• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat ...
Tornar

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

4 juliol, 2014
Com ja es va comentar en la darrera fase d’excavació un dels objectius principals de la intervenció arqueològica a l’exterior de la muralla romana de Barcino era establir la cronologia del seu procés de construcció i la dinàmica d’ocupació d’aquest espai.

 

Si bé en la fase anterior ja es va corroborar la hipòtesi que situa la construcció de la segona muralla en el segle III, en aquests moments l’excavació s’enfronta a nous reptes. L’aparició d’estructures muràries a peu de muralla, algunes d’elles fins i tot tallades per aquella, ens porta a ser molt més curosos en l’excavació estratigràfica, i demana una major precisió a l’hora de definir l’adscripció cronològica de les diferents accions històriques.

avanc1

Aquests dies en el treball de camp les discussions entre nosaltres se centren en determinar la diacronia dels diferents paviments o nivells d’us del fossat de la muralla, i a la vegada determinar en quin moment es van abandonar les estructures muràries de la possible domus extramurs, i per suposat la seva data de construcció. La precisió estratigràfica és primordial en aquest casos atès que tota la seqüència històrica es marca dins d’un període no superior a tres segles. Si bé la cronologia relativa que proporciona la ceràmica és de gran ajuda, moltes vegades no és suficient per ajustar el procés històric. Fins al moment hem pogut determinar dos estrats d’anivellament del fossat: un associat a la muralla del segle III i el qual sembla que amortitzaria les estructures muràries relacionades amb l’habitacle; i un segon, que pel moment considerem més antic, però que la seva relació tant amb la muralla com amb la possible domus no acaba de ser ara per ara molt clara. La nostra hipòtesi, i sobre la qual estem treballant, és que aquest segon estrat d’anivellament estaria funcionant en el moment de construcció de la muralla del segle III, i que hauria en part respectat alguna dels murs de la domus, mentre que hauria amortitzat altres dependencies.

Si bé podria semblar una tasca relativament senzilla anar seguint aquest estrats, ja que presenten unes característiques peculiars (en una matriu argilosa es barregen diferents materials de rebuig constructiu i morter que el converteixen en una capa dura i resistent de gran drenatge), hi ha diverses estructures posteriors, de cronologies més recents, que han alterat i deformat en alguns casos, la seva aparença.

No obstant això, si una cosa ens caracteritza als arqueòlegs és la perseverança, i en aquesta excavació l’equip de treball està absolutament motivat i convençut que a final de campanya tindrem molt clar com han esdevingut els fets, i us puc dir que tindrem alguna sorpresa molt interessant. Continuarà.

 

Anna Bordas Tissier

Etiquetes: Els secrets de Barcino

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Carme Miró i Alaix

Alessandro Ravotto

José Manuel Espejo Blanco

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

26: Avui hem tingut visita!

25: Estucs i pintures

24: Avenç sobre el coneixement de l’indret excavat

23: Què hi ha sota aquest segle III dC?

22: Buscadors d’or? No, de llavors, pol•len i espines!

21: La paleobotànica a Sotstinent Navarro

20: Be pol•len my friend

19: Trepitjant els carolingis

18: Barcino, comencem una nova fase d’excavació

17: L’aigua, element imprescindible a una ciutat romana. Conducció i evacuació

16: El fossat de la muralla romana

15: La digitalització del dibuix arqueològic

14: Com dibuixar el material arqueològic

13: Com ho fem per datar el temps?

12: L’arqueozoologia

11: Restes medievals

10: El diari d’excavació: el llibre sagrat de l’arqueòleg

9: Certa flaire pudent… i Bon Nadal!

8: El dibuix arqueològic

7: Què en fem de tanta terra?

6: Una troballa singular: Pistillvm o mà de morter d’època romana

5: L’arqueologia idíl·lica

4: El desmuntatge d’estructures arqueològiques

3: L’estratigrafia, la quarta dimensió d’una excavació

2: Les muralles de Barcino

1: Arqueòlegs al bell mig de Barcelona

7: Què en fem de tanta terra?

Piulades recents

  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
  • 📣Docent! Vols saber com preparar una xerrada (o una classe) virtual per comunicar, divulgar o ensenyar #ciència? In… https://t.co/jRDVlMKcRy
  • 👏El @termcat , amb la col·laboració de l'@ICOcells i del @ZooBarcelonaa, ha creat la infografia interactiva🐦 "Oce… https://t.co/Yj2Gu63qhb
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar