Post de projecte

7. Del pou lunar al laboratori de filtració

13 maig 2008 | Post de projecte

Tot filtrant aigua podem extreure DNA i RNA per conèixer els diversos tipus de bacteris de l’Àrtic i la seva activitat.

Un cop la roseta surt del pou lunar (vegeu el missatge 6), hem de recol·lectar l’aigua que està dins de les 24 ampolles Niskin per processar-la posteriorment al laboratori. La majoria d’aquesta aigua és filtrada per diferents mètodes segons el que es vulgui estudiar. Voleu conèixer un d’aquests sistemes de filtració? Acompanyeu-me al laboratori i us mostraré un exemple.

Estem al laboratori de filtració a la proa de l’Amundsen, on tenim muntant un sistema que, mitjançant dues bombes, filtra l’aigua per a la posterior extracció de DNA i RNA. Cada bomba posseeix quatre canals i l’aigua és filtrada primer per un filtre de 3 micròmetres (mil·lèsimes de mil·límetre), on queden retinguts els organismes més grans del plàncton com les algues. Posteriorment, hi ha un altre filtre de porus de 0,2 micròmetres on queden retinguts els bacteris. Mentre la roseta baixa i torna pujar un altre cop, vaig al laboratori per  col·locar tots els filtres al seu lloc i agafar gel que envoltarà les ampolles per l’RNA. I és que l’RNA és una molècula que es degrada amb molta facilitat per això hem d’actuar amb molta rapidesa i,  a més, el gel ajuda a que no es degradi tan ràpidament.

Quan tot està preparat vaig a recollir l’aigua. Sempre agafem aigua de quatre fondàries diferents. Pel DNA agafem 6 litres i per l’RNA, que triga més a filtrar, agafem 4 litres. La filtració sol durar unes 5 hores i un cop finalitzada hem d’aturar les bombes i guardar els filtres en vials de 2 ml amb solucions tamponadores que preserven els filtres fins al seu posterior processament.

Quina informació obtenim  d’aquests filtres?

En aquests filtres hi ha una valuosa informació sobre la diversitat i activat bacteriana a l’àrtic. El DNA que extraurem i seqüenciarem ens donarà informació sobre els diferents tipus d’organismes presents a l’oceà àrtic, i en quina quantitat es troben, és a dir, la seva abundància. L’RNA és una molècula que deriva del DNA procedent dels gens que s’estan expressant en un moment determinat. Per tant, ens informarà sobre l’activitat dels bacteris al moment del mostreig i podrem saber si eren molt o poc actius i quins gens en concret eren els que estaven actius.

Déu-n’hi-do! La quantitat de coses que podem arribar a saber sobre les comunitats bacterianes a partir d’un procés tan simple com el de filtrar aigua!

Beatriz Fernández

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.