Buscant els llocs adequats

Com probablement ja heu endevinat, el nord del Gujarat no és una zona gaire rica pel que fa a la vegetació. Com a totes les zones semi-desèrtiques del món, la vegetació és escassa i la varietat de plantes limitada. Malgrat això, hi ha llocs on la humitat del sòl és major i les plantes creixen més fàcilment. Podem trobar aquests llocs de diverses maneres. La nostra feina pot començar a la IMF a Barcelona on, utilitzant imatges satèl·lit (missatge 13), poden trobar llocs on la vegetació és més densa. Un cop al camp podem anar a aquests llocs amb l’ajuda del GPS. Una altra opció és pujar directament al cotxe i viatjar per la regió fins que trobem un lloc amb bona pinta. Això ens dóna l’oportunitat de conèixer millor el territori però no és gaire divertit pel conductor!

Recollint mostres

Un cop veiem plantes interessants necessitem identificar a quina espècie pertanyen. Per fer-ho normalment utilitzem manuals de camp de botànica, que es basen en una sèrie de preguntes referents a les característiques de les plantes (forma de les fulles, color de les flors, tipus de fruits, etc.) amb dues respostes possibles. Després de identificar l’espècie marquem el punt al GPS i passem a mostrejar la planta tallant un tros petit d’una branca i agafant un bon grapat de fulles. També recollim un trosset amb fulles i flors i el desem a un petit llibre anomenat herbarium.

I quan tornem a Barcelona…

La fusta la transformem en carbó (que és com normalment la trobem a les excavacions arqueològiques) enrullant-la en paper d’alumini i cremant-la al form del laboratori. De les fulles extraiem fitòlits, peces microscòpiques de vidre que es formen a l’interior de les plantes i adquireixen la forma de les seves cèl·lules. Les fulles les cremem prèviament al camp per poder transportar-les amb més facilitat. Un cop al laboratori completem el procés al forn.

Carla Lancelotti