Si bé en la fase anterior ja es va corroborar la hipòtesi que situa la construcció de la segona muralla en el segle III, en aquests moments l’excavació s’enfronta a nous reptes. L’aparició d’estructures muràries a peu de muralla, algunes d’elles fins i tot tallades per aquella, ens porta a ser molt més curosos en l’excavació estratigràfica, i demana una major precisió a l’hora de definir l’adscripció cronològica de les diferents accions històriques.
Aquests dies en el treball de camp les discussions entre nosaltres se centren en determinar la diacronia dels diferents paviments o nivells d’us del fossat de la muralla, i a la vegada determinar en quin moment es van abandonar les estructures muràries de la possible domus extramurs, i per suposat la seva data de construcció. La precisió estratigràfica és primordial en aquest casos atès que tota la seqüència històrica es marca dins d’un període no superior a tres segles. Si bé la cronologia relativa que proporciona la ceràmica és de gran ajuda, moltes vegades no és suficient per ajustar el procés històric. Fins al moment hem pogut determinar dos estrats d’anivellament del fossat: un associat a la muralla del segle III i el qual sembla que amortitzaria les estructures muràries relacionades amb l’habitacle; i un segon, que pel moment considerem més antic, però que la seva relació tant amb la muralla com amb la possible domus no acaba de ser ara per ara molt clara. La nostra hipòtesi, i sobre la qual estem treballant, és que aquest segon estrat d’anivellament estaria funcionant en el moment de construcció de la muralla del segle III, i que hauria en part respectat alguna dels murs de la domus, mentre que hauria amortitzat altres dependencies.
Si bé podria semblar una tasca relativament senzilla anar seguint aquest estrats, ja que presenten unes característiques peculiars (en una matriu argilosa es barregen diferents materials de rebuig constructiu i morter que el converteixen en una capa dura i resistent de gran drenatge), hi ha diverses estructures posteriors, de cronologies més recents, que han alterat i deformat en alguns casos, la seva aparença.
No obstant això, si una cosa ens caracteritza als arqueòlegs és la perseverança, i en aquesta excavació l’equip de treball està absolutament motivat i convençut que a final de campanya tindrem molt clar com han esdevingut els fets, i us puc dir que tindrem alguna sorpresa molt interessant. Continuarà.
Respondre