Per a trobar rius contaminats no cal viatjar fins als Andes. Els rius de casa nostra també estan carregats d’unes substàncies tan inesperades com ho són els medicaments.
Un estudi científic ha identificat la presència d’uns 20 medicaments en les aigües del riu Ebre. S’ha comprovat que els analgèsics, els antiinflamatoris o els antibiòtics viatgen dins el corrent del riu en concentracions petites però suficients, per ocasionar efectes adversos sobre els peixos i altres organismes aquàtics.
Aquesta situació no es dóna només a l’Ebre, sinó que és comuna a la immensa majoria de rius europeus. Com hi han anat a parar els medicaments? “A través del lavabo”, és la simple resposta de Damià Barceló, científic del Centre d’Investigació i Desenvolupament de Barcelona, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, responsable de l’estudi.
Els fàrmacs escapen a les depuradores
Hi ha molts fàrmacs que el seu component actiu sobreviu al metabolisme humà i s’excreta en una proporció molt elevada. A sobre, les depuradores d’aigües residuals no estan preparades para a tractar aquesta mena de substàncies. En alguns casos, el percentatge de medicaments que s’elimina durant el procés de depuració pot ser inferior al 10%, com passa amb l’antiepilèptic carbamazepina o l’antibiòtic trimethoprim. La resta va a parar al riu.
En el seu estudi, l’equip de Damià Barceló ha constatat que als llocs més contaminats les concentracions de fàrmacs estaven per sobre els 600 nanograms per litre, mentre que a les menys contaminades estaven per sota dels 200 ng/l (un nanogram és la mil milionèsima part d’un gram). Són quantitats molt petites. Hauríem de beure un milió de litres d’aigua de riu per arribar a ingerir la quantitat d’ibuprofeno que conté una sola pastilla d’aquest medicament.
Efectes adversos sobre els peixos
Però això no vol dir que aquests medicaments no afectin els éssers vius. Sobretot els peixos que viuen a prop de la sortida de les depuradores reben un veritable bany de fàrmacs. Cal esperar que l’actuació continuada d’antiepilèptics, antihistamínics, antibiòtics o antiinflamatoris sobre els animals produeixi efectes adversos a mig i llarg plaç. Així ho pensen els científics, però se’n sap ben poc al respecte. De tota manera, investigadors de la Universitat de Constanza (Alemanya) han comprovat que el diclofenaco -un antiinflamatori d’ús freqüent a en Europa- produeix danys diversos en el fetge i els ronyons de les truites. I això a concentracions similars a les que es troben als rius.
Els antibiòtics són els compostos que més amoïnen en relació amb la salut humana. La seva presència es detecta fins i tot en l’aigua potable que consumim, encara que a nivells molt baixos. Però si hom n’ingereix contínuament, es pot induir la resistència als microorganismes.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris