• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici16: L’exèrcit romà
Tornar

16: L’exèrcit romà

9 gener, 2008
Aquest serà el darrer missatge abans del comiat, i hem pensat que us podríem obrir les portes a un món fascinant: el món militar antic.

Tot i que l’exèrcit i les guerres es relacionen amb violència i sempre s’ha pensat que fora millor evitar-la, certament és un fet que s’ha succeït al llarg de tota la nostra història.

La formació de l’exèrcit romà

L’exèrcit romà en els seus origens ja era molt definit i estructurat. Així doncs, durant la monarquia (753 aC – 510 aC) ja es constituia per mitjà del reclutament a partir de la divisió del poble romà en 30 curies i 3 tribus. Cadascuna d’aquestes curia aportava 100 soldats d’infanteria (centuria), fins un total de 3000 pedites i 10 de cavallería (decuria) fins un màxim de 300 equites.

L’armament, llavors, l’aportava el soldat mateix i era proporcional al seu nivell adquisitiu. De la mateixa manera, aquest exèrcit no era en aquells temps permanent, car els soldats eren llicenciats i tornaven a les seves tasques quotidianes acabades les guerres, que generalment les començaven a la primavera i la tardor.

Fou el rei Servius Tulius (578-535 aC) qui reorganizà l’exèrcit en referència a la riquesa dels seus soldats, generant càrrecs militars, i qui va dividir la ciutat de Roma en quatre tribus, per facilitar-ne el reclutament, i en dos grups d’homes:  iuniores (de 15 a 45 anys) que formarien el servei actiu de l’exèrcit i seniores (de  45 a 60 anys) que donarien lloc a l’exèrcit de reserva.

Amb tot, la Legio  fou la unitat tàctica militar que quedà dividida en 60 centúries i dins d’ella s’hi diferenciaven: la infantería pesada, la lleugera i la cavallería. L’exèrcit armat quedà, doncs, format de 4200 soldats d’infanteria, car va afegir als 3000 pedites de l’època anterior 1200 soldats armats amb  pals o petites llances i fones, els velites, i va continuar mantenint els 300 equites.

Així mateix s’hi van afegir 2 centúries d’obrers (fabri) que tenien la finalitat de transportar les màquines de guerra i, finalment, 3 centúries de corneters i trompeters (cornicines, tubicines).

L’exèrcit republicà (509 aC – 27 aC).

Arribada ja la república   es va implantar una nova unitat tàctica dins la pròpia Legio: el manípulo, que era simplement l’agrupació de les 60 centúries en grups de dos.

Cada manípulo es col·locava en tres línies de formació. A la primera trobavem els hastati (un total de 1200 per tota la legio), els més joves; a la segona els principes (un total de 1200 també), soldats de més experiència; i, a la tercera els triarii (un total de 600 per tota la legio), els de més edat.

Després, fora de les files, hi havia els velites.

Les dues primeres línies eren armades amb el pilum, una llarga llança tipus javalina; i els triarii amb l’hasta, una llança gran per l’atac cos a cos. Així mateix totes tres línies  dúien un gladius, espasa curta de doble fil i punta, escut i casc. Els velites, com sempre, anaven armats amb pals o petites llances i fones.

Recordem, que junt a aquesta formació hi continuaven havent els 300 equites i, a més cal afegir-hi, ara:

1)  Els socii, tropes proporcionades pels pobles itàlics aliats o sotmesos amb una infanteria que en nombre s’iguala a la legio pero que no s’encuadra en aquesta sino en alae, agrupant-se en cohortes.

2)     Els auxilia, constituïts per tropes no itàliques que recolcen la legio. De fet, la més coneguda de totes era la que constituïa la cavalleria númida, junt amb els foners baleàrics. Aquestes tropes mantenien l’estructura pròpia de llur país i eren agrupats en cohorts. Obviament eren majorment tropes mercenàries i, com a tals, en certes ocasions recolzaven a l’enemic, com va succeïr, per exemple, en la segona guerra púnica.

La cavalleria númida

Centrant-nos ara breument en el poble que us hem presentat al llarg d’aquests mesos, segons les fonts antigues, el númida era un poble conegut pel fet que es dèia què les seves gents vivien literalment a cavall i eren famosos, així mateix, per llur habilitat de cavalcar sense regnes ni “bocado”, guiant els seus animals amb l’ús d’una vareta, una corda al voltant del coll i el moviment vasculant del pes del seu cos. Amb tot constituien un exemple clàssic de cavalleria lleugera, amb un gran talent per les emboscades i persecucions. Així mateix però, sabem pels clàssics també que no eren gaire bons en els combats frontals, car el seu únic equipament en quant a armament era la jabalina, els ganivets i escuts lleugers, i sense armadures.

Com a dada curiosa us fem saber que es té coneixença també a través de les fonts que muntaven una raça de cavall petit anomenada númida o líbia ja en aquells temps, caracteritzada pel tamany petit, però sobretot per la seva resistència, velocitat i submissió. De fet era com un poni.

Càrrecs militars romans

En època del rei Servius Tulius (578-535 aC) es reorganizà l’exèrcit en referència a la riquesa dels seus soldats, generant càrrecs militars.
Tres línies de formació romanes

En aquest dibuix veiem la representació dels que formaven les tres línies de formació dels manípulo: els hastat (els més joves), els princeps (amb més experiencia) i els triarii (els veterans). Aixa mateix a la dreta hi ha una representació d’un equite.
Els soldats velites

Eren uns soldats que, part de la legio, anaven només armats amb petites llances i fones. Hi havia un total de 1200 a cada legio.
Les armes dels romans

En aquest dibuix veiem, un cop més, part important de l’armament dels romans: el pilum, el gadius, etc.
Tropes mercenàries

En aquest cas, com a mercenaris que erens, veiem representats un grup del que van afavorir a les tropes enemigues dels romans: els cartaginesos, durant la segona guerra púnica.

A aquests mercenaris, a l’exèrcit romà se’ls anomenava els auxilia.

Etiquetes: Althiburos, Arqueologia, Art / Humanitats, Excavació d'Althiburos, Història, Jaciments, Món antic, Númides, Romans

Comparteix!
Tweet

Una resposta a “16: L’exèrcit romà”

  1. Respondre
    MARII
    dilluns, 15 març 2010 at 08:52

    M’HA ENCANTAT

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Moncef

Núria

Josep Maria

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

17: Comiat: el “futur del passat” en les vostres mans!

16: L’exèrcit romà

15: L’estudi dels materials arqueològics

14: Llegim el passat de Barcelona des de l’aire

13: Presentem la recreació de la ciutat romana

12: La dieta romana

11: Topografia, la ciència geomètrica

10: Quines plantes feien servir els habitants d’Althiburos?

9: Hem trobat un enterrament col.lectiu númida!

8: Hem descobert una inscripció amb el nom de la ciutat!

7: La prospecció intensiva del jaciment

6: Les eines de l’excavador

5: La metodologia de les excavacions

4: La vida quotidiana de l’arqueòleg a Althiburos

3: Per què ens interessen els númides?

2: Com s’hi arriba a Althiburos?

1: Missió arqueològica a l’interior de Tunísia

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar