• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
Inici18: Els plans de vigilància ambiental
Tornar

18: Els plans de vigilància ambiental

22 octubre, 2012
Com sabem que la qualitat de l’aigua és acceptable?

Els Plans de Vigilància Ambiental de les Aigües Litorals són mètodes de control de la qualitat ambiental que fan servir una sèrie de estacions al llarg del litoral on es mostregen indicadors biològics, físics o químics cada cert temps.

Aquests Plans es fan per avaluar les condicions ambientals de les aigües litorals i poder prendre decisions si el seu estat no es considera correcte. Per exemple, la Directiva Marc de l’Aigua Europea obliga als estats membres a controlar la qualitat mediambiental de les aigües litorals. Si es comprova que la qualitat no és suficientment bona, els estats han d’aplicar mesures per tal de que aquesta millori fins a nivells descrits com acceptables.

Què fem nosaltres al grup d’investigació PBL?

Dissenyem i realitzem plans de control ambiental de les aigües litorals per a diversos llocs del món. Incidim en aspectes fisicoquímics i biològics, especialment en aquells relacionats amb l’eutrofització d’origen humà i algunes de les seves conseqüències, com ara les proliferacions nocives de fitoplàncton. Indiquem on, què i quan s’ha de mostrejar i com cal interpretar els resultats. Creem metodologies de valoració de la qualitat mediambiental d’acord amb els requeriments de les directives europees i procurant sempre obtenir un màxim d’informació rellevant amb el mínim cost possible.

Què s’ha de mesurar per valorar la qualitat fisicoquímica i biològica de les aigües litorals?

Aconsellem mesurar com a mínim: salinitat, nutrients inorgànics dissolts i clorofil·la-a. A més a més, és recomanable tenir altre tipus d’informació complementària com ara la temperatura, el pH, l’oxigen dissolt en aigua o les espècies que componen la comunitat fitoplanctònica, entre d’altres.

Com es mesuren aquests paràmetres?

Hi ha paràmetres que es mesuren in situ mitjançant sondes, com la temperatura o la salinitat. En d’altres, cal agafar una mostra d’aigua de mar per mesurar-los més tard al laboratori, com la clorofil·la-a, que es mesura amb un fluorímetre, o els nutrients inorgànics dissolts, on és molt important l’adequació dels equips a les baixes concentracions significatives en aigua de mar (de 100 a 1.000 vegades inferiors a les que es troben en aigües continentals).

D’altra banda, identificar les espècies de fitoplàncton requereix hores d’observació al microscopi per personal altament especialitzat. La seguretat i precisió dels resultats i el seu control periòdic al llarg del temps és fonamental per a poder obtenir bones sèries històriques de dades. Aquestes sèries ens serviran per a valorar l’evolució de l’estat del medi ambient així com l’eficàcia de les polítiques ambientals d’ahir i avui i la seva millora per a demà.

Jordi Camp i Eva Flo

 

Mostreig davant la costa de Barcelona.

Mostratge davant la costa de Barcelona. Els investigadors fan servir un aparell que permet agafar mostres d’aigua a la fondària que hom desitja.

Aquest aparell en forma de tenalles permet capturar una mostra de sediment del fons marí

Aquest aparell en forma de tenalles permet capturar una mostra de sediment del fons marí.

Molta part de la feina es basa en l'observació microscòpica dels petits organismes del fitoplàncton.

Molta part de la feina es basa en l’observació microscòpica dels petits organismes del fitoplàncton. I és que identificar les espècies de fitoplàncton requereix hores d’observació.

L’estudi de lípids i de pigments permet caracteritzar els organismes del fitoplàncton.

L’estudi de lípids i de pigments permet caracteritzar els organismes del fitoplàncton.

Etiquetes: Biologia, El litoral Mediterrani, Mediambient

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Marta Turon

Silvia Anglès

Eva Flo

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

21: “Com està el mar?”

20: La qualitat de l’aigua i els usos del territori

19: La directiva europea de qualitat de les aigües

18: Els plans de vigilància ambiental

17: El problema dels plàstics al mar

16: L’asma que arriba del mar

15: Els mucílags marins

14: Les escumes del mar

13: Les toxines de les microalgues marines

12: Diversitat marina amagada

11: Paràsits que mengen microalgues tòxiques

10: L’espectacle de les algues luminiscents

9: Batejant espècies noves

8: L’ús de la genètica en l’estudi de les algues

7: Cicles de vida de les espècies

6: La increïble diversitat dels organismes planctònics

5: El cas de la Fosca

4: Les proliferacions sobtades de microalgues

2: L’eutrofització, o quan l’enriquiment és un problema

3: El mar des de l’espai

1: Els colors del mar

Piulades recents

  • 📸🔬Docents! Animeu els vostres alumnes a participar-hi! 👇 https://t.co/AqMDAiBN5P
  • 📣Atenció! Hem obert la convocatòria del concurs de 📹vídeos de #ciència en català X(p)rimenta 2021. Feu una ullada a… https://t.co/kEdoJmEYOK
  • 📣Oberta la inscripció per a participar a #Physicat, el concurs de problemes de #física adreçat a alumnes de… https://t.co/bwBMgg79X5
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar