Vivim en un món sorollós. Al carrer, a la feina i fins i tot a casa el soroll ens acompanya. Les tècniques de construcció del futur hauran de tenir en compte aquest factor. Ens hi juguem la salut!
Un veí que sordeja i posa la ràdio massa forta. Un gos que borda de tant en tant. Les obres que fan al carrer. Uns infants corretejant al pis de dalt. Embussos plens d’estrès que es tradueixen en crits i clàxons… El soroll és a tot arreu i pot arribar a convertir-se en un problema.
Quan parlem de contaminació a les grans ciutats el primer que ens ve a la ment és el fum que produeixen els cotxes i les indústries. La contaminació atmosfèrica, però, no és l’única que ens afecta i d’altres formes de contaminació, com ara la contaminació lumínica o la contaminació acústica, estan guanyant, a poc a poc, importància i visibilitat.
Avui hem parlat amb la Cristina Díaz, una experta en contaminació acústica del Departament de Matemàtica Aplicada 3 de la UPC. Com ella mateixa explica en aquest vídeo, actualment es troba fent una tesi doctoral en vibroacústica orientada a edificacions civils o, el que és el mateix, l’estudi del soroll i les vibracions en ambients urbans.
Fonts de soroll en entorns urbans.
So, soroll, vibracions i ones
La relació entre soroll i vibracions és ben evident quan un s’adona que el soroll (i més en general, qualsevol so) es produeix quan l’aire que ens envolta vibra. Però no només l’aire pot vibrar i fer soroll. Els edificis mal dissenyats poden reproduir i fins i tot augmentar les vibracions que reben de l’exterior i dur el soroll a l’interior dels nostres habitatges.
Per evitar-ho la normativa d’edificació civil s’ha endurit en els darrers temps, sent cada vegada més exigent amb el tema de la contaminació acústica. Així, es demana que els constructors facin servir materials i tècniques especialment ideades per reduir el volum de soroll i vibracions que es transmeten a l’interior dels edificis.
Malauradament el soroll és quelcom difícil de preveure i controlar. Malgrat que disposem d’equacions matemàtiques que modelitzen perfectament el soroll (com ara les equacions en derivades parcials i, més concretament, l’equació d’ona) encara no hem trobat una manera de resoldre aquestes equacions per a qualsevol situació possible. És a dir, no podem obtenir resultats exactes per qualsevol tipus d’habitació i material sinó que només sabem resoldre els casos més senzills (habitacions rectangulars, material uniforme i llis, etc.).
Així doncs, part de la recerca de la Cristina consisteix en trobar maneres alternatives de resoldre aquestes equacions o trobar models alternatius (però equivalents als que ja coneixem).
La idea es poder predir millor com afectarà la tria de materials i tècniques constructives a la acústica de l’edifici i poder trobar, en cada cas, la millor solució per garantir que es respecta la normativa i la salut dels veïns. En la nostra propera trobada ens ha promès explicar-nos els avenços que ha fet fins ara i quines idees té per al futur.
Respondre