• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici8: El gel marí
Tornar

8: El gel marí

13 desembre, 2006

L’Antàrtida no és només un gran acumulador de neu que es va compactant per a formar aquest gran glaciar (indlansis) que es va formar fa 40 o 45 milions d’anys i que encara segueix avui en dia. No podríem entendre els processos que s’esdevenen a l’Antàrtida si no tinguéssim en compte la congelació de la superfície de la mar al voltant d’aquesta massa de gel continental i d’aquelles zones desproveïdes en les quals podem veure el veritable continent. Aquest és l’origen del gel marí.

Per tal de tenir una idea del què estem parlant, només cal comentar que el gel marí (o banquisa) pot ocupar en la seva màxima extensió uns 20 milions de km2, reduint-se durant l’estiu a només uns 3 milions de km2. A l’hivern, la velocitat de congelació s’estima en uns 57 km2 per minut! En total, arriba a assolir fins a uns 2.200 km des del límit de la costa. Seria l’equivalent a 3 vegades la superfície d’Austràlia!

Ara, a principis de desembre ens trobem a la primavera tardana i contemplem paisatges molt variats. Des de la banquisa que es va formar l’any passat i que parcialment s’està disgregant en plaques de gel denominades pack-ice. A la banquisa encara molt consolidada i que en el seu moment va atrapar icebergs de mida moderada (uns cents de metres de longitud). Fins a la formació de nou gel marí en diferents formes, per exemple, la formació, en dies en calma, de làmines molt fines de 5 -10 cm de gruix anomenades niles.

És difícil explicar-vos en un espai tan reduït la importància i la variabilitat de les formacions de gel marí. Segurament podrem dedicar altres missatges per a casos més particulars. Malgrat això, us volem transmetre des d’aquí, que aquesta banquisa és també molt important per a la vida marina. No només per a que descansin les foques i els pingüins de les seves immersions diàries per a la recerca d’aliment. També ho és com a base d’un ecosistema microscòpic i del què depenen molts d’altres organismes.

A mesura que el gel marí es congela va excloent les sals, formant canals de salmorra, a la vegada que empresona algues que troben un substrat al gel per tal de mantenir-se mentre hi hagi llum per a la realització de la fotosíntesi. Quan el gel es fon, aquestes algues (diatomees la majoria d’elles) són alliberades i els petits crustacis com el krill troben aquí un substrat del qual alimentar-se, formant part de la base d’una cadena tròfica que sustenta els mamífers de mida més gran que existeixen al nostre planeta, les balenes.

Salutacions des del mar glaçat!

L’equip científic

Latitud:  -70º 0′ S
Longitud:  -4º 8′ W
Hora: 12:00 h
Velocitat del vent a coberta: 5 (m/seg)
Temperatura de l’aire: -2.7 ºC

Gel marí

Aquest gel (anomenat pack-ice, en anglès) és el producte de les disgregacions de la banquisa.
Iceberg atrapat

Aquest iceberg ha estat atrapat per la banquisa. Es pot tornar a alliberar al llarg de l’estiu quan la banquisa es disgregui i es fongui.
Làmines gelades

A la superfície gelada de la mar, en dies de calma, es formen làmines de gel anomenades niles.

Bloc de banquisa

Bloc de banquisa fracturada per l’avançament del Polarstern. A la seva cara inferior, es poden apreciar les bandes de color marró indicadores de la presència d’algues microscòpiques.
Krill antàrtic

El krill (Euphausia superba), nom noruec que vol dir “peixet”, presenta immenses poblacions en aigües antàrtiques i subantàrtiques. És l’aliment bàsic per als cetacis com és el cas de les balenes.
Fitoplàncton

Imatge de fitoplàncton obtinguda al microscopi òptic. Es tracta d’algues unicel·lulars que suren a l’aigua. Viuen a les capes superficials il·luminades dels oceans. Són la base de gairebé totes les xarxes tròfiques marines.

 

 

Algues microscòpiques

Imatge obtinguda amb el microscopi òptic d’una colònia d’algues antàrtiques.
Diatomees antàrtiques

Imatge obtinguda amb el microscopi electrònic de rastreig d’una cadena de diatomees antàrtiques.

Etiquetes: Antàrtida, Canvi climàtic a l'Antàrtida?, Mar, Món subaquàtic, Zones polars

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Laura Alonso

Josep Maria Gili

Enrique Isla

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

28: És l’hora del comiat!

27: Els fons marins a Larsen

26: Recol·lectant a Larsen

25: Larsen i el canvi climàtic

24: Anem cap a Larsen

23: Els peixos antàrtics

22: Observant la columna d’aigua de mar

21: Xarxes i trampes

20: El Nadal a l’Antàrtida

19: Cap a les illes South Shetland

18: Com estudiem els bacteris marins?

17: Els sediments dels fons marins

16: Bon Nadal

15: L’illa elefant

14: Informe del Cap Científic de l’expedició

13: Comença el mostratge del fons marí

12: Com ens comuniquem a bord del Polarstern?

11: Informe del Cap Científic de l’expedició

10: Visita a Neumayer

9: Tractament de residus

8: El gel marí

7: Què vol dir ser Cap d’un grup investigador?

6: Arribem a la badia d’Atka

5: El vaixell Polarstern

4: Traspassem el Cercle Polar Antàrtic

3: Informe del Cap Científic de l’expedició

2: Ens instal·lem al Polarstern

1: Comença l’expedició

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar