Abans d’emprendre la migració, els ocells han d’emmagatzemar les reserves energètiques necessàries per realitzar el seu viatge migratori. Quina font d’energia utilitzen? Com podem saber les reserves de què disposen?
El greix: una gran font d’energia
El combustible que utilitzen els ocells per migrar és el greix. La raó d’aquesta elecció és ben senzilla: del greix en poden extreure molta més energia que d’una quantitat equivalent de carbohidrats o proteïnes. El greix té un valor energètic molt superior i, a més, el seu metabolisme (la feina d’emmagatzemar-lo i reutilitzar-lo) no requereix aigua extra, un gran avantatge respecte a carbohidrats i proteïnes. De fet, s’estima que els ocells poden extreure vuit cops més d’energia del greix que d’una mateixa quantitat de carbohidrats.
Com sabem les reserves que tenen?
Els ocells emmagatzemen el greix, d’un color groc taronjós, tot just sota la pell. Gràcies a aquest fet, ens és molt fàcil establir quin és el nivell de reserves de greix que tenen els ocells que es capturen per a anellament. Només cal bufar entre les plomes per deixar al descobert el cos nu de l’ocell i determinar el nivell de greix seguint una escala predefinida que va del 0 (sense greix) al 8 (acumulació màxima).
Com més greix acumula un ocell més gran és també el seu pes. De fet, la variació de greix és el principal responsable de les variacions de pes dels ocells. En una espècie com el tallarol gros, un punt més a l’escala de greix equival aproximadament a un increment del pes total d’uns 0,9 grams. Quan no té gens de greix (pes net), el tallarol gros pesa uns 14,7 grams, mentre que quan el nivell de greix arriba als 7 punts el pes total es d’uns 21 grams (un 42% més).
Les reserves per a un gran viatge
Alguns individus d’espècies migradores de llarga distància poden acumular encara més reserves de greix. El mosquiter de passa, per exemple, quan no té gens de greix pesa aproximadament uns 7,5 grams, però en plena migració de primavera es capturen individus que poden arribar als 14,5 grams (gairebé el doble). Les espècies que migren distàncies més curtes acumulen menys greix. Així per exemple, en una espècie migradora de curta distància com ara la cotxa fumada, l’ocell més pesat que mai no s’ha capturat en el marc del projecte Piccole Isole només pesava un 17% més que els ocells sense gens de greix. Mentre que en la cotxa cua-roja, un parent molt proper però migrador de llarga distància, els ocells més pesats arriben a superar els 21 grams (aproximadament un 70% més que el pes net).
Els anelladors utilitzen un escala de greix predefinida que va del 0 al 8 per tal de determinar els nivells d’acumulació de greix dels ocells que capturen (al diagrama, el greix es mostra en color vermell). Els ocells amb una puntuació del “0” no tenen gens de reserves de greix, mentre que els ocells amb puntuacions de “7” o “8”, tenen el cos completament cobert.
La correlació entre l’acumulació de greix i el pes total dels ocells és molt gran. En el cas del tallarol gros, un punt més de greix equival a uns 0,9 grams més de pes.
La Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) és un ocell freqüent a Catalunya que fa de bon observar degut al seu caràcter no gaire espantadis.S’estima que la seva població a Catalunya oscil·la entre les 36.000 i les 70.000 parelles.
Aquesta espècie és un migrador de curta distància i, per tant, no necessita acumular gaire greix. Així, l’ocell més pesat que mai s’ha capturat en el marc del projecte Piccole Isole només pesava un 17% més que els ocells sense gens de greix. En canvi, en la cotxa cua-roja, un parent molt proper però migrador de llarga distància, els ocells més pesats arriben a superar els 21 grams (aproximadament un 70% més que el pes net !).
Respondre