Diari de recerca

6. Arriben els primers mosquiters de passa

19 març 2009 | Diari de recerca

El 12 de març es van anellar els primers mosquiters de passa a Catalunya. Comencen a arribar aquests ocells extraordinaris, capaços d’hivernar a Sud-àfrica i de criar a Escandinàvia malgrat que amb prou feines pesen uns 14 grams!

El passat dimarts 17 de març van començar les campanyes a l’estació biològica de Canal Vell al delta de l’Ebre i a l’illa de Cabrera. Ara tindrem més dades per comparar i veure com va avançant la migració, tenint en compte aquestes dues estacions. En el primer dia, a l’illa de Cabrera es va capturar un mascle de cotxa cua-roja, juntament amb 3 mosquiters de passa.

A Catalunya, la situació anticiclònica fa que els últims dies hagin seguit com els anteriors, amb molt pocs canvis respecte a les espècies indicadores. Recordem que cada dijous publiquem les dades de 4 espècies indicadores (cotxa cua-roja, rossinyol, mosquiter comú i mosquiter de passa) per tal de dur a terme un seguit d’estudis pràctics.

Seguim anellant mosquiters comuns a totes les campanyes i amb quantitats força elevades. Amb el petit front que ens va creuar a principis de la setmana passada, el dia 12 de març es van anellar els primers mosquiters de passa a Catalunya amb 1 exemplar als aiguamolls de l’Empordà i 1 exemplar al delta del Llobregat.

La meteorologia condiciona la migració

Un factor important que afecta la migració són els núvols. Els ocells prefereixen volar amb un cel serè, ja que la humitat dels núvols els impedeix volar de forma normal. Evidentment, el vent també s’ha de tenir en compte. Quan fa un vent fort, els ocells tendeixen a volar més arran del terra, ja que és menys violent. I en condicions de tramuntana forta, els ocells no poden creuar els Pirineus i es queden alimentant-se a les zones properes fins que afluixi el vent. Amb el proper temporal de vent, veurem els seus efectes en els anellaments de l’Empordà.

Més al sud, l’estació del Marroc (situada a Merzouga) és la que està més animada amb un degoteig d’anellaments dels primers rossinyols i cotxes cua-roges. La presència d’altres espècies migradores que acaben de creuar el Sàhara, com la tallareta vulgar i el capsigrany, ens fa estar atents i ser conscients que en pocs dies aquestes espècies ja les veurem a Catalunya.

Quins ocells migren de dia?

Algunes espècies utilitzen les tèrmiques (corrents d’aire ascendent) per poder desplaçar-se. En són un bon exemple les espècies planadores, com la majoria de rapinyaires. Aquests corrents els permeten agafar alçada i planar grans distàncies fins a la següent tèrmica. Així, han de migrar durant el dia perquè aquests corrents només es formen en condicions càlides i només poden desplaçar-se les poques hores més caloroses del dia (unes 6 hores). La resta del dia i la nit la poden passar dormint.

I quins migren de nit?

La majoria dels ocells petits migradors de llarga distància migren de nit, tot i que a vegades també ho fan de dia. Què passa quan un ocell ha de creuar el mar volant?  Si s’aturessin a l’aigua corren el risc de no poder reprendre el vol i patir una forta hipotèrmia i per això es poden veure obligats a continuar volant de dia. Les illes, en aquest cas, suposen una ajuda immillorable, sempre que hi trobin menjar suficient.

Algunes espècies són capaces de volar durant tot el dia i tota la nit. Són, per exemple, els falciots i podem dir que viuen a l’aire. I no només això, sinó que, quan marxen cap a l’Àfrica a la tardor per passar l’hivern, es mantenen a l’aire durant 7 mesos fins que tornen aquí a la primavera següent, als seus llocs de cria!  Els primers falciots s’han vist aquesta setmana i és important no confondre’ls amb les orenetes.

Oriol Clarabuch

Diari de recerca

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.