• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici25: Estucs i pintures
Tornar

25: Estucs i pintures

7 juliol, 2014
Hem trobat pintures! Pintures d’època romana sí, encara per concretar la seva cronologia, possiblement emmarcades entre el segle I i el III de la nostra era, però potser no tan espectaculars o sumptuoses com les imaginen en sentir la paraula… pintures romanes!

 

Hem descobert bona part d’un mur que pertany a una de les estances d’una possible domus. D’aquesta habitació no en sabem la utilitat encara, pel fet que ens trobem immersos en el procés d’excavació dels estrats que l’amortitzen. Un cop han començat a aparèixer les primeres pedres de la construcció d’aquest mur, hem pogut apreciar que a la cara interna del mateix, apareixia una fina capa d’estuc, (una capa uniforme de calç) el qual hem pogut posar al descobert en una petita part, per tal de poder entreveure la seva tipologia i estat de conservació. De vegades aquests estucs només fan la funció de capa protectora o impermeabilitzant, i d’altres serveixen de llenç per a decorar les parets de les habitacions.

Pintures

Inicialment i com que es trobava molt brut, fruit de l’estrat d’argiles que el recobria, només podíem apreciar petites taques de color vermell, i en un primer moment tots anàvem fent les nostres apreciacions, uns hi vèiem floretes i d’altres petites gotes sense determinar.

A partir d’aquí entra la feina dels restauradors, els quals van netejar aquest petit fragment que vam deixar al descobert, amb la màxima cura possible, i es va poder identificar una tècnica pictòrica que intenta imitar la col·locació d’algun tipus de marbre. A més a més s’entreveu una petita franja uniforme de color vermell. Aquestes decoracions són molt habituals, les franges acostumen a dividir diversos motius o decoracions, i la imitació del marbre també sol ser bastant comú.

Aquí entra en joc altre cop, la pregunta i la resposta de la gent que passa pel carrer i que ens observa. Tots acostumem a tenir al cap belles representacions pròpies de cases benestants, representacions florals, mitològiques, vida quotidiana, etc., però rarament o només en casos excepcionals podem documentar aquest tipus d’estances. Molts cops en quedar l’habitatge en desús, es reaprofitava o resultava espoliat part del material constructiu, com pot ser el cas de rics paviments de marbre que recobrien el terra d’algunes de les habitacions.

Per tant, quan expliques als curiosos que les pintures que has trobat no són més que quatre taquetes, et posen una cara de… taquetes? I això és bonic? Rellevant? Interessant?
Hem de pensar que així com avui dia, el més habitual no és tenir una casa luxosa amb molts quadres, figuretes, i feta amb materials caríssims, ja sigui per la seva composició,la dificultat de la seva extracció o la seva escassetat.

Les coses menys luxoses, també són importants pel fet de ser les més habituals. Per això, cal extreure tota la informació possible de cada element que ens proporcionen les excavacions, ja siguin troballes singulars com poden ser peces d’or o pintures recargolades, o troballes més comunes com paviments sense cap tipus d’ornamentació, o qualsevol element que ens pugui aportar un mínim indici que ens permeti entendre la cultura i/o el moment que estem treballant.

La informació no entén de bellesa o de diners, la informació i el coneixement és una gran riquesa immaterial que podem i tenim el deure de deixar per a les generacions que ens sobreviuran.

 

Miriam Esqué Ballesta

Etiquetes: Els secrets de Barcino

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Vanessa Triay Olives

Carme Miró i Alaix

Marta Fàbregas

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

26: Avui hem tingut visita!

25: Estucs i pintures

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

23: Què hi ha sota aquest segle III dC?

22: Buscadors d’or? No, de llavors, pol•len i espines!

21: La paleobotànica a Sotstinent Navarro

20: Be pol•len my friend

19: Trepitjant els carolingis

18: Barcino, comencem una nova fase d’excavació

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

16: El fossat de la muralla romana

15: La digitalització del dibuix arqueològic

14: Com dibuixar el material arqueològic

13: Com ho fem per datar el temps?

12: L’arqueozoologia

11: Restes medievals

10: El diari d’excavació: el llibre sagrat de l’arqueòleg

9: Certa flaire pudent… i Bon Nadal!

8: El dibuix arqueològic

7: Què en fem de tanta terra?

6: Una troballa singular: Pistillvm o mà de morter d’època romana

5: L’arqueologia idíl·lica

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

3: L’estratigrafia, la quarta dimensió d’una excavació

2: Les muralles de Barcino

1: Arqueòlegs al bell mig de Barcelona

7: Què en fem de tanta terra?

Piulades recents

  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
  • RT @CcivicsBCN: 😷 El @ccgolferichs i @ISGLOBALorg parlen de la #Covid19 al cicle "Societat contemporània: Covid-19, una anàlisi interdiscip…
  • 📰40.000 infants s'han acostat a la #ciència gràcies al Lab 0-6 en els seus cinc anys de vida. 👉… https://t.co/zZ1sysBlai
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar