Dos dels exploradors de l'Àrtic canadenc més famosos van ser William E. Parry i John Franklin. El primer va fer quatre campanyes descobrint l'Estret de Lancaster i establint un record d'arribar més a prop del pol nord que va durar molts anys. I el segon va fer quatre campanyes per terra i per mar i va morir en la darrera durant la qual va desaparèixer misteriosament amb tots els seus homes.
74 mesos fora de casa al segle XIX…
Entre el 1818 i el 1827 Parry va passar 74 mesos fora de casa i Franklin 71. Això representa el 75% del temps. El viatge més llarg de tots dos va durar dos anys i mig. Dos anys i mig sense tornar a casa, ni veure els familiars, ni els amics. Ni tan sols no podien tenir notícies del que passava al món perquè, evidentment, no hi arribava el correu (i no parlem de l'e-mail!). Em pregunto quins pensaments, quines sensacions, devien tenir aquests homes quan havien de viure dia rere dia passant fred, moltes vegades mal alimentats, fent esforços desmesurats, hivernant un i dos anys consecutius en llocs aliens i desconeguts, sense cap garantia de poder tornar a Anglaterra.
…i torns de 6 setmanes al segle XXI
La nostra campanya és també molt llarga, dura un any sencer (des del setembre de 2007 fins a l'agost de 2008), però nosaltres no som tan forts com els exploradors del segle XIX. De manera que fem torns. Cada sis setmanes canviem la tripulació i els científics i d'aquesta manera a casa no ens enyoren tant. La primera representat del nostre equip científic va ser la Cèlia Marrasé que va anar al torn número 4. La Cèlia va haver de trobar i obrir els 26 baguls amb els nostre material, instal·lar rampes de filtració, incubadores i un munt d'estris per tot el vaixell mentre veia com cada dia era més fosc que l'anterior. La podeu veure en acció i llegir les seves impressions en aquest bloc.
Gràcies als seus esforços la resta de l'equip va poder començar a prendre mostres de seguida. La Cèlia va deixar el vaixell el 20 de desembre, la nit més llarga de l'any, i va arribar a casa just per celebrar el Nadal amb la seva família. Demà coneixerem més membres de l'equip.
El Blizzard és el nom que reb el fort vent que sovint bufa a l'Àrtic.´Aquests científics han decidit jeure per a oposar la menor resistència i facilitar que el vent els hi passi pel demunt…. i de passada aconseguir una foto ben original!
Més informació al Diari de Viatge de l'expedició a l'Àrtic
Una expedició com aquesta demana traginar un nombre considerable d'aparells, capses, pots, estris, equipaments de tota mena… Sovint l'accés al vaixell es troba farcit de tota mena d'equipatges dels científics que van i venen.
Més informació al Diari de Viatge de l'expedició a l'Àrtic
Respondre