Les aigües mediterrànies solen ser blaves i transparents. A voltes, però, no és així a la zona costanera on pot haver-hi grans proliferacions sobtades d’algues!
Les proliferacions algals són un increment de la concentració de les espècies de microalgues per sobre de valors considerats normals. Aquesta acumulació (“bloom” en anglès) acostuma a ser deguda a una situació ambiental favorable per a aquests organismes. En el moment en què es produeix, l’aigua (encara que no sempre) es torna de color verd, vermell o marró. El color de l’aigua depèn dels pigments de les microalgues i de llur abundància. El procés sol remetre en un parell de dies, en correspondència amb l’esgotament dels nutrients per part de les microalgues i de les condicions ambientals (per exemple la temperatura de l’aigua, turbulència).
Proliferació estival d’algues microscòpiques a La Fosca (Palamós)
Algunes proliferació d’algues poden ser nocives (“HABS “en anglès) per l’ecosistema o per l’home. Cal distingir entre proliferacions tòxiques i nocives.
Hi ha proliferacions tòxiques…
Els principals episodis de les proliferacions tòxiques de microalgues els protagonitzen espècies que produeixen potents toxines i s’acumulen als teixits d’organismes filtradors, com ara els bivalves (musclos, cloïses…). Sovint els bivalves són poc sensibles als seus efectes, però el consum dels mateixos provoca en els humans un enverinament que pot tenir conseqüències greus.
… I d’altres proliferacions són nocives
Algunes espècies de microalgues no tòxiques, en esdevenir molt abundants, canvien la coloració de l’aigua, o donen lloc a escumes i mucositats que perjudiquen a la indústria turística. En ocasions, les elevades biomasses poden exhaurir l’oxigen de l’aigua i provocar la mort d’organismes. Finalment, hi ha espècies inofensives per als humans però tòxiques per peixos i altres organismes marins; en aquest cas, la proliferació comporta danys per l’ecosistema i pèrdues econòmiques per les instal·lacions d’aqüicultura.
Proliferació de fitoplàncton a l’Ampolla (Tarragona)
Hi ha blooms de moltes menes
Algunes proliferacions són molt aparents, d’altres podrien passar desapercebudes. Algunes queden restringides a ports o cales, mentre d’altres s’estenen al llarg de molts quilòmetres de costa. Poden ser anualment recurrents o emergir d’una forma aparentment arbitrària, sense un patró definit; de curta durada (2 o 3 setmanes) o d’alta permanència (fins a 2 mesos). La majoria es manifesten a l’estiu però n’hi ha que són típicament d’hivern.
La informació sobre les repercussions de les proliferacions nocives prové de programes de vigilància establerts a nivell autonòmic amb la finalitat de detectar i controlar les proliferacions que poden posar en perill la salut i el benestar de les persones així com afectar els ecosistemes marins. En cas de detecció de problemes d’aquest tipus, cadascuna de les comunitats autònomes disposa d’un protocol d’actuació per prevenir i informar la població.
Proliferació d’un coccolitoforal al Port de Tarragona
1- Vista aèria de la discoloració de l’aigua a la platja de La Fosca (Palamós) produïda per proliferacions d’Alexandrium taylori.
Ploriferació de fitoplàncton a l’Ampolla (Tarragona)
dilluns, 22 juliol 2013 at 16:56
Benvolgut Sebastià, tal com expliques, l’aigua verda i l’ espuma pot ser degut a una proliferació algal. El tema dels fangs ha de ser un altre. L’Agencia Catalana de l’Aigua té controls a les diferents platges de Catalunya a l’estiu i n’informen a l’ajuntament. Si hi ha proliferacions de fitoplàncton ens arriben mostres per saber si és degut als organismes marins o no. Aquesta informació és pública. Abans no passava? hi ha la percepció que ara passen més coses, però també ens les mirem més.
dilluns, 22 juliol 2013 at 16:01
A l’Ampolla (Baix Ebre) l’aigua de les platjes es verda, plena de fang a sota i d’escuma per la superfície. No hi ha res de vida marítima, que abans si existia. No es veu res de crancs, garoines, cargols, musclos, peixos de roca. Es un desastre sense precedents que fa que els banyistes es queixin i l’ajuntament miranant-se el melic no fa res. Abans no pasava. Que pot ser?
divendres, 5 octubre 2012 at 10:15
L’esclat d’algues es pot definir per abundància, durada o per ocupació màximes. Hi ha proliferacions que duren mesos ( Alexandrium taylori a la Fosca). Hi ha proliferacions que arriben a 10 milions de cèl•lules per litre (A. minutum a Arenys o A. catenella a Tarragona). Aquesta última espècie va fer una proliferació (estius
1998 i 1999) que afectava més de 100 kilòmetres de costa. Així que el record guinees a la costa catalana se l’emporten aquestes tres especies.
dimecres, 3 octubre 2012 at 08:41
Benvolgut Llorenç, l’esclat d’algues es pot definir per abundància, durada o per ocupació màximes. Hi ha proliferacions que duren mesos ( Alexandrium taylori a la Fosca). Hi ha proliferacions que arriben a 10 milions de cèl•lules per litre (A. minutum a Arenys o A. catenella a Tarragona). Aquesta última espècie va fer una proliferació (estius 1998 i 1999) que afectava més de 100 kilòmetres de costa. Així que el record guinees a la costa catalana se l’emporten aquestes tres especies.
dilluns, 1 octubre 2012 at 14:58
Quin és l’esclat d’algues més gran que mai heu vist al Mediterrani?