Els Plans de Vigilància Ambiental de les Aigües Litorals són mètodes de control de la qualitat ambiental que fan servir una sèrie de estacions al llarg del litoral on es mostregen indicadors biològics, físics o químics cada cert temps.

Aquests Plans es fan per avaluar les condicions ambientals de les aigües litorals i poder prendre decisions si el seu estat no es considera correcte. Per exemple, la Directiva Marc de l’Aigua Europea obliga als estats membres a controlar la qualitat mediambiental de les aigües litorals. Si es comprova que la qualitat no és suficientment bona, els estats han d’aplicar mesures per tal de que aquesta millori fins a nivells descrits com acceptables.

Què fem nosaltres al grup d’investigació PBL?

Dissenyem i realitzem plans de control ambiental de les aigües litorals per a diversos llocs del món. Incidim en aspectes fisicoquímics i biològics, especialment en aquells relacionats amb l’eutrofització d’origen humà i algunes de les seves conseqüències, com ara les proliferacions nocives de fitoplàncton. Indiquem on, què i quan s’ha de mostrejar i com cal interpretar els resultats. Creem metodologies de valoració de la qualitat mediambiental d’acord amb els requeriments de les directives europees i procurant sempre obtenir un màxim d’informació rellevant amb el mínim cost possible.

Què s’ha de mesurar per valorar la qualitat fisicoquímica i biològica de les aigües litorals?

Aconsellem mesurar com a mínim: salinitat, nutrients inorgànics dissolts i clorofil·la-a. A més a més, és recomanable tenir altre tipus d’informació complementària com ara la temperatura, el pH, l’oxigen dissolt en aigua o les espècies que componen la comunitat fitoplanctònica, entre d’altres.

Com es mesuren aquests paràmetres?

Hi ha paràmetres que es mesuren in situ mitjançant sondes, com la temperatura o la salinitat. En d’altres, cal agafar una mostra d’aigua de mar per mesurar-los més tard al laboratori, com la clorofil·la-a, que es mesura amb un fluorímetre, o els nutrients inorgànics dissolts, on és molt important l’adequació dels equips a les baixes concentracions significatives en aigua de mar (de 100 a 1.000 vegades inferiors a les que es troben en aigües continentals).

D’altra banda, identificar les espècies de fitoplàncton requereix hores d’observació al microscopi per personal altament especialitzat. La seguretat i precisió dels resultats i el seu control periòdic al llarg del temps és fonamental per a poder obtenir bones sèries històriques de dades. Aquestes sèries ens serviran per a valorar l’evolució de l’estat del medi ambient així com l’eficàcia de les polítiques ambientals d’ahir i avui i la seva millora per a demà.

Jordi Camp i Eva Flo