Diari de recerca

13: El Gujarat des de l'espai

05 desembre 2011 | Diari de recerca

Satèl·lits? Google Earth? Les imatges aèries són el pa de cada dia en arqueologia, i al Gujarat del nord les fem servir per entendre les transformacions que han configurat el nostre paisatge de dunes i antics llacs!
Arqueologia i satèl·lits, cada dia més a prop!
Mai no heu vist el vostre terrat des de Google Earth? Segur que sí! Com vosaltres, l’arqueologia utilitza la teledetecció (és a dir, l’observació de la superfície terrestre amb imatges aèries o de satèl·lit) per trobar nous jaciments soterrats i, cada vegada més, per entendre i interpretar el paisatge canviant que l’engloba i del qual tot jaciment en forma part.
Per què el Gujarat?
El caràcter rural del Gujarat del nord, amb molt poca industrialització, ha preservat un paisatge molt poc modificat i, per tant, molt apte per observar-lo amb imatges de satèl·lit, des dels anys 60 fins avui mateix. La teledetecció ens permet, d’una banda, entendre molt millor les unitats geològiques de la regió i detectar possibles dunes a on potser  trobarem nous jaciments. De l’altra, tot i fixar-nos en un paisatge actual, els elements fòssils que detectem (dunes, antics canals de rius o antics llacs) ens permeten fer les primeres aproximacions sobre com ha pogut canviar el paisatge al llarg del temps.

Ara bé, tot plegat no és tan fàcil com sembla! Per validar hipòtesis i interpretar correctament una imatge fan falta comprovacions als llocs que creiem interessants (per això aquests dies anem amunt i avall, seguint el nostre fidel GPS) i analitzar i combinar altres dades amb tots els membres de l’equip (cartografia, registres climàtics, informació arqueològica detallada, dades geològiques i altimètriques…).
Quina informació ens donen les imatges de satèl·lit?
La particularitat principal de les càmeres situades a bord d’avions o satèl·lits és que capten l’energia emesa per la superfície terrestre amb diferents combinacions de bandes òptiques (el que es coneix com l’espectre electromagnètic). Aquesta informació es transforma en una nova imatge digital que ens permet poder identificar i interpretar molt millor els elements d’un paisatge, com ara els tipus de sòls, les  roques o els tipus de cultius i vegetació.
Penseu també que si combinem imatges d’èpoques diferents, podem detectar canvis i transformacions com ara els efectes de les inundacions del monsó, la desforestació o el creixement urbà. En definitiva, canvis que afecten com podem detectar nous jaciments o com podem inferir en perquè els caçadors-recol·lectors podrien preferir un territori o un altre.

Google Earth, un amic inseparable
Aquests dies, quan estem al camp, utilitzem sobretot el programa Google Earth. Amb l’ajuda del GPS, Google Earth ens serveix per tenir tota la informació geogràfica sempre a punt per a consultes ràpides, fins i tot les imatges de satèl·lit. Ara bé, a falta de mapes detallats, el programa ens permet sobretot moure’ns per la regió com si fóssim gujaratis de tota la vida i arribar així a tots els indrets!
PD: Avui tornem a Patan, a veure si aquesta vegada va la vençuda. Allà ens espera la Carla: ja hi som tots!

Gujarat per satel.lit

1 Comentari

  1. Agnès

    L’altre dia em vaig adonar que Recerca en acció amb el vostre projecte surt a la llista Destaquem de la xtec (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya). Enhorabona! Dins xtec es pot obrir també des l’apartat Escola Oberta. Seguirem atents als missatges.

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.