Hi ha algues planctòniques que segreguen mucílags, una mena de “moc” que a vegades s’acumula i dóna mal aspecte a l’aigua, com passa sovint a la costa de l’Adriàtic.
Els mucílags marins són masses denses i gelatinoses formades de matèria orgànica. L’origen d’aquests mucílags es pot deure en algunes ocasions a l’excreció de carbohidrats per part d’ organismes del fitoplàncton (diatomees, dinoflagel·lades, etc.) sotmesos a determinades condicions ambientals.
Problemes del “moc” a l’Adriàtic
L’ acumulació de mucílag o “moc” en aigües costaneres pot tenir conseqüència negatives en la pesca (obstruint les xarxes) i en la indústria turística (mal aspecte de l’aigua). Episodis esporàdics de producció de mucílag s’han observat en aigües litorals d’arreu del món. En alguns llocs però, la presència de moc és un fenomen recurrent, com per exemple, la conca Adriàtica Mediterrània, on pot arribar a cobrir centenars de quilòmetres quadrats de superfície del mar. La gran quantitat de mucílag que es pot trobar en alguns anys al Adriàtic ha fet que se‘l conegui com “Mare sporco” (mar brut).
Fotografia aèria i costanera del mucílag (del ACA) a la platja del Torn. La fotografia sobreposada mostra l’aspecte de la proliferació.
Al llarg de la costa catalana, la presència de mucílag s’ha observat en diverses ocasions, però solament una vegada la seva detecció ha pogut ser associada amb la presència de la dinoflagel·lada Gonyaulax fragilis.
Mitjançant un control aeri de la costa sud catalana durant els mesos d’estiu del 2006 es va detectar la presència de diversos agregats de mucílags de color verd-marronós. Observacions de mostres recol·lectades a la zona van revelar una elevada concentració de G. fragilis (alga que en altres llocs del món ja havia estat associada a la formació de mucílags) i Pseudo-nitzschia calliantha (diatomea, aquest gènere també havia estat associat a la formació de mucílags). El fet que elevades abundàncies de Pseudo-nitzschia spp. s’observen sovint al llarg de la costa catalana i que, en canvi, G. fragilis ha estat només detectat en poques ocasions i en molt baixes concentracions, ens fa pensar en una relació directa de la presència d’aquest últim organisme i la formació de mucílag observat en aquest episodi.
Fotografies preses amb microscopi òptic de camp clar i d’epifluorescència de G. fragilis. Nota el material viscós sortint de la part apical de la cèl•lula.
Fotografia aèria i costanera del mucílag (del ACA) a la platja del Torn. La fotografia sobreposada mostra l’aspecte de la proliferació.
Respondre