Post de projecte

17. Es pot treballar a 70 sota zero?

09 juny 2008 | Post de projecte

“Atenció, avui és extremadament fred, la temperatura és de -35 °C amb un factor del vent de 25, per tant, la sensació que tenim és de -70 °C. Queden anul·lades totes les sortides al gel que no siguin de causa major”

Avui recollim el tesimoni de Beatriz Fernández, que va estar a bord de l’Amundsen fa tres mesos, quan el fred a l’Àrtic era imponent. Ella mateixa ens ho explica a continuació amb les seves paraules.

Al mateix moment en què la Raquel i la Montse deien adeu a l’Amundsen, jo el saludava per primera vegada. Si bé elles s’acomiadaven del torn més fosc, jo li donava la benvolguda al més fred de tots, el que té lloc des de mitjans de febrer a mitjans de març. Ara mateix, en ple mes de juny, el temps ha millorat molt. Però en aquell moment les temperatures anaven descendint dia a dia, encara que les hores de Sol s’anaven incrementant.

Atenció, prohibit sortir del vaixell!

No només la temperatura de l’aire marca la sensació de fred, el vent també juga un paper molt important. El que anomenen wind chill és la temperatura de confort que experimenta qualsevol part del cos exposat a l’exterior,  i depèn de la temperatura de l’aire i de la velocitat del vent. Cada matí ens informaven la temperatura amb i sense l’efecte del vent, encara que també hi havia penjades pels passadissos unes taules que informaven del wind chill esperat.

Recordo que un dimarts, dia en què sortíem al gel amb el grup de zooplàncton per agafar aigua de superfície,  mentre em posava la parca vam sentir aquest missatge per l’altaveu: “Atenció, avui és extremadament fred, la temperatura és de -35 °C amb un factor del vent de 25, per tant, la sensació que tenim és de -70 °C. Queden anul·lades totes les sortides al gel que no siguin de causa major”. Qualsevol part del cos exposada a l’exterior es podria congelar en prou feines cinc minuts. Ràpidament, vaig pujar al pont i era impossible distingir res, el vent era tan fort que aixecava tota la neu i formava una mena de boira que no deixava veure res. Aquesta situació va durar alguns dies, després vam tenir dies més bons fins que es van tornar a prohibir les sortides.

Què mengen les comunitats bacterianes de l’Àrtic durant l’hivern?

Vaig anar a l’Àrtic per estudiar per quin tipus de substrat tenen predilecció els bacteris i sobretot si són capaços d’utilitzar polímers, molècules més llargues que han de ser degradades abans de ser incorporades. Els microorganismes solen utilitzar substrats senzills com ara la glucosa, la urea o els aminoàcids, més ràpids d’aconseguir i fàcils d’incorporar. Però alguns disposen d’enzims específics capaços de trencar els polímers i sistemes de captació dels monòmers que permeten la seva incorporació dins la cèl·lula.

Per estudiar això fem servir una placa anomenada Biolog que disposa de 96 pouets on hi ha ficat un reactiu. A cada pouet hi posem una substància diferent i hi afegim l’aigua del mostreig. Aleshores, si els bacteris són capaços d’utilitzar la substància, el reactiu canvia a color lila. Així podem determinar si els bacteris la poden aprofitar o no,  i si les substàncies utilitzades canvien al llarg de l’any.

Beatríz Fernández

L’anomenat efecte wind chill es podria traduir com a “refredament degut al vent” i té en compte com, per una mateixa temperatura, podem tenir més o menys fred en funció de si fa o no fa vent, o de si en fa molt o poc.

A la taula superior hi podeu trobar quina és la sensació de temperatura que produeix l’efecte wind chill per a un seguit de combinacions temperatura-vent. Les temperatures estan expressades en graus Farenheit [ºF](1) i la velocitat del vent en milles per hora [mph] (2). Les bandes de colors indiquen el temps que triga la pell a glaçar-se.

Les taules inferiors ens poden ajudar a dur a terme la conversió dels valors de la taula superior al nostre sistema de mesures (temperatures en graus Celsius, i velocitat en quilòmetres per hora). Així, per exemple, una temperatura de -10ºF (-23,3ºC) amb un vent de 30 mph (48,3 km/h) equival a una temperatura de -39ºF, que és aproximadament de -40ºC. Anàlogament, veiem que una temperatura de -10ºC (que equival a 14ºF) amb un vent de 70 km/h (43,5 mph) equival aproximadament a -9ºF, que són uns -23ºC.

ºF ºC   ºC ºF   Milles km   km Milles
-45,0 -42,8 -45,0 -49,0 5,0 8,0 5,0 3,1
-40,0 -40,0 -40,0 -40,0 10,0 16,1 10,0 6,2
-35,0 -37,2 -35,0 -31,0 15,0 24,1 20,0 12,4
-30,0 -34,4 -30,0 -22,0 20,0 32,2 30,0 18,6
-25,0 -31,7 -25,0 -13,0 25,0 40,2 40,0 24,9
-20,0 -28,9 -20,0 -4,0 30,0 48,3 50,0 31,1
-15,0 -26,1 -15,0 5,0 35,0 56,3 60,0 37,3
-10,0 -23,3 -10,0 14,0 40,0 64,4 70,0 43,5
-5,0 -20,6 -5,0 23,0 45,0 72,4 80,0 49,7
0,0 -17,8 0,0 32,0 50,0 80,5 90,0 55,9
5,0 -15,0 5,0 41,0 55,0 88,5 100,0 62,1
10,0 -12,2 10,0 50,0 60,0 96,6 110,0 68,4
15,0 -9,4 15,0 59,0
20,0 -6,7
25,0 -3,9
30,0 -1,1
35,0 1,7
40,0 4,4

Segons explica al Diari de Viatge, la Beatriz Fernández va estar en una ocasió a -35ºF amb un vent de 25 mph, la qual cosa dóna una sensació de…. -71ºF (-57,2ºC!)  Aquell dia van quedar anul·lades totes les sortides al gel. Qualsevol part del cos exposada a l’exterior es podria congelar en amb prou feines cinc minuts.

——————————————————-

(1) Per obtenir una temperatura en graus Celsius a partir de l’escala Farenheit cal restar 32º al valor  de la temperatura en l’escala Fareheit, i multiplicar el resultat per 5/9. Així, per exemple, 20ºF equivalen a -6,7ºC atès que 6,7 = (20 – 32) x 5/9.

(2) Per passar una distància de milles a quilòmetres cal multiplicar el valor en milles per 1,6093. Així, per exemple,  10 milles equivalen a 16,1 Km.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.