Queden menys de 900 individus (880 segons els darrers censos realitzats), repartits en dues poblacions aïllades, a les muntanyes Virunga i a Bwindi. El seu hàbitat és extremadament limitat, i això fa que sigui molt difícil que pugui incrementar el número d’efectius de forma significativa en el futur.
El Parc Nacional dels Volcans, la zona protegida de les muntanyes Virunga ubicada en territori ruandès, no deixa de patir grans amenaces de diferent naturalesa. En primer lloc, Ruanda és un país molt petit, similar a Catalunya en mida, però té 12 milions d’habitants, i una densitat de població de 420 habitants/km2 (mentre que a Catalunya hi ha 7,5 milions de persones i una densitat de 234 habitants/km2). Aquesta gran densitat de població és possible gràcies a la terra fèrtil d’origen volcànic, que permet una gran producció d’aliments a la zona, sobretot prop del Parc Nacional. El fet que hi hagi tanta gent prop del Parc ja és una amenaça, sobretot perquè aquesta població presenta elevats nivells de pobresa i el Parc pot representar per a ells una font de recursos a explotar. Tot i que és il·legal, molta gent entra al Parc a recollir fusta per poder cuinar o aigua neta. Fins i tot, en un passat recent, algunes zones del Parc s’havien reconvertit a conreus, i s’havien ocupat per assentaments humans. Sortosament aquestes activitats cada dia estan més controlades, però segueixen succeint de tant en tant.
Límit del Parc Nacional dels Volcans i conreus al costat
D’altra banda, el Parc Nacional dels Volcans no presenta cap mena de perímetre de seguretat, o zona tampó. Allà on acaba el parc hi ha un mur de pedra seca, i a continuació hi ha els conreus. No existeix una zona perifèrica en la que les persones no hi poden accedir, i que garantiria una millor protecció. A més, els goril·les sovint surten del parc i es troben enmig de les plantacions, el que suposa també un greu conflicte amb la població local, perquè se’ls mengen els eucaliptus que hi ha plantats. Val a dir que el govern Rwandès s’està plantejant expropiar terres de particulars per crear una zona tampó, però és econòmicament molt costós.
Altres amenaces directes que pateix el Parc i els goril·les són la instal·lació de trampes per part de caçadors. Habitualment es tracta de llaços destinats a la cacera d’antílops o búfals, per a poder consumir-ne la seva carn. En ocasions, però, algun goril·la hi pot quedar atrapat i sortir-ne malparat. Hi ha molts casos de goril·les que han perdut dits o parts d’alguna extremitat a causa dels llaços, i és en aquestes ocasions quan els “Gorilla Doctors” intervenen per assegurar el benestar d’aquells goril·les atrapats.
Gran densitat de població humana al voltant del Parc
Una de les funcions de la Fundació Dian Fossey és patrullar pel Parc Nacional a la recerca d’activitats il·legals, així com la destrucció dels llaços que troben els rastrejadors. Malauradament aquesta activitat il·legal és molt habitual, i cada any es destrueixen més de 2.000 llaços! Darrerament, però, hi ha hagut campanyes de sensibilització i informació a la població local per tal que deixin de realitzar aquestes activitats, i sembla que està funcionant.
Una altra problemàtica és la presència diària de moltes persones dins el Parc, bàsicament investigadors, rastrejadors, militars i turistes, que poden transmetre malalties als goril·les que els fan més vulnerables. De fet, una de les principals causes de mortalitat dels goril·les de muntanya són les malalties respiratòries, com ara refredats, que tot sovint són transmesos per les persones.
Camps de conreu i pastures, just al límit del Parc
A totes aquestes amenaces cal sumar-hi la possibilitat de conflictes o inseguretat a la zona que habiten els goril·les de muntanya. Tant la República Democràtica del Congo, com Uganda i Ruanda es troben en un bon moment de seguretat i estabilitat, però cal recordar que en un passat no gaire llunyà hi va haver diverses guerres que van causar un abandonament de la protecció dels Parcs Nacionals. Fins i tot avui en dia encara hi ha nombrosos grups rebels congolesos que s’amaguen en zones de les Virunga, sobretot a la RD Congo, i suposen una amenaça directa a la biodiversitat i als goril·les de muntanya, però també a la població local.
Tot i el gran nombre d’amenaces que pateix aquesta espècie singular, el número de goril·les de muntanya no ha deixat d’incrementar des que la pròpia Dian Fossey va començar a dur a terme tasques de conservació. Esperem que el proper cens de població a les muntanyes Virunga, previst per aquest proper any, ens porti bones notícies!
dimecres, 12 novembre 2014 at 13:14
Hola Beth,
Si, en general la gent que viu prop dels Parcs Nacionals, a tota Àfrica, ho fan perquè són les zones on poden recursos de forma més fàcil, principalment aigua, fusta i animals. En el cas del Parc Nacional dels Volcans, però, la gent està aquí perquè la terra volcànica és molt fèrtil i els produeix molts aliments. Fins fa uns anys, la gent encara prenia espai al Parc per a poder tenir més terres de conreu, independentment que entressin o no a dins a caçar o agafar fusta. De fet, la majoria de gent no entra al Parc, i es dediquen a fer de pagesos.
jordi
dimarts, 11 novembre 2014 at 15:32
Hola Jordi,
Pot ser que les persones que viuen al voltant del Parc sigui per què tenen més facilitat en viure ja que tot i que sigui il·legal es colen dins?
