• Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
  • Aventures científiques
  • Experimenta
  • Notícies
  • Pregunta
  • Jocs i recursos educatius
  • Turisme científic
  • Cerca avançada
IniciL’alimentació del trencalòs
Tornar

L’alimentació del trencalòs

27 febrer, 2007

El trencalòs és un ocell molt especialitzat que es troba en procés de recuperació

El trencalòs és un gran especialista a alimentar-se d’ossos, que s’empassa sencers si són petits o bé que esmicola en fragments si són grans. Al Pirineu la dieta està basada en les restes d’isards, mentre el Prepirineu la seva alimentació es basa en les despulles dels animals domèstics.

Amb un dors de color negre – pissarra, una barba que li penja sota el bec i un pit de coloració taronja (producte dels banys en aigües ferruginoses), aquest ocell té un aspecte molt particular. Arriba a mesurar fins a 2.80 metres d’envergadura i sol pesar entre 5 i 7 kg.  Els exemplars juvenils, a diferència dels adults, són de color marró i travessen diferents mudes fins assolir el plomatge definitiu d’adult als 6 anys.

La seva alimentació està basada en els óssos, que suposen el 70 % de la seva dieta. La seva capacitat digestiva, amb potents sucs gàstrics, li permet empassar-se ossos sencers de fins i tot més de 25 cm de llarg!

A la zona Pirinenca, la dieta està basada en les restes dels ungulats salvatges (fonamentalment isards) que troba morts pels allaus, per les caceres o per altres causes. Al Prepirineu, en canvi, basa la seva alimentació amb les despulles de bestiar domèstic.

Donat que molts cops les extremitats i ossos dels quals s’alimenta són massa llargs o gruixuts per empassar-se’ls directament, els trenca per poder ingerir-los. Aquest comportament es el que dona nom a aquesta peculiar espècie.

Fins a quin punt el bestiar domèstic és important per a la dieta del trencalòs?

La mortalitat del bestiar domèstic varia en funció de l’espècie, el període (estiu/hivern) o el seu règim (estabulat o extensiu). En una comarca de muntanya com l’Alta Ribagorça i abans de la recollida selectiva dels cadàvers, la biomassa animal disponible (ovelles, cabres, vaques, eugues i porcs) es va calcular en 24.732 kg. És a dir, segons aquesta estimació, cada any es produirien unes 24 tones de cadàvers d’animals domèstics en aquesta comarca pirinenca.

Tenint en compte el nombre de parelles de trencalòs presents a la comarca (6) i els requeriments energètics diaris mitjans d’aquestes aus (aproximadament 328 gr/dia), les necessitats tròfiques anuals de les 6 parelles es situarien al voltant dels 953 kg, amb la qual cosa semblava haver-hi suficient menjar. De fet, els estudis fets a Catalunya l’any 1996 van arribar a la conclusió que la biomassa animal proporcionada per ovelles, cabres i isards superava amb escreix els requeriments energètics de les parelles de trencalòs catalanes.

No obstant això,  aquestes dades estan sobrevalorades. En primer lloc, la gran majoria dels cadàvers no son accessibles al trencalòs, sovint per motius d’ubicació, En segon lloc, moltes despulles (principalment de vaques i eugues) no són aprofitades pel trencalòs com a conseqüència de la mida de les restes i del seu pes.

Aquest interessant vídeo mostra com un trencalòs s’empassa un os sencer de mida considerable.

Una espècie en recuperació

El trencalòs habitava totes les grans serralades del nostre continent. Hi ha testimonis antics de la seva presència als Alps, els Apenins i a moltes altres contrades muntanyenques. Però al llarg del segle XIX i XX, el trencalòs ha anat desapareixent de gairebé totes aquestes serralades. Fa cosa de trenta anys, els ornitòlegs van veure, alarmats, que només quedaven uns quants exemplars repartits per Còrsega, alguns punts de Grècia, l’Atlas marroquí…. i el Pirineu. De fet, la serralada pirinenca ha estat el gran refugi de l’espècie a Europa. Fins i tot en els moments de major regressió,  el Pirineu ha conservat un nombre mínim de parelles reproductores, a partir de les quals s’ha pogut iniciar l’actual expansió de l’espècie.

