Post de projecte

6: No tot és menjar i dormir

10 setembre 2014 | Post de projecte

Els goril·les tenen fama de passar gran part del temps menjant i dormint, i és cert que ho fan durant molta estona.

 
Però el fet que siguin primats els fa una espècie social, i això també es reflecteix en la seva conducta. Els mascles i les femelles es relacionen de forma diferent entre ells. El vincle mascles-femelles forma l’estructura familiar bàsica, la relació entre femelles enforteix el vincle dels membres del grup, i la relació entre mascles, més aviat de tolerància que d’amistat, permet la cooperació a l’hora de defensar el grup.
descans
Descans en contacte físic al voltant del mascle d’esquena platejada.
Les conductes socials més habituals són el grooming o espulgament, que més enllà de la funció de desparasitació, té la funció de reforçar llaços socials entre membres del grup. El descans en contacte físic entre individus, sovint al voltant del mascle d’esquena platejada dominant, també té una gran importància afiliativa, i és signe de proximitat social. Entre els infants i els joves també cal destacar la conducta de joc, molt divers i que prepara els petits goril·les per la vida adulta. D’altra banda, les conductes sexuals es produeixen sobretot al voltant de l’estre (quan la femella és fèrtil) o quan la femella està embarassada, moment en que hi ha nombroses còpules amb diversos mascles per tal de confondre’ls sobre la paternitat del proper nounat.
Les agressions també són una altra conducta social habitual, que poden anar des de vocalitzacions fins a agressions amb contacte físic, i serveixen per establir la jerarquia social dins el grup.
Finalment, un altre tipus de conducta social són les interaccions entre grups. Aquestes succeeixen quan dos grups es detecten a una distància propera, i poden arribar a trobar-se. Les interaccions poden ser molt pacífiques i tolerants, però també poden ser molt agressives i amb una gran violència, sobretot per part dels mascles d’esquena platejada. Durant les interaccions es pot produir infanticidi, una de les principals causes de mort dels infants, i també transferència de femelles que aprofiten la confusió per canviar de grup social. Aquest fet succeeix tot sovint, sobretot ara que hi ha tants grups de goril·les en la mateixa àrea geogràfica.
 
Jordi Galbany

2 Comentaris

  1. Joan Carles

    Vaig tenir la sort de visitar els Virunga al 1992 i va ser l’experiència més gran de ma vida. Aprofitant que feia de guia a Kenya-Tanzania vaig poder visitar el parc i veure els goril·les, on Mgumbe em va donar un bon ensurt. Va demostrar més “humanitat” que als propis humans (vàrem patir guerrilla i exercit) doncs només em va deixar clar qui era el mascle dominant (era evident, però ho volia deixar clar, no?).
    Espero que la teva feina permeti incrementar la població , però les plantacions de citronella (recordo enormes extensions per fer insecticida per Multinacionals) anaven prenent m2 a la selva, la població necessitada, manca de cultura, inestabilitat política etc etc em feien veure un futur terrible pels goril·les.
    Tinc pendent un viatge als Virunga amb els meus fills, dintre de poc tindran l’edat suficient!!
    Gràcies per la teva feina.

    Respon
    • Montse Miras

      Hola Joan Carles,
      Les plantacions a les quals et refereixes són de piretre, una planta d’on extreuen insecticida. De fet, a Ruanda hi ha un Pla Nacional sobre la plantació i exportació d’aquest producte.
      Sortosament, avui en dia el límit del Parc està establert, i hi ha molta vigilància sobre els furtius que entren al Parc a caçar antílops, buscar aigua o recol•lectar mel. A més, s’ha pres moltes altres mesures sobre la població local, com per exemple programes d’educació a les escoles rurals, on s’explica la importància dels goril•les i del Parc Nacional, o potabilització i canalització d’aigua disponible al poble. Un altre projecte que hi ha sobre la taula és la creació d’una zona tampó a la vora del Parc, avui dia inexistent. Aquest cordó de seguretat evitaria el contacte entre goril•les i humans, quan aquests surten del Parc, i faria més difícil que la gent accedís al Parc sense permís.
      La població de goril•les està creixent molt, i ara el problema serà saber si hi haurà prou espai per a ells… Caldrà pensar molt i molt bé com gestionar la seva conservació, que cada vegada implica nous reptes!
      Espero que puguis tornar a visitar les Virunga algun dia!
      Jordi Galbany

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.