Post de projecte

42. Quan bufa la tramuntana, on van els ocells? (2012)

09 març 2012 | Post de projecte

Ahir i avui la tramuntana no ha parat de bufar a l’Empordà (dies 8 i 9 de març del 2012). Què fan els ocells migradors davant d’aquesta situació?
La tramuntana és un vent molt fort que bufa de nord a sud. I en la migració de primavera els ocells volen de sud a nord.  Per tant, quan la tramuntana fa sentir el seu poder els ocells no s’hi escarrassen gaire: s’aturen  i esperen que el vent afluixi.
La tramuntana s’origina quan hi ha un anticicló potent centrat a l’oest de la península Ibèrica, que mena vent fred i intens sobre l’Empordà i àrees adjacents.  Generalment, aquest vent és més intens durant el període d’octubre a març.  I té un clar component del nord, cosa  que significa que actua en contra de la direcció de vol dels ocells que migren durant la primavera. Aquest “vent de cara” provoca una despesa energètica molt més gran per als ocells (perquè han de volar contra corrent), especialment respecte als dies en què hi ha “vents de cua” (és a dir, de component sud).

Un estudi a l’Empordà confirma l’aturada dels ocells
Doncs bé, atès que trobar-se amb la tramuntana no és una situació idònia per als migradors primaverals, quan això passa, la decisió que s’espera que prenguin els ocells és la de fer una parada “tècnica” a l’espera que el règim de vents sigui més favorable.
Això es va poder demostrar amb un estudi dut a terme a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà. L’espècie que es va analitzar va ser una de les més comunes a les zones humides empordaneses: la boscarla de canyar que, com el seu nom indica, es troba en les zones humides amb vegetació densa, especialment canyís. Es van analitzar les dades de prop de 2.500 ocells capturats durant el període 1993-1997. L’anàlisi de captures diàries va mostrar que hi havia dies en què el nombre de captures era molt més elevat del normal, fins al punt que el  total de captures representava com a mínim el 10% del total de les captures de l’any!
En total, de dies com aquests se’n van detectar 22 en els cinc anys d’estudi i, d’aquests, gairebé en el 80% dels casos el règim de vents mesurats a diverses alçades va ser de component nord, és a dir, tramuntana. En altres paraules, hi ha una correlació clara entre els dies de concentració dels ocells als aiguamolls i els dies en què bufa la tramuntana.
D’aquesta manera va quedar confirmat que, davant de situacions de vent molt desfavorables, els ocells migradors de primavera opten per fer una parada i esperar millors condicions.
L’associació d’Amics dels Aiguamolls de l’Empordà disposa d’una webcam on es pot observar en directe aquest espai.

Acumulacions espectaculars
Una situació especialment rellevant va succeir l’any 1996. A la fi d’abril la tramuntana va estar bufant intensament durant força dies seguits i els ocells es van anar acumulant als aiguamolls de l’Empordà un darrere l’altre: el dia 25 es van anellar 100 ocells -un bon nombre, tenint en compte que la mitjana d’anellaments a l’àrea és de 60 al dia-, però l’endemà van ser 198, 285 un dia més tard… i així fins a arribar als prop de 400 ocells anellats el dia 30 d’abril! L’1 de maig, un cop el vent va deixar de bufar, els ocells van seguir la seva ruta cap al nord.

Diari de recerca

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.