Arts i Humanitats | Post de projecte

13: Presentem la recreació de la ciutat romana

20 desembre 2007 | Arts i Humanitats, Post de projecte

Voleu saber quin aspecte tenia Althiburos? Hem fet un dibuix ideal de la imatge que devia tenir la ciutat en temps de l’imperi romà, al segle II dC.
Consulteu un detall de la recreació dibuixada de la ciutat d’Althiburos que hem preparat expressament per a Recerca en Acció. Veureu que hem numerat i identificat els edificis principals, per tal que pugueu entendre millor com era la ciutat i com hi vivia la gent. Què us sembla? Us la imaginàveu així?
Dins del nostre projecte de recerca per investigar el món númida també pretenem impulsar i promocionar el nostre jaciment d’Althiburos. Per tant, i com ha de ser, també donem importància i mirem de treure-li el suc a les restes millor conservades de la ciutat museïtzant-les perquè els visitants les entenguin més enllà de les runes: les restes de la ciutat romana.
Un dels mètodes per aconseguir-ho és mitjançant la recreació de la imatge que havia de tenir la ciutat en temps de l’imperi romà; una imatge ideal de l’indret executada a partir de l’observació i l’estudi de totes les restes que encara avui són visibles.
L’urbanisme romà
Una cosa us ha de quedar clara, la fundació de ciutats per part dels romans i els models d’urbanisme emprats depenien de l’ocupació indígena de l’indret anterior a llur arribada.  Això sí, sempre es caracteritzava per una acurada planificació prèvia. Amb tot, cal destacar les fundacions que es coneixen com de “nova planta”, caracteritzades per un traçat regular de carrers i vials (cardines i decumani) organitzats a través dels sobradament coneguts Cardo Maximus, orientat en sentit nord – sud, i Decumanus Maximus, est – oest, i ubicats i comformant els eixos centrals de l’urbs. Tota la trama urbana aquesta  delimita les insulae (illes de cases, forum, etc…). Així, les cases, o domus, eren els espais de vivenda, reunió, etc… D’altra banda, l’esmentat forum era l’indret on s’hi localitzaven els monuments, els edificis oficials, on s’hi feia mercat i, generalment, tot plegat s’organitzava  al voltant d’una gran plaça pública situada si fa no fa a la zona centre de la ciutat.
Barcelona, Empúries, Tarragona
De ciutats de nova planta ben properes a casa nostra podem destacar la nostra propia ciutat de Barcelona, o, com ja sabeu que l’anomenaven els romans: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Així mateix també tenim la ciutat romana d’Empúries, a la qual anomenaven  Municipium Emporiae i, finalment, la que fou capital imperial: Tarragona (Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco).
De fet, però, com hem dit, de vegades la fundació de la ciutat romana quedava supeditada a ocupacions anteriors i, per tant, la planificació urbana, forçosament, havia d’adaptar-se a les condicions especials que requereix un emplaçament on ja hi ha una ciutat prèvia. És el cas de Leptis Magna, per exemple, a Líbia, construïda al damunt d’un important en clau cartaginès, i, com suposo que haureu deduït, és també el cas de la nostra ciutat d’Althiburos.
Ciutats noves i ciutats velles
Suposo que ara, un cop vista la recreació de la nostra ciutat i vistos, així mateix, els plantejaments de restitució hipotètica de les altres presentades us ha quedat ben assimilades les diferències entre una ciutat de nova planta i una ciutat que es construeix a sobre d’una d’anterior…
Us proposem ara un exercici: Barcelona, és clar, es troba construïda a  sobre de la Barcinona medieval i, a l’hora, al damunt de la Barcino romana… Això ha de quedar fossilitzat en la trama urbana actual, i de fet ho està. Sabríeu identificar el traçat romà i el medieval? És tot un joc d’investigació molt engrescador…
Esperem que provareu de fer-ho. Sort i fins a la propera!
Recreació d'Althiburos

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.