Post de projecte

7: Les primeres descobertes: seguint les passes dels primers hispans ( bé… encara no)

03 novembre 2017 | Post de projecte

Ja portem uns quan dies excavant a l’interior de la petita església de Sant Dionisios. Fa força calor i malgrat les pluges arriben amb retard aquest any. Sembla que aquí el canvi climàtic també afecta les illes tropicals. Malgrat això les temperatures arriben als voltants dels 28 graus amb més de 90% de humitat! Us animo a que mireu la temperatura que tenim a Catalunya avui dia i la compareu amb la de les illes del PacíficSeguim treballant en la part de l’Altar Major de l’església.
De moment traiem moltes escombraries. Uggh!!! quin fàstic pensareu però algunes en expliquen històries molt boniques i algunes advertències. La primera cosa ens consciencien sobre la importància de reciclar les deixalles. Em sembla que els joves d’Umatac ho estan veient en primera mà. Traiem plàstic, llaunes, vidres i fins i tot una roda de cotxe. It’s very disgusting diuen els nois. Yes ! I said but it’s all about your history, your past, your present and your future… Els nois comenten que en el futur seran més conscients de lo que dura la brutícia i la importància del  reciclatge. Cridem l’Anthony que s’ho mira i ens diu a quin cotxe pertany: un model dels anys setanta ben popular a les illes. Ho apunto a la llibreta de camp per afegir-ho a l’informe. Una altra cosa ens sorprèn… hi ha moltes caniques. Quin misteri! És cert que hi ha una escola al costat que va ser abandonada fa anys i suposem que son les que s’han perdut generacions de nens i nenes d’Umatac. Obro la meva llibreta i apunto: “sembla que estem en un lloc on els nens de l’escola jugaven”. Misteri resolt.
El Jim ens fa un crit : Come on!!!   Una troballa . Una cantimplora de ferro en gairebé perfecte estat que s’han trobat en el moment que han netejat la seva àrea de treball. Que maca. La registrem , la fotografiem i la guardem.

guam_arqueologia_wb

Hores després arriba en Boyd. En Boyd es un experimentat arqueòleg que fa molts anys que treballa a les illes. Li ensenyem les troballes i li comentem com va l’excavació. Les caniques no son part de l’escola com pensàvem. Son caniques que la Creu Roja Nordamericana regalava als nens i nenes quan hi havia un tifó que es com es diuen aquí als huracans perquè juguessin. I la cantimplora ens dona una altra sorpresa: és japonesa de la Segona Guerra Mundial.
 
Natalia Moragas

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.