Amb l’arribada de la primavera els ocells semblen entrar en un frenesí cantaire. Els matins dels mesos d’abril, maig i juny són un autèntic concert d’ocells des d’abans de la sortida de sol fins al cap d’un parell d’hores. El fet que cantin més a la primavera, ja ens ha de fer pensar que hi ha alguna relació entre la nidificació i el cant.

El cant dels ocells, curiosament, té dos vessants que a simple vista pot semblar que tinguin poc a veure: agressivitat i enamorament. El cant té dues funcions:

• Defensa del territori. Un ocell que canta està dient als altres mascles que aquell és el seu territori i que està disposat a defensar-lo agressivament. Si algun altre mascle s’atreveix a entrar, el propietari el farà fora sense contemplacions.
• Atracció de femelles. Al mateix temps, un pit-roig que canta insistentment està dient a les femelles de pit-roig de la zona que està disponible per aparellar-se. A més, la qualitat del seu cant serà important per tal que les femelles se sentin atretes per ell i el considerin com un pretendent amb possibilitats.

La qualitat del cant (potència, varietat de notes, freqüència), l’aspecte físic (coloració, estat del plomatge) i qualitat del territori seran el paquet complet que miren les femelles a l’hora de triar la seva parella. De fet, serà també allò que miraran possibles desafiadors que vulguin quedar-se amb el seu territori, de forma que un ocell en un bon territori que impressioni pel seu cant i aspecte físic no tindrà gaires oponents que s’atreveixin a reptar-lo.

En els dos gràfics, podeu veure l’activitat de cant del tallarol de casquet i del pit roig al cap de l’any, segons un estudi a Dinamarca. La primavera és el període d’activitat per excel·lència.

En aquesta època observareu sovint ocells que es persegueixen a increïble velocitat entre les branques dels arbres o entre els arbustos; si arribeu a saber-ne el desenllaç veureu que n’hi ha un que acaba marxant i un altre que es queda cantant a prop. El primer era l’intrús que ha estat foragitat i el segon el propietari del territori que proclama orgullós la seva victòria.

Investiguem el territori dels ocells. A la primavera val la pena desenvolupar les nostres capacitats d’observació i, per exemple, intentar delimitar els territoris dels ocells que tenim al voltant, tot mirant d’esbrinar si estan aparellats i fent niu. Per exemple, localitzeu una mallerenga carbonera que estigui cantant, seguiu-la i marqueu per on es mou sobre un croquis de la zona. Després de fer-ho unes quantes vegades, en hores diferents, haureu obtingut un “mapa” del seu territori. Afineu les vostres capacitats d’observació: està aparellat? observem algun símptoma que estiguin construint niu? estan aportant menjar a pollets? quan s’alimenten també cantent? Feu el mateix amb altres mallerengues carboneres en dos o tres llocs més a prou distància com perquè sapiguem que són altres individus (150m són suficients normalment).  Teniu en compte que l’individu que canta serà el mascle (escolteu abans el cant en una gravació) i l’altre serà la femella però no us penseu que serà muda perquè emetrà reclams i altres vocalitzacions diverses i variades.

L’època de cria és la ideal per aprendre el comportament dels ocells

Fent això podreu aprendre molt sobre el comportament dels ocells en època de cria, que és una època de l’any en la que es poden veure les interaccions més interessants entre individus. Si teniu prou paciència, en algun moment podreu observar algun ritual d’aparellament i alguna còpula, en els que els ocells fan vibrar les ales d’una forma molt particular abans de la còpula, que normalment només dura un parell de segons.

Quan torneu a veure un ocell cantar, no us penseu que canta perquè està content o perquè no té res més a fer; aquell ocell està complint amb la part més important del seu cicle biològic a principis de primavera: establir el seu territori i aparellar-se per fer la funció principal que li encarrega la pressió de la selecció natural, consistent a transmetre els seus gens per perpetuar l’espècie.

Abel Julien