Post de projecte

16: Musilikale

22 octubre 2014 | Post de projecte

Entre els deu grups de goril·les de muntanya que seguim setmanalment, Musilikale és un dels de formació més recent.

 
Fa només un any i mig que es va crear com a tal, però està tenint molt èxit i avui dia ja compta amb deu individus. Aquest grup està liderat pel jove (16 anys) mascle dominant Musilikale, que prové originalment del gran grup Pablo. A més, hi ha un segon mascle d’esquena platejada, Turakomeje, dos mascles adults blackbacks, quatre femelles adultes i dos infantils. Un d’ells nascut el passat 18 de setembre!
musilikale_petita
Mascle dominant Musilikale.
Quan Musilikale va esdevenir un mascle d’esquena platejada va haver de decidir el seu destí. Donat que el grup Pablo era (i és encara) un grup molt gran, arribar-ne a ser el mascle dominant és molt complicat; i més per a Musilikale, que era un mascle molt perifèric i amb pocs familiars dins el grup. En aquell moment, Pablo ja havia perdut alguns mascles que havien decidit marxar per formar els seus propis grups. Musilikale, però, inicialment va decidir una altra estratègia: es va quedar al grup per plantar cara al mascle dominant, el seu propi pare Canstbee, que ja tenia una edat força avançada.
Musilikale cada vegada s’acostava més a les femelles, fins i tot se’l va veure copular amb freqüència amb algunes d’elles. També s’acostava molt a Canstbee, s’alimentava al seu costat, i s’ubicava enmig del nucli del grup. Però tot això va acabar en sec quan Canstbee va agredir a Musilikale, i després de mossegar-lo el va perseguir cap a les afores del grup, seguit per molts altres goril·les que li donaven suport. Musilikale no era benvingut a l’espai central del grup.
Al cap de poc temps, a l’abril de 2013, els rastrejadors van trobar a faltar set goril·les de Pablo. Així va néixer un nou grup, que va ser localitzat el mateix dia a més d’un quilòmetre, liderat pel mateix Musilikale. Inicialment ningú no es pensava que Musilikale seria capaç de crear un grup estable, i que tard o d’hora tornaria al grup original… però a mesurar que passava el temps s’allunyava de Pablo i ambdós grups es mantenien separats i aïllats.
Els goril·les mascle poden seguir diverses estratègies individuals per incrementar el seu èxit reproductor i rang social, però en grups amb molta competència potser el millor és arriscar-se i decidir formar un nou grup, tal com va fer Musilikale. Els darrers moments que Musilikale va ser a Pablo li van servir per crear aliances, i així va ser capaç de marxar amb un bon nombre de goril·les que s’havien guanyat la seva confiança. Entre ells, una femella (Mahane) amb tres dels seus fills, un d’ells essent un mascle d’esquena platejada jove.
Mahane
Mahane, la femella que va decidir seguir a Musilikale.
Amb el temps Musilikale ha anat perdent i guanyant efectius, però mica en mica el grup es va estabilitzant, i fins i tot ha adquirit nous membres provinents d’altres grups. Alhora ha trobat el seu lloc al Parc, i el seu espai vital es troba sobretot a les zones altes on no hi arriben gaires grups.
Darrerament, sembla que Musilikale no en tingui prou, i està seguint l’estratègia d’intentar fer el grup més gros. De vegades marxa durant unes hores i s’acosta a altres per buscar nous goril·les, especialment femelles. Les seves interaccions amb altres grups han estat fructíferes, i avui dia Musilikale ja compta amb quatre femelles, entre elles encara hi ha la Mahane i els seus fills. Utilitzant aquesta estratègia d’anar ell sol a la cerca de nous membres, i evitant que el seu grup es vegi involucrat en la interacció, sembla que ha trobat la manera d’anar incrementant el nombre d’efectius sense posar en perill els membres del seu grup.
Turakomeje
Turakomeje, segon mascle d’esquena platejada al grup, fill de Mahane.
El seu darrer intent va ser la setmana passada. Els rastrejadors del grup Titus, que fa pocs mesos va perdre el seu mascle dominant, van veure arribar un mascle molt gros, que va resultar ser Musilikale. Es va encarar a alguns dels goril·les del grup, i va estar rondant per la zona un parell d’hores. Aquesta vegada els mascles adults que encara queden a Titus no van permetre que tingués èxit… i el mateix dia a primera hora de la tarda Musilikale ja havia tornat amb els seus.
Seguirem atentament com evoluciona aquest grup tan singular, que està agafant molta força, l’observació del qual ens demostra com de complexa pot arribar a ser l’estructura de la societat dels goril·les de muntanya.
 
Jordi Galbany

2 Comentaris

  1. Enric

    Els individus que decideixen crear el seu propi grup tendeixen més a mantenir-se estables en aquest nou o a retornar a l’anterior? I de retornar al grup inicial, són acceptats igual o hi ha un cert rebuig de part dels altres goril·les?

    Respon
  2. Jordi Galbany

    Hola Enric,
    Pel que fa als mascles, un cop marxen no acostumen a tornar mai al seu grup original. Prendre la decisió de marxar o no marxar, doncs, és molt important… Un cop han marxat, no sempre poden crear un grup nou. De fet, el més normal és que no puguin crear grup, i que hagin de viure com a mascles solitaris.

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.