Considerant els mètodes no invasius, aquells que no requereixen la captura de cap individu, podem aprendre moltes coses dels primats. Per exemple, es poden obtenir mostres d’orina d’individus coneguts, utilitzant pipetes per xuclar-la directament del sòl, i posteriorment analitzar-ne els nivells hormonals per resoldre múltiples qüestions biològiques. Les mostres d’excrements també es poden obtenir fàcilment, i aporten informació hormonal i genètica, entre d’altres.

Una altra possibilitat és obtenir informació morfològica. A partir de fotografies podem determinar la forma de la cara i altres parts del cos, comptabilitzar el número de dents i fins i tot obtenir les mesures reals de diverses parts corporals dels goril·les.  Des del “Center for the Advanced Study of Hominid Paleobiology”, a la Universitat The George Washington, ens dediquem bàsicament a prendre fotografies (quan la vegetació densa no ens ho impedeix) de tots els goril·les per tal d’obtenir diverses mesures corporals reals, mitjançant mètodes fotogramètrics. En essència, utilitzem tècniques que ens permeten establir quina és l’escala de cada fotografia, i així podem obtenir la mesura real de diferents parts del cos.

Aquesta recerca ens permetrà determinar quina és la corba de creixement de la població, tal com es fa en les persones, que podrà ser comparada amb les corbes obtingudes en altres poblacions de goril·les o primats Hominoïdeus, fins i tot els humans. Atès que obtenim fotografies de cada individu de forma periòdica, també podrem calcular la taxa de creixement de cada individu. A més, l’ús de les dades comportamentals i demogràfiques històriques de la població es podran creuar amb les dades de creixement, i això permetrà determinar quins són els factors que influencien el creixement dels goril·les. Tota aquesta informació, desconeguda fins ara, serà de gran utilitat per al millor coneixement de les estratègies adaptatives d’aquesta espècie.

Obtenció d’imatges per part d’un assistent de recerca.

Aquest projecte de recerca es troba encara en curs, però ja disposem de dades preliminars basades en l’obtenció de fotografies de 115 goril·les al llarg dels 4 primers mesos de treball de camp. Les corbes de creixement obtingudes ens permeten determinar que mascles i femelles es desenvolupen de forma igual fins als 8 anys, i a partir d’aquí les femelles comencen a estabilitzar el seu creixement, mentre que els mascles segueixen creixent molt ràpidament fins els 14 anys. A més, quan comparem els goril·les de muntanya amb els goril·les de costa (Gorilla gorilla gorilla), podem veure com els primers es desenvolupen molt més ràpidament i arriben a la mida adulta abans. Els resultats obtinguts corroboren diversos estudis anteriors que ja havien demostrat un desenvolupament més ràpid. Per exemple, que les femelles d’aquesta espècie arriben a la maduresa sexual abans i es reprodueixen més vegades; o que els cervells dels goril·les de muntanya també presenten un desenvolupament més ràpid que en altres goril·les. Aquests primers resultats els presentarem al 84è congrés de l’Associació Americana d’Antropologia Física (AAPA2015), a St. Louis, Missouri, el proper mes de març.

Goril·la enmig de la vegetació densa, que dificulta l’obtenció de fotografies.

Pel que fa a les aplicacions directes de l’estudi que estem realitzant, el coneixement del creixement dels goril·les, especialment els infants més joves, pot ajudar a entendre si els problemes de desenvolupament són un factor important en la mortalitat infantil. Aquesta part del projecte es dur a terme en col·laboració amb el “Mountain Gorilla Veterinary Project – Gorilla Doctors”.

Jordi Galbany