Diari de recerca

19: Trepitjant els carolingis

11 juny 2014 | Diari de recerca

Després de reprendre els treballs a la intervenció de la muralla romana a Sotstinent Navarro, li hem dedicat uns dies, entre altres tasques, a buidar un retall d’època carolíngia (segles IX-X) amb el qual ens hem topat. És prou gran, ja que presenta una forma més o menys circular i té uns 3,5 metres de diàmetre; la seva funcionalitat és incerta… de moment.

 
No l’hem pogut buidar fins al final (fins ara portem, manualment, 1,5 metres de fondària), ja que es troba cobert en part per una estructura posterior i fins que no disposem dels permisos administratius pertinents per al seu desmuntatge no podrem concloure aquesta feina. L’adscripció cronològica del retall ha estat possible a partir de dos elements, un estratigràfic i un altre de cultura material: primer, està tallant tots els estrats anteriors al segle VIII que es troba pel camí, la qual cosa ens està marcant un “terminus post quem”, és a dir, ha de ser necessàriament posterior a aqueix segle VIII; i segon, entre la terra extreta que el reomplia hem localitzat un material ceràmic molt característic d’aquest període, fonamentalment ceràmica “espatulada” i la “sitra” (un tipus de gerra de broc prominent i molt peculiar), forma específicament carolíngia no documentada en períodes anteriors, i que va ser introduïda a Catalunya amb l’arribada precisament dels francs (801). Amb aquests elements fitxem específicament el retall al segle IX.
carolingis
Aquest és un període important en la història de Barcelona i de Catalunya, atès que amb la conquista de la ciutat per Lluís el Pietós (fill de Carlemany) la Catalunya Vella queda inclosa dins de la divisió territorial i administrativa de l’imperi carolingi ― probablement basant-se en una delimitació anterior ―, i així romandrà fins que el 988 Borrell II, comte de Barcelona, es negués a renovar el vassallatge al nou rei franc, Hug Capet, com a conseqüència de la passivitat de la monarquia franca en la defensa de la ciutat ―vincle feudal― davant l’atac musulmà de l’any 985. En aquests fets es troba l’origen de la Catalunya comtal.
I a propòsit d’aquest període històric, no podem deixar de mencionar que l’ajuntament de Barcelona va adquirir fa poques setmanes una moneda de plata encunyada sota l’autoritat del mateix Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840, amb la inscripció “Barcinona” en el seu revers. És un element que té la seva importància històrica i, fins a cert punt, política, ja que es tracta d’un exemplar raríssim doncs en aquells moments les emissions monetàries es retiraven de circulació i es tornaven a encunyar quan es mudava de monarca. I d’altra banda, també ens parla de la importància de la ciutat de Barcelona en el context europeu de l’imperi carolingi, en un temps en què algunes destacades ciutats europees del nostre present ni existien.
José Manuel Espejo Blanco

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.