Arts i Humanitats | Post de projecte

4: Gujarat: terra de lleons i herois

14 novembre 2011 | Arts i Humanitats, Post de projecte

La nostra recerca es desenvolupa al Gujarat, un dels 28 estats que formen l’Índia. Aquí és on passem la majoria del temps que estem a l’Índia, i amb el temps ens hem fet a la seva gent, els seus paisatges i les seves olors. Ara volem que vosaltres també hi conegueu una mica la nostra segona residència.
Geografia del Gujarat
Al primer missatge que vam publicar (08/11/2011) hi trobareu un mapa on es poden veure els principals accidents geogràfics del Gujarat. Aquest estat està situat al nord-oest de l’Índia, a la vora del mar Aràbic. Al nord i a l’est el Gujarat fa frontera amb altres tres estats de l’Índia: Rajasthan, Madhya Pradesh i Maharashtra. Al nord-oest fa frontera amb la regió de Sindh, al Pakistan.
Aquesta situació geogràfica fa del Gujarat una regió on l’Islam (particularment el sufisme) ha estat important històricament gràcies al contacte amb gent de Pèrsia i Aràbia. El jainisme i el sikhisme també tenen cabuda al Gujarat, però, en qualsevol cas, la religió majoritària avui dia és l’hinduisme.
El Gujarat es divideix en tres regions: l’illa de Kachchh, la península de Saurashtra i la zona continental. Kachchh està delimitada al nord per les Ranns, dues zones pantanoses d’aigua salada que s’emplenen durant el monsó (de juny a setembre), aïllant aquesta zona de la resta del Gujarat. Al nord són les muntanyes Aravalli, amb pics que superen els 1.700 m.
La majoria del Gujarat és àrid o semiàrid, malgrat que cap al sud les precipitacions són més abundants. A l’estiu les temperatures màximes sobrepassen els 40 °C, i durant el monsó la humitat és extrema. A l’hivern les temperatures són suaus, rarament per sota dels 10°C.
Deixant de banda Àfrica, Gujarat és l’únic lloc del món on es poden trobar lleons al seu hàbitat natural, en concret el lleó asiàtic. A més a més s’hi troben lleopards, antílops, rucs salvatges, flamencs, pelicans i moltes, moltes serps. Com a la resta de l’Índia, l’animal més comú és la vaca, un animal sagrat per a l’hinduisme i, per tant, molt respectat a tot el país. És normal veure vaques entorpint el trànsit enmig d’una gran ciutat o menjant a la vora d’un camí rural.

Història del Gujarat
La història del Gujarat comença fa milers d’anys amb grups de caçadors-recol·lectors i agricultors que van ocupar aquest territori abans (i probablement també a la mateixa vegada) que la civilització de la Vall de l’Indo. Després de l’ocàs de la civilització de la Vall de l’Indo (de la qual ja parlarem un altre dia), es van succeir una sèrie de dinasties hinduistes/budistes fins a la conquesta dels musulmans al segle XI. Gujarat va romandre un sultanat independent o depenent del Sultanat de Delhi (sempre sota els musulmans) fins a l’eclosió de l’imperi mogol a la fi del segle XVI, que va dominar el subcontinent indi fins al segle XVIII.
L’arribada dels britànics i el seu assentament durant el segle XIX van marcar una fita importantíssima a la història de l’Índia. Als britànics hem d’agrair la gran xarxa de ferrocarrils que connecten l’Índia, però també moltes de les desigualtats i conflictes socials presents encara avui dia.
A mitjans del segle XX, moviments independentistes van sorgir per tot el món en resposta al colonialisme europeu. L’Índia no va ser una excepció i va esdevenir independent el 1947. Un petit gran personatge nascut al Gujarat (considerat un heroi i pare de la pàtria a l’Índia) va ser un dels grans protagonistes en el procés d’independència de l’Índia. Endevineu de qui parlem?

Juanjo García-Granero

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.