Tot i la creença de que els romans menjaven de forma compulsiva en grans banquets sumptuosos, tal com surt a les pel·lícules del gènere peplum, que ara torna a estar de moda (Gladiator, La última legión, El rey Arturo, Troya, etc.), el cert és que això no deixa de ser un tòpic només aplicable a les classes més altes de l‘imperi, doncs en realitat, quan parlem de les classes menys adinerades, la cosa canviava, i molt.
Pel que fa referència als àpats diaris d’un habitant de l’imperi romà sabem que era normal arribar a fer-ne fins a tres, tot i que gran part de la població es saltava o bé el primer o bé el segon, doncs l’àpat principal era la Cenae (el nostre sopar) on s’establien vincles fraternals lluny de l’estrès i els rigors del treball.
Bé, en qualsevol cas, els tres àpats eren:
El Jentaculum (esmorzar)
Aquest era el primer del día. Cal tenir present que el romà s’aixecava d’hora. Bé, evidentment, aquí a Althiburos, a trenc d’alba perquè, sobretot a l’estiu, el migdia és inaguantable per treballar al camp, recordeu? . Degut a això l’esmorzar acostumaba a ser força simple. Segons les fonts clàssiques es prenia dret, i acostumava a basar-se en pà amb all o sal acompanyat d’una mica de formatge.
El Prandium (dinar)
Els romans, pel que diuen les fonts, es saltaven aquest àpat de forma freqüent. Consistia en pà, carn freda i fruïta.
Cenae (sopar)
Acostumava a coincidir amb l’hora “nona” (novena) o octava. Aquesta sí era ben potent. En ella es prenien com a entrants verdures en forma d’enciam o a la planxa, junt amb un segon plat que podía ser carn i peix i, novament, les fonts antigues ens donen, de fet, infinitat de receptes per llur preparació.
La beguda
La beguda per excel·lència dels romans era el vi. Cal dir que els romans no bebien mentres menjaven, ja que pensaven que el vi desvirtuava el sabor dels diferents aliments i receptes. Per tant la ingestió del “liquid vermell” es reservava per les postres o fins i tot per un cop s’havien acabat aquestes.
Importació i exportació
Roma, com a imperi importava i exportava productes de tots els seus territoris que en moments avançats dels s.II d.C. eren realment extensos.
És per tant necessari saber que a qualsevol racó de l’imperi podiem trobar aliments com ara salaons d’Hispania, carn, xarcuteria de la Gàlia (França), llimones, dàtils i cereals nord africans (cal saber que els romans deien que el Nord d’Àfrica era el graner de Roma). Així mateix podiem trobar per tot espècies orientals, vi itàlic o tarraconense, oli de la Bètica (Andalusia), raïm, olives, salaons, garum, etc. Tot plegat donant lloc a un conjunt d’aliments abundants que recorden molt i, que de fet, són la base i origen de la nostra coneguda dieta mediterranea.
Com nosaltres avui dia, els romans tenien mercats a les ciutats on venien els diferents productes alimentaris: carnisseries, xarcuteries, polleries, etcètera. Feu-hi una ullada a les imatges, us sorprendrà veure que no ha canviat gairebé res des d’aquells temps!
La pesca, de fet, a tot el llarg de les costes Mediterrànies incloent la de Tunísia, proporcionava un dels més lucratius negocis de l’imperi. D’entre les espècies marines fresques, les més consumides degut al gran aprofitament de pràcticament totes les seves parts (com avui passa amb el porc), van ser la tonyina vermella (Thunnus thynnus), el verat (Scomber scombrus), i la sardina (sarda sarda). També consumien, però, molts altres productes com pops, crustacis, etc. Allà on no arribava el peix fresc, però, com per exemple aquí a Althiburos, que queda molt cap a l’interior, es feien arribar les conserves.
Les conserves romanes
Amb tot, podem dividir les conserves romanes en dos grans grups:
1.- El peix salat, o trossos de peix en salaó que en llatí s’engloben dins la denominació de salsamenta.
2.- Les salses de peix i patés, entre els quals el producte estrella era l’abans esmentat garum ; tot i que tenien multitud d’assortits com són el liquamen, la muria, el allex o els cordula.
Encara avui es possible visitar algunes de les factories romanes on es preparava el garum, un cas força conegut és el de la ciutat de Baelo Claudia a Bolonia (Tarifa, Cadis).
Bé, com veieu els romans sí que ho sabien fer bé… Gran varietat i de tot arreu de l’imperi…
Ara us deixem fins al proper missatge, que hi ha gana!!.
Aquí tenim una nova imatge que ens ha passat el nostre carpòleg, en Daniel López Reyes, d’exemplars de vitis vinifera (raïm) carbonitzats i mineralitzats, corresponents a nivells dels segles II – I aC.; això és, de temps dels númides. Ells també consumien vi!!.
En aquesta imatge veiem un fantàstic mosaïc procedent de les anteriors excavacions d’Althiburos on es poden veure escenes de caça de llebres.
Aquí tenim una nova imatge que ens ha passat el nostre carpòleg, en Daniel López Reyes, d’exemplars d’olea europaea (olives) corresponents a nivells dels segles II – I aC.; això és, de temps dels númides.
En aquesta imatge veïem dues fotos de dos mosaïcs romans on apareix l’escena d’un home pescant. Un d’ells, el de l’esquerra, és d’Althiburos. El de la dreta és de Dougga, també a Tunísia.
En aquestes imatges veiem el jaciment de Baelo Claudia a Cadis, i els seus centres productors de salaons i garum.
Aquesta imatge realitzada en marbre correspon a l’època imperial romana i mostra una polleria – xarcuteria. Com veureu, no ha canviat gairebé res!
Com nosaltres avui dia, els romans tenien mercats a les ciutats on venien els diferents productes alimentaris.
Aquesta imatge realitzada en marbre correspon a l’època imperial romana i mostra una carnisseria d’aquells temps. Com veureu, no ha canviat gairebé res!
Respondre