15 de març de 2012 una cotxa blava (Luscinia svecica) va ser capturada i anellada a l’estació ornitològica que l’Institut Català d’Ornitologia manté als Aiguamolls de l’Empordà.

Aquest vídeo reprodueix el procés d’anellament científic d’aquest ocell i mostra com se li col·loca l’anella i quines mesures es prenen.

L’anellament científic d’ocells és un mètode d’estudi basat en el marcatge individual de les aus. El principi és simple: es tracta de marcar els ocells amb una anella que identifica a on i quan han estat capturats. A partir d’aquí, al llarg del temps una certa proporció d’aquests animals marcats seran capturats de nou, molt sovint a estacions ornitològiques allunyades del punt de captura inicial. Consultant les dades de l’anella es poden conèixer molts aspectes dels seus desplaçaments i biologia.

70.000 ocells anellats cada any a Catalunya

Això demana esforç i feina. A Catalunya hi ha uns 200 ornitòlegs, que anellen uns 70.000 ocells cada any, dels quals se’n recupera un de cada 100. La tasca d’aquests ornitòlegs és majoritàriament voluntària i es coordina des de l’Institut Català d’Ornitologia.

Traçant les línies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperació, és possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d’ocells, així com les seves àrees de descans. Això ajuda, per exemple, a planificar la creació d’espais protegits per a les aus.

Una altra informació derivada de les recuperacions i controls inclou paràmetres poblacionals (taxa de supervivència, èxit reproductor, etc.) que poden resultar essencials per entendre determinats canvis en les poblacions dels ocells.

I si ens trobem amb un ocell anellat?

Per saber com heu d’actuar en cas de trobar-vos amb algun ocell anellat o amb alguna anella heu de consultar la pàgina d’anella trobada de l’Institut Català d’Ornitologia.

Dinàmica de poblacions

L’anellament ens permet d’estudiar quants ocells joves surten del niu i sobreviuen per convertir-se en adults, així com quants adults superen l’estrès de la cria, la migració o les condicions ambientals adverses. Els canvis en la taxa de supervivència i altres aspectes de la biologia dels ocells ens ajuden a entendre les causes del declivi de les seves poblacions. Aquesta informació és molt important per a la conservació; per això tant a Europa com als Estats Units, ja fa anys que tenen projectes especials per estudiar aquests paràmetres. Aquests projectes han permès d’esbrinar, per exemple, que el declivi progressiu de les poblacions de la boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus nidificants a Europa des de la dècada dels 70, està íntimament lligat descens en els índexs de pluviometria dels quarters d’hivernada africans de l’espècie.