Post de projecte

18: Dades

28 octubre 2014 | Post de projecte

Un dels principals objectius d’anar a veure tots els grups de goril·les habituats és l’obtenció d’informació. Cada dia de l’any, sense excepció, s’obtenen dades del comportament dels goril·les de manera individualitzada i estandarditzada. Això significa que es realitzen registres focals de la conducta general d’individus concrets.

 
És a dir, cada 10 minuts s’anota el que està fent un individu en aquell moment, al llarg d’una hora. Així, de cada focal s’obtenen 6 registres de conducta general, com ara alimentació, desplaçament, descans, o joc. Cada dia es poden registrar aquestes conductes de fins a quatre individus de cada grup, i habitualment es fa de forma manual, amb llapis i paper, tot i que s’està implementant un nou sistema de registre informatitzat.
18_1
Aquest tipus de registre ja permet obtenir una idea del comportament general de la població. Però en ocasions succeeixen esdeveniments puntuals que no quedarien registrats. És per això que les conductes menys habituals s’anoten de forma sistemàtica sempre que succeeixen al grup. Aquestes, entre d’altres, són les agressions de diversa naturalesa, les interaccions entre grups o les conductes sexuals. Totes les anotacions realitzades cada dia són entrades a la gran base de dades, de vital importància a la recerca present, però sobretot futura.
18-4
Tal com succeeix en altres estudis primatològics arreu del món, la recerca a llarg termini és molt important, donat que els primats tenen cicles vitals molt més llargs que la majoria de mamífers. L’observació continuada d’una població de primats ens pot informar sobre multitud de qüestions, que en poc temps no podríem esbrinar. En general la comunitat científic accepta que els estudis d’una dècada de durada poden aportar informació sobre l’ecologia de l’espècie, calen dues dècades per tenir informació fidedigna de la seva demografia, i tres dècades o més per arribar a detectar respostes a canvis ambientals a llarg termini. Així, les bases de dades de conducta i ús de l’espai de diverses poblacions de primats són un veritable tresor no només per als primatòlegs, sinó també per a antropòlegs interessats en l’estudi dels primats com a models comparatius per entendre l’evolució humana i la conducta adaptativa humana, o per ecòlegs conductuals interessats en l’adaptació i evolució dels vertebrats en general.
18-3
A partir d’aquestes bases de dades es pot fer recerca sobre diverses qüestions, com per exemple: demografia de la població, supervivència i mortalitat, creixement i desenvolupament, fecunditat i èxit reproductor, factors de dispersió o documentació del canvi climàtic, entre d’altres. Finalment, s’ha de tenir en compte que la majoria d’estudis primatològics a llarg termini tenen un efecte molt positiu sobre la conservació de l’espècie investigada, així com sobre la població local. Aquests estudis permeten crear ocupació i formació a la població local, fomenten l’educació i repercuteixen en el desenvolupament de la regió.  Així que només per aquests motius ja es justifiquen per si sols.
Vídeo sobre obtenció i gestió de dades de comportament dels goril·les de muntanya.

 
 Jordi Galbany

2 Comentaris

  1. Joan

    Els goril.les que hi ha als Zoos també aporten dades útils a la recerca? O en viure en captivitat les dades sobre comportament no seríen vàlides?

    Respon
    • Jordi Galbany

      Hola Joan,
      Pel que fa als goril·les dels Zoos, si es troben en bones condicions de captivitat, com per exemple en instal·lacions espaioses i en grups familiars, també ens poden aportar informació útil sobre diversos aspectes de la seva biologia… Per exemple, darrerament s’han publicat temes relacionats amb la reproducció, el cicle vital, l’ús de l’espai o la cognició…
      jordi
      jordi

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.