aigua.
No obstant, això no és tan senzill. Els diferents components del material particulat estan associats a l’atmosfera i les seves propietats físico-químiques es modifiquen essent molt diferents a les dels compostos purs.
Aquesta és l’última setmana que estarem de campanya amb vosaltres. Al llarg dels següents missatges us resumirem quines són les característiques principals, quant a la composició química, de les partícules atmosfèriques al Montseny i a Barcelona.
L’equip científic
En aquesta fotografia pots observar diverses partícules. És el que s’observa si s’utilitza un microscopi electrònic de rastreig. L’equip científic les estudia per saber si tenen un origen natural o si han estat creades pels humans (origen antropogènic). Tant unes com les altres poden afectar a la contaminació atmosfèrica.
Per fi hem pogut instal·lar i connectar la càmera web en l’Observatori Fabra!
Aquesta càmera ens permetrà disposar, en temps real, d’imatges de la visibilitat atmosfèrica a l’àrea de Barcelona.
L’equip científic del projecte Com és l’aire que respirem? ha instal·lat una webcam a l’edifici de l’Observatori Fabra a Barcelona.
Aquesta càmera ens permetrà disposar, en temps real, d’imatges de la visibilitat atmosfèrica a l’àrea de Barcelona.
Respondre