Arts i Humanitats | Post de projecte

14: Caminant amb pastors i xerrant amb pagesos

07 desembre 2011 | Arts i Humanitats, Post de projecte

Al nostre projecte estem estudiant la transició des de la caça i recol·lecció fins a l’agro-pastoralisme. Per fer-ho, estem investigant com la gent del Gujarat va utilitzar i gestionar el paisatge i com les condicions mediambientals poden haver afectat o condicionat les seves decisions i el seu comportament.
Desafortunadament, l’arqueologia només ens diu una petita part de la història i hem d’explorar altres fonts d’informació per assistir la nostra imaginació i la reconstrucció de poblacions del passat.
En aquest sentit, l’etnografia i l’antropologia ens poden ajudar, oferint una imatge de la possible reconstrucció… Entendre com la gent utilitza els recursos avui dia en condicions mediambientals i ecològiques similars pot oferir-nos algunes idees per interpretar el passat! Us ho creieu? Nosaltres sí… 🙂
Tenint això en compte i mirant d’obtenir informació dels gujaratis, durant la feina de camp preguntem a la gent respecte a la seva estratègia de subsistència i la seva gestió dels recursos i… estem aprenent moltíssim caminant amb pastors i xerrant amb pagesos!!!

En aquesta regió es poden distingir dos tipus d’estratègies de subsistència i gestió dels recursos: agricultura sedentària (en Gujarati, khedut) i pastoralisme (en Gujarati, maldharis).

Agricultors
Els grangers són gent sedentària dedicada al cultiu d’uns quants productes: oli de rutlla, cotó, mill i llegums. L’agricultura depèn absolutament del monsó, ja que l’agricultura irrigada és problemàtica i l’única alternativa és l’excavació de pous i la construcció de tancs per tenir aigua per als cultius. Només en les últimes dècades s’ha construït un sistema de canals, i a l’oest de la regió ha començat l’agricultura irrigada, principalment orientada al monocultiu del cotó.
Els camps de cultiu estan sovint separats per arbustos espinosos, molt útils per defensar-los dels animals… i una fantàstica defensa contra els pobres arqueòlegs fent prospecció. Cada any recollim una bona col·lecció d’espines…
La vida dels pastors
Els grups pastorals es poden dividir en tres tipus principals:
a)      Pastors especialitzats: comunitats pastorals relacionades amb assentaments agrícoles. Formen part d’una xarxa en convivència amb població agrícola i pasturen principalment vaques i búfals.
b)     Pastors-agricultors: comunitats pastorals que subsisteixen mitjançant l’agricultura i el pastoralisme. Pasturen principalment ovelles i cabres, però també vaques.
c)      Pastors seminòmades: comunitats pastorals que depenen exclusivament de la cria de bestiar i viuen en assentaments independents. Pasturen camells i cabres, i cobreixen grans distàncies durant les seves migracions.

Pastors seminòmades migrant amb els seus camells
Històricament, els pastors han estat la comunitat més gran i culturalment més representativa del Gujarat. Fins al segle XVIII, un mínim de 10 “grups tribals” pastorals habitaven aquesta regió. No obstant això, només dos grups de pastors existeixen avui dia: els Bharwads i els Rabaris.
L’organització política i social dels nòmades és diferent de la de les comunitats agrícoles sedentàries. Sense cap mena de dubte, la reialesa existia entre els pastors del Gujarat. La subjugació política i els intents d’integració social dels últims segles han canviat dràsticament l’escena política. Especialment, després de la independència, l’objectiu polític de les comunitats pastorals ha virat gradualment cap a la integració en la pràctica democràtica.
Els factors que han induït el canvi de la forma de vida tradicional dels pastors els han afectat de forma diversa depenent de les peculiaritats del context regional. La pressió de la “sedentarització” ha apropat a molts a l’agricultura i l’artesania. Això explica la riquesa de l’artesania del Kachchh i el Gujarat en general.

1 Comentari

  1. Marta Puigvert

    Franssss!!!! Quina experiència!!! Quina enveja que em fas…….:)
    Disfrutau al màxim i ens veiem en res per aquí!!!! Un petonasss

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.