Post de projecte

5: La (baixa) productivitat del trencalòs

08 març 2007 | Post de projecte

Menys de 40 trencalossos joves surten cada any dels nius pirinencs.

Aquest 2007 la reproducció del trencalòs no marxa tan bé com d’altres anys. Però habitualment aquest ocell ja acostuma a tenir una productivitat força baixa. Després d’observar 119 intents de reproducció, des de l’any 1992 fins al 1999, hem pogut calcular que només 0,43 joves arriben a volar del niu per parella reproductora i per any, de mitjana, en el Pirineu català.
Dit d’una altra manera, si ens imaginem que hi ha 100 parelles que comencen la reproducció, només arribarien a volar 43 polls. Les altres 57 parelles haurien fracassat en el seu intent de deixar descendència… De fet, com que a tota la serralada pirinenca hi ha unes 90 parelles reproductores de trencalòs, aquesta productivitat de 0,43 implica que, fins ara, cada any han sortit dels nius menys de 40 nous ocells. És una xifra bastant magre si tenim en compte que d’ells depèn el manteniment i el recanvi de la població. I l’any 2007 no hi ajudarà gaire: el baix índex de reproducció que estem constatant enguany farà baixar encara més aquesta estadística.
Les fallades en la reproducció es deuen a moltes causes. D’aquests 119 intents de reproducció estudiants, en 29 casos  la femella no va arribar a pondre cap ou. Altres vegades hi ha problemes durant la incubació i, sobretot, durant el naixement del poll, que és el moment més crític de tots. En captivitat s’ha vist com molts pollets moren en sortir de l’ou per culpa de malformacions o perquè aspiren accidentalment sang o excrements.
Malauradament, però,  la causa d’alguns fracassos cal cercar-los en la nostra espècie. Es coneixen diversos casos en què l’adult ha abandonat el niu mentre covava els ous degut a les molèsties ocasionades pels humans.  Per això, si mai esbrinem l’existència d’un niu de trencalòs, convé no apropar-s’hi massa, ni acampar-hi assota, ni pujar dalt del cingle a veure si surt l’ocell, ni mirar de fer fotografies enfilant-se per la roca… Totes aquestes molèsties resulten fatals per al gran voltor que suporta molt malament la fressa que fem els humans. Cal mantenir-se a distància i no voler entestar-se a fer observacions llargues. Com menys estona els destorbem, molt millor.
Fins al proper missatge!

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.