Us heu parat a escoltar la natura enmig de la muntanya just després d’una nevada? Segur que haureu notat que tot està més silenciós. I és que la neu fresca és un molt bon absorbent del soroll. Aquest fenomen es dona a causa de la porositat de la neu. Quan la neu s’envelleix, es compacta i perd aquesta propietat. Tanmateix, nosaltres utilitzem el so de la neu per estudiar el torb.
Com ens ho fem? Un dels instruments de mesura del torb que tenim és el FLOWCAPT, un instrument semblant a un tub de neó però amb un micròfon a dins. Quan la neu del torb impacta el tub, produeix un so. Un programa intern captura les ones sonores i les transforma en la quantitat de neu transportada. Aquí podeu veure un dels experiments que vaig fer quan provava l’instrument:
FLOWCAPT instal·lat
El segon instrument que tenim “veu” la neu en comptes d’”escoltar-la”. Es diu Snow Particle Counter (SPC). El sensor s’orienta cap on bufa el vent i consta d’un emissor làser i un receptor que en mesura la intensitat. Quan una partícula de neu creua el làser, el receptor rep menys llum i calcula la mida de la partícula. Així, l’SPC ens permet comptar cada partícula de neu, saber quantes passen per minut i de quina mida són. Nosaltres usem els dos instruments per estudiar el torb.
Snow Particle Counter (SPC)
Una altra de les activitats que faig aquests dies és fotografiar la neu. Us preguntareu: per què, si tota ella és blanca? N’esteu segurs? El vent crea petites rugositats en la neu i fa que apareguin petites ombres amb la llum. Per això, no reflecteix al 100% la llum del Sol. Això és important, ja que una neu amb menys reflexió absorbeix més escalfor del Sol. Per estudiar com canvia la rugositat de la neu, estic realitzant cada setmana fotografies de la neu des de diferents angles amb unes esquadres especials per identificar des d’on s’ha fet cada fotografia. Amb aquestes fotografies i una tècnica anomenada fotogrametria, podem reconstruir en 3D la superfície de la neu. Aquí podeu veure un exemple fet pels meus companys.
Model de neu 3D. Autor: Ruzica Dadic
Foto de la neu amb els escaires des de diversos angles
El fet de fer fotografies de la neu m’ha fet fixar-me més i més en ella. Mai no m’havia adonat de la quantitat de formes que s’hi poden veure. M’he aficionat aquests dies a fer fotografies del relleu de la neu antàrtica, no per ciència, sinó per afició. Aquí us en deixo alguns exemples. Potser algun dia puc muntar una exposició sobre les formes de la neu a l’Antàrtida. Què en penseu? Creieu que pot tenir èxit?
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola, Sergi!
Gràcies per respondre totes les nostres preguntes. Les teves respostes ens semblen molt interessants.
Ens agrada molt la idea de poder-te preguntar els nostres dubtes i que ens responguis. I quina bona sorpresa que siguis de Sabadell! Ens encantaria convidar-te a l’institut.
Tenim preguntes sobre el vent i la neu:
1. Les formes de la neu es repeteixen si hi ha el mateix tipus de vent?
2. De les fotos que has fet, quina forma de la neu absorbeix més calor?
3. Quan has fet els forats cada 50 km, quines dades has recollit?
Ah, i ens encantaria veure la teva exposició de fotos de la neu!
Moltes gràcies,
Classe taronja
M’encantaria venir-hi! Espero tornar ben aviat a casa i poder-vos visitar.
1. Les formes de la neu es repeteixen si hi ha el mateix tipus de vent?
Tot i que algunes formes de la neu determinen el vent, és interessant saber que, amb un mateix tipus de vent, la neu pot adoptar formes diferents. Això depèn de si la superfície és còncava o convexa, de si la neu és més tova o dura, més densa o menys. Realment és molt complicat predir quina forma prendrà. En general, si el vent és molt fort, les ondulacions s’orienten en la direcció del vent.
2. De les fotos que has fet, quina forma de la neu absorbeix més calor?
Bona pregunta científica! La veritat és que no ho sé, i no sé si el nostre experiment ens permetrà saber-ho. Potser podríem investigar-ho amb simulacions. És una pregunta futura interessant que podríem intentar esbrinar
3. Quan has fet els forats cada 50 km, quines dades has recollit?
El que he mesurat és:
1.Temperatura cada 5 cm amb un termòmetre.
2.Densitat cada 5 cm, utilitzant una capsa metàl·lica amb un volum conegut i una balança.
3.Duresa de la neu, observant si a la capa de neu hi entra el puny, quatre dits, un dit, un llapis o un ganivet.
4.Tipus i mida dels cristalls de neu a la superfície.
Moltes gràcies! Quan torni, estaré encantat de compartir les fotografies amb vosaltres.
Hola, Sergi! aquí l’escola Cervantes.
Ja tens dades recollides pel FLOWCAPT i l’SPC? Hi ha alguna dada que t’hagi sorprès? Ens ho expliques?
Gràcies!!
Hola, alumnes de l’Escola Cervantes! Sí, ja he recollit un cas, però encara no he tingut temps d’estudiar les dades. Aquestes dades encara s’han de processar, i això requereix temps.
Penseu que hem de transformar senyals de llum i so en quantitats de torb. Això vol dir que hem d’aplicar correccions i assegurar-nos que els instruments estan ben calibrats abans d’analitzar les dades. Per això encara trigarem alguns mesos o fins i tot un any.
Hola, Sergi!
Després de llegir-te, tenim curiositat per saber si fas sempre les fotografies científiques al mateix lloc per observar com canvia la neu. També ens agradaria saber si es formen dunes de neu, com passa al desert amb la sorra.
Com sempre, moltíssimes gràcies!
Exactament! De fet, he realitzat diversos experiments. Tenia un transsecte que recorria sempre els mateixos punts per veure com canviava la neu al llarg del temps. Però també he fet transsectes en altres punts per veure com variava en diferents llocs. Per això vam anar fins a la costa.
I sí, la neu forma dunes, igual que la sorra del desert. Tanmateix, són més dures perquè la neu forma enllaços entre els grans, cosa que no passa amb la sorra. Aquestes dunes de neu s’anomenen zastruguis, i són molt empipadores quan has de viatjar per sobre d’elles!
Bon dia, Sergi!
Des del Pau Claris et seguim amb moltes ganes.
Et voldríem preguntar quina és la forma més estranya de la neu que has vist i que t’ha sorprès més.
Moltes gràcies i molta sort!
Mmmm, totes són molt interessants, però potser les que més m’han sorprès són les formes arrodonides.
També n’hi ha una que sembla una petjada de cotxe… però no ho és!