Tot just hem acabat les captures del mes de maig i hem començat a mirar-nos les dades. Entre el 24 d’abril i el 21 de maig d’aquest any hem capturat 70 marmotes i n’hem identificat visualment 5 més de les 14 famílies descrites al missatge 3. Totes aquestes marmotes han sobreviscut a un període d’hibernació de prop de 7 mesos ! Van començar a hibernar a la fi de setembre i no van sortir-ne fins mitjan d’abril. Els marmotons (cries de l’any) tot just començaran a néixer ara, i no serà fins a la fi de juny – principis de juliol que sortiran del cau per primera vegada.

Ara que les tenim gairebé totes capturades, el que més ens interessa és tenir una idea general de la supervivència després de la hibernació. Així, si comparem les captures realitzades aquest any amb les obtingudes l’any passat podem saber quina ha estat la mortalitat durant aquest llarg període.

El resultat és pot semblar sorprenent: han mort un 40% dels marmotons de l’any passat! Aquest hivern ha estat molt fred però amb poca neu, a la zona d’estudi. Podríem pensar, doncs, que la manca de neu podria haver afavorit la supervivència de l’espècie, oi ? Però la realitat és que la manca de cobertura de neu durant la hibernació provoca que la temperatura dins els caus d’hivernada assoleixi temperatures molt fredes!

La investigadora Irene Figueroa amb un marmotó

La capa de neu permet tamponar la temperatura, és a dir, mantenir el subsòl a 0ºC, mentre que si aquesta capa desapareix, la temperatura disminueix tant com ho faci la temperatura atmosfèrica. És a dir, la neu fa d’iglú. En concret, hi ha una família, la A, que fa 2 anys que tenen 5 marmotons i tots moren durant la hibernació. Probablement deuen estar en un territori poc favorable, o potser passen l’hivern en un cau molt dolent i poc aïllat.

Han desaparegut el 15% dels adults

Pel què fa als adults, han desaparegut al voltant del 15% dels individus. Alguns d’ells poden haver mort durant la hibernació, però el més probable és que hagin dispersat sense que els haguem vist, abans o després d’hibernar, o bé que els hagi caçat algun depredador, com les guineus o les àligues daurades.

Les captures, a més, ens han permès observar canvis en les estructures socials de les diferents famílies. Hem detectat la dispersió de 5 adults subordinats fora de la nostra àrea d’estudi, mentre que 3 més han desplaçat a un antic dominant de famílies que seguim, i han passat a ser ells els dominants de la família veïna.

Durant el temps que hem passat al camp hem anotat totes les espècies de fauna observades, tant durant el camí de pujada com a l’àrea d’estudi. La llista és llarga: la verderola, el sit negre, el pardal de bardissa, el pinsà, el trencapinyes, la llucareta, l’escorxador, la merla de pit blanc, la merla roquera, diverses mallerengues, el falciot, el roquerol, la griva, el picot negre, el picot garser gros, el picot verd, l’àguila daurada, l’àguila calçada, el milà reial, l’astor, el xoriguer, l’aligot vesper, el voltor comú, el trencalòs, la gralla de bec vermell, el cérvol, el cabirol, l’isard, la llebre, el conill, l’esquirol, la guineu i el talpó de tartera.

Ara toca descansar uns quants dies. Ens tornem a veure el juliol!

Bernat Claramunt i Irene Figueroa

El Projecte “La Biodiversitat del Pirineu / un nou veí: la marmota alpina” descansa durant el mes de juny i reprendrà la crònica al juliol.