• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciMissatge 5: Caminant sobre glaçons
Tornar

Missatge 5: Caminant sobre glaçons

5 maig, 2008
Ja us heu abrigat prou? Porteu les botes de gel, la parca, el passamuntanyes, la gorra, el tapa-boques, els dos parells de guants, les ulleres d’esquí?

Doncs apa, acompanyeu-me  des de la coberta principal de l'Amundsen escales avall, cap a la  banquisa. La primera passa sobre el gel sempre em recorda aquell  moment emocionant al 1969, quant Neil Armstrong va dir allò de "aquest  és un petit pas per a un home, però un gran pas per a la humanitat" , mentre feia un petit saltet per trepitjar la Lluna per primer cop a la  història.

Les nostres passes per sobre del gel no són cap gran pas per a la  humanitat, però certament són unes passes importants, que  contribueixen a perfeccionar el que sabem de l'Àrtic recollint noves  dades, generant hipòtesis, desenvolupant models que ajudin a entendre  millor el món i a fer prediccions més precises sobre el que tal vegada  passarà en un futur proper. El nostre grup està format per quatre  estudiants de doctorat: en Benoit, de Quebec, la Monika, polonesa,  l'Amanda, de Manitoba, i en Gary, de la Gran Bretanya, la Joanne, una  tècnica canadenca i jo. Agafem una motoneu i un komatik amb els  aparells per mostrejar i anem a uns tres-cents metres del vaixell.

Contaminants al congelador de la Terra

La Monika i l¡Amanda volen recollir mostres de l'aigua que hi ha sota  el gel per mesurar els contaminants. És una paradoxa, però en un dels  llocs més remots de la Terra és on es concentren una bona quantitat  d'agents contaminants: policlorurs de bifenil (PCBs), ciclohexà hexaclor (HCH), mercuri i d'altres metalls pesants o dioxà.  Aquesta llarga llista de productes sobre els quals fonamentem la nostra  societat del benestar troben la manera d'arribar als pols de la  Terra, principalment suspesos en l'aire, però també adherits a partícules que floten dins l'aigua, enganxats a les plomes dels ocells  migratoris, concentrats als fetges de peixos, foques i balenes… Tot  corrent cap a l'Àrtic, per acumular-se a la llet de les dones Inuit i  a les vísceres dels óssos polars. Tan blanc i pur que sembla tot!

Però ja hem arribat a lloc i en Benoit ja ha tret el perforador a  Diesel i està empenyent la broca cap avall fent un forat al gel. En  pocs minuts tenim fet el forat i podem baixar una mànega amb una bomba  per xuclar aigua de la fondària que vulguem. Jo en recullo de 5  metres. Calculo que aquesta fondària és prou propera a la superfície i  prou llunyana del gel com per a no estar influenciada pel "bosc  tropical" que penja del gel. Perquè el que estudiaré seran els  microorganismes de l'aigua. Però en Benoit vol agafar justament  l'aigua que és a tocar del gel i la part inferior del gel mateix.  Aquesta interfase delicada és un dels ecosistemes més singulars i  fascinadors del món, com us explicaré demà. Però ara deixeu-me que  gaudeixi de la vista. Està emboirat. És a dir, tot és absolutament  blanc, el cel i el gel. Bé, no del tot. Cap a l'oest, la volta de  núvols és més fosca. Això és el "cel d'aigua" i indica que a sota  d'aquests núvols el mar no és congelat, per això els núvols són més  foscos, perquè no reben la reflexió enlluernadora de la neu. És un  paisatge insòlit i seré. M'agrada ser aquí. Confio que a vosaltres  també us agradi.

Carles Pedrós Alió

Perforador de gel

Com que la superfície de l'oceà està completament congelada, si volem recollir mostres d'aigua s'ha de foradar el gel fins arribar a l'aigua líquida.

La manera més fàcil i ràpida de fer un forat al gel és fent servir un perforador diesel com el de la fotografia. En pocs minuts obtenim un forat d'uns pocs centímetres de diàmetre per on es pot baixar una mànega conectada a una bomba per xuclar aigua.

Forat al gel

Els científics que estudien el zooplancton fan uns forats relativament grans al gel, ja que fanb servir unes malles grans que arriben fins a 200 metres de profunditat.

Per fer aquests forats al gel cal usar estris com ara la serra elèctrica, la serra manual i les pinces per treure els blocs de gel.

Etiquetes: Biologia, Expedició a l’Àrtic, Mar, Mediambient, Món microscòpic, Món subaquàtic, Zones polars, residus / contaminació, Àrtic

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

Cap Investigador

Piulades recents

  • RT @CrecimUab: Avui @victorlopezsbd reflexionarà amb docents colombians de la @Unimagdalena sobre “Los retos de la Educación STEM” aprofu…
  • 📣Docent! Vols saber com preparar una xerrada (o una classe) virtual per comunicar, divulgar o ensenyar #ciència? In… https://t.co/jRDVlMKcRy
  • 👏El @termcat , amb la col·laboració de l'@ICOcells i del @ZooBarcelonaa, ha creat la infografia interactiva🐦 "Oce… https://t.co/Yj2Gu63qhb
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar