Arts i Humanitats | Post de projecte

19: Més tard o més d'hora, tot s'acaba

22 desembre 2011 | Arts i Humanitats, Post de projecte

La campanya del projecte NoGAP de 2011 arriba al seu final. Després d’un mes a l’Índia i molta feina feta arriba el moment de tornar cap a casa… o no?
En “Charlie-Nonnino” ja viatja cap a Baroda i els dos sectors que hem excavat aquest any ja són plens de sediment de nou. És hora de fer inventari i empaquetar tot el material de l’excavació. Els últims dies sembla que no hi hagi feina, però de fet són els més bojos. “Això es queda a Baroda o ve cap a Barcelona?” “Algú ha vist la meva samarreta?” “T’hi cap alguna mostra més a la maleta?”
Marxem de Vaharvo Timbo cansats i amb més preguntes que respostes. Potser la vessant més pública i coneguda de l’arqueologia és l’excavació, però de fet la majoria de la feina es fa després al laboratori. Ara toca tornar cap a casa, reflexionar una mica sobre el que hem descobert i mirar de respondre totes aquestes preguntes.

Què hem fet aquesta campanya 2011?
Aquest any ens havien plantejat uns objectius molt concrets. Van decidir excavar Vaharvo Timbo per mirar d’entendre com vivien els caçadors-recol·lectors al nord del Gujarat i com es va produir la transició cap a un mode de vida agropastoral. En aquest sentit, la descoberta d’un enterrament amb ceràmica a Vaharvo Timbo planteja milers de preguntes que de moment no tenen resposta. Amb una mica de sort podrem entendre com i per què van desaparèixer les comunitats caçadores-recol·lectores i qui va ser en “Charlie-Nonnino”.
Una altra de les qüestions que intentem respondre és com es va ocupar el territori durant la prehistòria, allò que en arqueologia anomenem patrons d’assentament. La descoberta de jaciments a la Silt Belt (missatge 10), una zona tradicionalment considerada “buida”, ens obliga a reconsiderar una de les grans veritats de l’arqueologia del nord del Gujarat. En aquesta direcció l’estudi del medi ambient del nord del Gujarat fa milers d’anys és de vital importància, tant a nivell de sòls (geoarqueologia) com pel que fa a la cobertura vegetal (arqueobotànica). El sondeig geològic que hem fet al paleollac situat al costat de Vaharvo Timbo (missatge 12), la feina amb imatges satèl·lit (missatge 13) i la col·lecció de referència de plantes que venim desenvolupant els darrers anys (missatge 15) formen part d’aquesta línia de recerca.
Aquest mes de feina també ens ha servit per enfortir els llaços catalano-hindús i crear-ne de nous. Hem pogut establir contacte amb l’Institut de Sismologia de Gandhinagar (Gujarat), que ens ajudarà a entendre l’activitat sismològica d’aquesta regió en el passat i com va afectar els habitants del nord del Gujarat.

L’element més inesperat de la nostra estada a Vaharvo Timbo, però sens dubte tan important o més que els anteriors, és la gran atenció que hem rebut per part de la comunitat local. Molt probablement la nostra portada al Sundesh (missatge 10), que properament penjarem a la porta del laboratori, va fer que un nombre inusitadament alt de visitants passessin pel jaciment. Per a nosaltres és molt important que els habitants del nord del Gujarat s’adonin del gran patrimoni arqueològic que amaguen les seves dunes, per tal que l’estimin i el protegeixin.
Anem cap al Kachchh!
En compte de tornar directament cap a Barcelona, hem decidit visitar un festival nòmada a Bhuj, la capital del Kachchh. El desert de sal i l’artesania local ens esperen. Voleu saber més? No us perdeu el proper missatge!

Juanjo García-Granero

1 Comentari

  1. Ivan (Ushuaia)

    Moltes felicitast per la feina!!! Molt bona feina!!! Bon viatge fins a casa!!

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.