Post de projecte

14. Atrapats al gel!

29 maig 2008 | Post de projecte

Encallat l’Amundsen en el glaç marí, la tripulació es dedica a fer forats al gel amb grans barrines per mirar de treure’l.

En el missatge anterior: Treballar a les palpentes la Raquel Rodríguez ens explicava la poca llum que veia durant el seu torn de Nadal i Cap d’Any. Durant el mateix torn van passar altres coses. Per exemple que l’Amundsen va quedar atrapat pel gel. Recordeu els primers missatges? Allà us explicava com en Karl Weyprecht va haver d’abandonar el Tegetthoff a les Terres de Francesc Josep cap a 1875. Uns quaranta anys després Ernest Shackleton va tenir el mateix problema a l’altra punta del Món, a la Mar de Weddell, on va veure com el gel marí esclafava el seu Endurance com una nou en un trencaclosques. Tot això per culpa de la força descomunal del gel.

Com es va aconseguir treure el vaixell atrapat

Quan el vent i el fred juguen al mateix equip, fins i tot un trencaglaç pot tenir problemes. La Montse Coll ho va viure així:  “… M’agrada la imprevisibilitat de les situacions que es poden donar estant en un lloc com aquest… L’altre dia estàvem avançant trencant el gel i ens vam quedar ben encallats en un lloc no previst. El vaixell ja no tirava. No vegis la que es va muntar per desencallar el vaixell! Es veu que si no aconseguíem sortir ens havia de venir a ajudar un submarí americà o bé un vaixell nuclear rus. Però es veu que els canadencs són molt orgullosos i abans de demanar ajut sabeu que fan fer? Van començar a fer forats al gel al voltant del vaixell amb grans barrines, igual que els retallables de paper on hi ha tot de puntets foradats i llavors tu només has d’arrancar-ho, doncs ben igual. A més a més, per ajudar a la causa, el vaixell expel·lia l’aigua calenta que circula pel motor per tal de refrigerar-lo. Al final de tot un dia de treball el vaixell estava envoltat per tot de petits foradets. I sabeu lo millor de tot? Va funcionar. L’Amundsen va ser alliberat!”

L’expressió dels gens a l’hivern Àrtic

La Montse, però, havia de continuar la seva feina. El que està estudiant és com canvien els patrons d’expressió gènica en l’espai i el temps. Els patrons de què, direu? Doncs és fàcil. Els éssers vius han d’anar adaptant el seu metabolisme a les condicions que els envolten. En el cas de les algues, per exemple, no és el mateix el dia que la nit. Durant les hores de llum, han de tenir en marxa tot l’aparell per fer la fotosíntesi, amb la clorofil·la i moltes proteïnes funcionant a ple rendiment. Mitjançant la fotosíntesi, les algues agafen el CO₂ i el converteixen en substàncies de reserva com el midó. En canvi, durant la nit, es dediquen a aprofitar aquest midó acumulat durant el dia i fabricar la resta de components cel·lulars com proteïnes i greixos.

Per regular aquests canvis en el funcionament de la cèl·lula cal que en cada moment s’expressin només els gens necessaris i que els demés s’estiguin quiets. La Montse ja ha vist com canvien els gens que s’expressen durant el dia i la nit a la costa catalana. Però, hi haurà canvis en els gens que s’expressen durant l’hivern Àrtic? Um. Si pràcticament no hi ha llum, potser no n’hi ha de canvis, oi? Però, i si hi ha altres factors que canvien? La veritat és que no ho sabem. Justament això és el que vol esbrinar la Montse.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.