I és que en els darrers vint i cinc anys la situació del trencalòs ha fet un tomb espectacular.  Mentre que a principis dels anys 80 a Catalunya es coneixien en prou feines 10 parelles, l’any 2006  se’n comptaven 33. En el conjunt del Pirineu ha passat quelcom semblant, i actualment es coneixen més de 90 parelles escampades pel conjunt de la serralada.

Actualment hi ha un projecte en marxa per recuperar la població d’aquest ocell a Andalusia. I als Alps ha estat reintroduít amb èxit, i ja cria de nou en estat salvatge.   Els responsables d’aquests dos projectes ens presentarán la seva experiència en propers missatges.

Fins aviat!

L’equip científic

Trencalòs jove en vol

Un trencalòs molt jove, acabat de sortir del niu, sobrevola una zona de muntanya als Alps. Els naturalistes han decolorat diverses plomes de l’ala esquerra per tal de conferir a l’ocell un disseny característic i poder-lo identificar fàcilment.

A diferència dels adults, els trencalossos joves tenen el plomatge marronós fosc, i no n’adquireixen el definitiu fins als 6 anys de vida.

Imatge: Associació ASTERS

Trencalòs adult en vol

Un trencalòs adult sobrevola una àrea muntanyosa del Pirineu català. Les seves parts ventrals ataronjades contrasten amb les ales fosques. La cua és llarga i té forma de rombe, mentre que les ales són relativament afinades i anguloses. Bon volador, aprofita tota mena de corrents d’aire per a remuntar-se i carenejar amb poc esforç.

Imatge: Jordi Bas

Etiquetes: Animals, Catalunya, Dins el niu del trencalòs, Pirineus, Rapinyaires, Reproducció, Trencalòs

Comparteix!
Tweet

Respondre Cancel·la les respostes

Equip Investigador

José Antonio Donázar

Joan Bertran

Daniel Crespo

Veure tot l'equip »

Diari de Recerca

El projecte »

Missatge 24: Rescatat per primer cop el segon poll d’un niu de trencalòs

21: Balanç provisional de la reproducció l’any 2007

20: Cal investigar per a conservar?

19: Establint una meta-població de trencalòs al Sud – Oest d’Europa

18: El retorn del voltor negre al Pirineu català

17: Morts poc naturals

16: Visita a la Vall dels Voltors

15: Localitzada una nova parella de trencalòs a l’Alt Urgell

14: Blanc, groc o taronja? El color del trencalòs

13: Rapinyaires necròfags i bestiar domèstic

12: El trencalòs torna a Andalusia

Ménage à trois (els trios poliàndrics en el trencalòs)

10: Comprovem dos nous fracassos reproductors

Germans mal avinguts: el cainisme del trencalòs

8: Balanç provisional de la temporada reproductora

7: el trencalòs torna als Alps

6: Baixem al niu d’un trencalòs

La (baixa) productivitat del trencalòs

La reproducció del trencalòs

3: Per què ho fem, tot això?

L’alimentació del trencalòs

1: Comencem el seguiment del trencalòs

Piulades recents

  • 🎨Ajudem a emplenar les xarxes amb dibuixos de 👩‍🔬científiques! Participa en el concurs de @icmabCSIC! 👇 https://t.co/YZlpECZfDY
  • 📣Es posa en marxa a l'Hospitalet el programa #PetitsTalentsCientífics per fomentar l’interès per les #ciències entr… https://t.co/0Dlpgobl79
  • RT @fundaciorecerca: ⌛️#Taldiacomavui de 1897 va néixer la física Caroline Emilie "Lili" Bleeker, que va dissenyar i fabricar instruments ò…
Amb el suport de:
Copyright © 2014 Design by FCRi.cat.
  • Qui som
  • Contacte
  • Avís legal
  • RSS
Atenció! Aquest lloc web utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè n’accepta l’ús.
Veure política de privacitat i condicions d’ús
Acceptar