Investigador/ora

Alícia

13 juliol 2009 | Investigador/ora

M’interessa el camp de la promoció de la salut i especialment la prevenció del consum de substàncies

Qui ets/què fas?

Em dic Alícia Baltasar i sòc Diplomada en Infermeria i Llicenciada en Antropologia Social i Cultural. Actualment faig classes com a professora titular en el Departament d’Infermeria de la Universitat de Girona. Pel que fa a la recerca, m’interessa el camp de la promoció de la salut i especialment la prevenció del consum de substàncies. També estic col·laborant en un projecte multidisciplinari, amb professors del Departament de Química de la mateixa Universitat, adreçat a joves i adolescents. L’objectiu d’aquest projecte és donar a conèixer la importància de l’alimentació en la salut de les persones i de la química en l’alimentació humana.

Recomana’ns un llibre, i una web de divulgació científica.

La truita cremada, de Claudi Mans, Ed. Rubes, 2005.

http://pepquimic.wordpress.com/

Recomana’ns un museu o un centre divulgatiu.

CosmoCaixa.

Vaig decidir fer-me científic/a perquè…

M’interessa -i em diverteix- saber el perquè de les coses, i si és el cas, mirar de canviar-les, amb criteri.

El que m’agrada de fer recerca en química i alimentació.

És descobrir les relacions -insospitades- entre una cosa i altra, i els beneficis de la química en l’alimentació humana.

A la meva discografia no hi falta…

Van Morrison i el Messies de Haendel.

Entre els meus llibres no hi pot faltar…

A l’estiu, qualsevol novel·la policíaca de Donna Leon.

El meu lloc preferit per perdre’m és…

Justament per això, no el diré, però pot ser l’Empordà.

M’apassiona… perquè…

Viatjar, i com més lluny, millor, per “desconnectar” i per aprendre coses noves.

Per esbargir-me no hi ha res com…

Nedar o escoltar música.

El viatge que em va encantar va ser…

La primera vegada que vaig anar a Londres, en ple hivern, i amb molta pluja.

… era una pel·lícula…. Us la recomano!/imprescindible!

Una d’apropiada és “Menjar, beure, estimar”, Ang Lee (dir.), Taiwan, 1994.

Una ciutat especial…

Roma.

Una petita meravella que sovint tenim molt a prop i podem ignorar és…

La visió de les Illes Medes en un dia clar i des del castell de Sant Miquel.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.