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:51
Hola Jordi
I al govern que fa per evitar l’entrada de caçadors ?
PD: Es molt interessant aquest tema.
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:19
Hola Ruben,
Bé, el govern té un departament que es dedica als Parcs Nacionals que disposa de personal que també rastreja determinades zones del Parc i evita la presència de caçadors. Recentment, a més, s’ha començat una jornada informativa i de sensibilització dirigida a aquelles persones que es dediquen o s’han dedicat a caçar al Parc Nacional. Gràcies a aquesta campanya s’està aconseguint un menor nombre de llaços al Parc, i fins i tot han aconseguit que alguns caçadors hagin explicat on havien posat llaços i hagin entrat al Parc amb rastrejadors a ajudar a la seva destrucció.
jordi
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:50
Hola Jordi!
Has trobat molts llaços de caçadors quan entres a investigar els goril·les?
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:19
Hola Christian,
Pel que fa als llaços, si que n’hi ha molts, i hi ha una patrulla especialitzada en buscar-los i destruir-los. De fet, n’hi ha tants que de vegades ens els trobem a la vora del camí mentre anem buscant els goril·les. Cada llaç és destruït i les cordes es recullen i es porten a la Fundació Dian Fossey, així els caçadors no les poden tornar a utilitzar i o queden embrutant el bosc.
jordi
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:50
Hola Jordi, això es molt interessant, però m’agradaria saber si t’has trobat algun cop amb caçadors furtius.
Gracies.
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:18
Hola Jesus,
Tal com comentava, mai no he vist caçadors furtius, i costen molt de veure!
jordi
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:50
T’has trobat algun goril·la mort per una trampa? O ferit?
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:17
Hola Pau,
Bé, jo no, personalment… però cada any es troben diversos goril·les atrapats… o fins i tot goril·les ferits que han aconseguit alliberar-se.
jordi
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:49
Hola Jordi és molt interessant l’entrada d’ avui!
Tu has vist algun cas de caçadors furtius agafant o matant algun goril·la?
Gracies!
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:16
Hola Izan,
No, jo ho vist directament cap caçador furtiu, i menys agafant o matant goril·les. De fet, els furtius rarament cacen goril·les… Només queden atrapats als llaços de tant en tant. Quan això succeeix, els caçadors rarament s’acosten al goril·la capturat perquè si el troben allà el poden condemnar a penes molt grans. El fet de no trobar gaire caçadors, a més, es deu a que sempre que entrem al bosc anem en grups de diverses persones, inclosos militars, que defugim els possibles caçadors de la zona.
jordi
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:48
Hola Jordi, tu alguna vegada has tingut algun problema de que t’ataquin el goril·les?
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:38
Hola Daniel,
El caràcter de diversos goril·les és molt diferent, i n’hi ha alguns més afables que altres. A mesura que vas coneixent els diversos individus t’adones que no pots fer el mateix quan ets davant d’un o de l’altre… Així, per exemple, hi ha individus que no els agrada que te’ls acostis gaire, i sinó et poden agredir. Cal anar amb molt de compte! Aquesta situació és pitjor quan això succeeix amb els mascles d’esquena platejada, que són molt grans i ens podrien fer molt mal. Per sort, els treballadors amb més experiència de la Fundació Dian Fossey saben molt bé com han de reaccionar, i estan a l’aguait d’aquestes situacions. Sortosament no ha passat mai cap accident greu!
Ah, d’altres vegades, algun goril·la mascle adult jove, encara amb ganes de jugar, s’acosta molt a nosaltres i ens intenta agafar. En aquests casos, més freqüents, cal estar a l’aguait perquè si t’agafa has d’esperar a que et deixi anar… i mantenir la calma sempre!
jordi
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:48
Tu quan entres a dintre de la selva vas sol o amb grup? , amb algun amic teu que vagi armat?
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:37
Hola Marc,
Al Parc mai no entrem sols, sempre en equip. I hi ha un equip per a cada grup de goril·la que es visita. A cada equip hi ha rastrejadors, tècnics de dades o investigadors i militars. En total podem ser entre 6 i 9 persones… Ah, a més no puc entrar amb qui jo decideixo. Pensa que el seguiment i l’estudi d’aquests goril·les és logísticament molt complex i cal molta planificació setmanal…
jordi
dilluns, 10 novembre 2014 at 09:45
Jordi as tingut algun problema amb els furtius
dilluns, 10 novembre 2014 at 16:36
Hola Pablo,
No, realment costa molt veure furtius, i rarament causen problemes a la gent. Pensa que són persones que viuen als pobles propers del Parc, i que molta gent els coneix, i saben qui són!
jordi