Investigador/ora

Magda Vila

19 setembre 2012 | Investigador/ora

Vaig decidir fer-me científic perquè… suposo que m’hi va portar la curiositat.

Sóc biòloga marina i tinc la sort de treballar en el que m’agrada, a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), on m’he especialitzat en l’estudi de les algues microscòpiques que poden causar problemes a l’ecosistema o a l’home.

Recomana’ns un llibre i un web de divulgació científica… De llibres te’n recomanaré dos que parlen d’una mateixa problemàtica: la sobrepesca. El primer “Sayonara Sushi” de Raül Romeva, és una novel•la molt àgil de llegir i entretinguda, que va agafant un ritme trepidant…, i l’altre “Una mar sense peixos” de Philipe Cury i Yves Miserey, ens permet fer una reflexió profunda de l’impacte de la pesca sobre els propis peixos i sobre el medi. Pel que fa a la web, us recomano la del nostre Institut “ICM Divulga”, on podreu tenir una idea més àmplia del que es fa al ICM.

Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu.. us recomano visitar els aquaris que tenen a l’Escola del Mar de Badalona. En una única sala d’aquaris reprodueixen l’ecosistema marí mediterrani, i veiem els organismes que trobaríem a mesura que ens anéssim submergint al mar.

Vaig decidir fer-me científic perquè… suposo que m’hi va portar la curiositat: entendre com funciona la natura, veure més enllà del que et permet l’ull nu, i, en gran mesura, perquè m’encanta fer treball de camp.

Entre els meus llibres no hi pot faltar… Les aventures d’Astérix i Obélix.

El que m’agrada de fer recerca en el mar és… tenir la possibilitat, en el meu dia a dia, d’estar en contacte amb el mar enlloc de tancar-me dins de quatre parets

El meu lloc preferit per perdre’m és… qualsevol vall del Pirineu.

M’apassiona… la natura. Mar o muntanya, tan se val.

El viatge que em va encantar va ser… Islàndia, natura activa!

Una ciutat especial… Molt, molt especial? Un viatge al passat: la ciutat maia de Tikal, a la península del Yucatán. Perdre’t entre les seves runes al mig de la jungla que obstinada ho recobreix tot és tota una experiència. Passat i futur s’entortolliguen com les lianes.

Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és… el cel estrellat. Cada vegada és més difícil poder-lo observar en el mon que hem muntat.

 

 

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.