Porto diversos dies treballant penjat d’un arnés. Estic instal·lant tots els meus instruments a la torre de 30 metres, una antena de comunicacions que estic reconvertint en torre meteorològica. Fem jornades de 3-4 hores al dia penjats i he necessitat 5 dies per instal·lar la major part de components. Encara em falta instal·lar un nivell amb instruments a la part baixa, però la torre ja fa goig amb tots els instruments penjats, oi?



Torre meteorològica amb els instruments


Ajustant el sensor de turbulència (segona fotografia)
El treball no ha estat fàcil i el temps no ha acompanyat. En aquest lloc de l’Antàrtida quasi no neva i gairebé sempre està assolellat però és molt ventosa. I diem que el temps no acompanya quan el vent bufa fort. Les primeres dues setmanes aquí el vent va estar força calmat i els dies molt assolellats. Tot i les temperatures baixes s’estava força bé a fora. Tanmateix no podia treballar encara, ja que necessitava els guies de muntanya per assegurar-me a la corda i treballar en condicions de seguretat. Aquests guies participaven en una expedició amb un altre equip. Finalment, quan havien tornat i jo ja tenia preparat el material, el vent ha començat a bufar cada dia i hem hagut de triar els moments amb menys vent per treballar-hi. Malgrat tot, l’experiència i les vistes han estat magnífiques, especialment en els moments més bons. Podeu veure-ho al següent vídeo.
El procés, doncs, ha estat interessant i gens fàcil. Mentre un dels guies de muntanya, en François, es dedicava a assegurar-me a la corda, jo he anat pujant i baixant la torre. A terra preparava els instruments en un pal horitzontal i els assegurava a una corda. Després, el segon guia, en Martin, els pujava mitjançant una politja. Finalment jo pujava a dalt de nou i entre el Martin i jo els hi instal·làvem. Aquí podeu veure el procés.
Avui m’he connectat a l’estació en remot ja que també he instal·lat una petita antena per comunicar-m’hi sense haver de pujar de nou, i hem obtingut les primeres dades de la torre! Ha estat un moment molt especial per a mi. Encara queden força coses per a fer. Hem de acabar de col·locar els últims instruments i arreglar els cables a la torre per evitar el vent els desconnecti o els trenqui. Però ja tenim coll avall els grans objectius de la campanya!

Hola, Sergi. Ens ha agradat molt veure’t pujat damunt la torre, quina passada! Has pogut veure l’horitzó des d’allà dalt, o la neu no t’ha deixat fer-ho? Com et sents quan estàs allà dalt? Es nota un canvi de temperatura, tan amunt, o fa tant de fred que sembla igual que a peu de terra? Esperam xerrar amb tu ben aviat!
Hola, IES Llucmajor! Realment és molt divertit estar penjat allà dalt. Ja porto moltes hores allí, així que m’ha d’agradar. Per descomptat que veus l’horitzó, però un horitzó de gel. Però realment no canvia tant la temperatura, i fins i tot moltes vegades hi fa més calor a dalt que a baix. Part d’això potser és per l’esforç que faig, que m’escalfa el cos. D’altra banda, a les zones molt fredes, l’aire fred es concentra a les zones baixes. Heu pujat mai una muntanya a l’hivern i notat que la temperatura puja a mesura que aneu amunt? Això mateix, però amb més força, també passa a l’Antàrtida.
Hola, Sergi! Llegim amb molta curiositat i emoció les teves entrades, ens agraden molt, però és amb els vídeos on gaudim moltíssim.
Aquesta feina a dalt de la torre és molt interessant. Quin vertigen! Això sí, les vistes des de dalt de la torre ens han semblat increïbles i sembla que t’endinsis en una pel·lícula. Ens has fet venir moltes ganes a tots de convertir-nos en científics per poder anar a l’Antàrtida.
Tot i les dificultats, t’ha agradat fer aquesta feina o ho has passat malament per l’alçada, el temps…? Quins instruments hi has instal·lat?
Els vídeos són amb càmera ràpida però deveu haver tardat forces dies! Seran molt interessants les dades que n’obtindreu, ja ens n’ensenyaràs o n’explicaràs alguna!
Moltes gràcies i una abraçada!
Escola Carme Guasch i Darné
Espero realment que d’aquesta classe, en surtin molts científics i científiques i que algú o alguna acabi sent com jo, científic polar! Realment m’agrada molt. Quan això passi, si us plau, feu-m’ho saber.
És molt més difícil treballar-hi penjat que fer-ho sobre terra, però és cert que ja m’agraden les alçades (sempre amb seguretat). Per exemple, de tant en tant faig una mica d’escalada, cosa que m’ha ajudat moltíssim a saber-me col·locar i a utilitzar els instruments de seguretat. Els pitjors moments són quan bufa el vent. De cop, tot és molt fred i no tan agradable. Per descomptat, intento evitar aquests moments, però de vegades m’agafen de sorpresa. Hi estem instal·lant tant instruments convencionals (temperatura, vent, pressió) com uns instruments especials que ens permeten mesurar el torb (d’això us en parlaré aviat) i la sublimació.
I sí, portem ja bastants dies pujant a la torre. Compto més de 20 hores penjat!
Hola Sergi, quina impressió deu fer estar a 30m d’alçada! Ens preguntem per què s’ha decidit que la torre sigui de 30 m i què esperes recollir a aquesta alçada?
Moltes gràcies
Escola Cervantes (sisè)
La torre té 30 metres bàsicament perquè ja estava muntada. És una antiga antena, ara en desús, i hem decidit reutilitzar-la com a torre meteorològica. Normalment, les dades meteorològiques es prenen a nivell del terra perquè és molt més fàcil. Però l’atmosfera té tres dimensions, i no es pot comprendre tot el que passa si no mirem també cap amunt. Per això, a molts llocs del món, i aquí també, es llancen globus meteorològics per escanejar el cel. No obstant això, aquests globus només ens donen dades del moment en què els llancem.
Una altra opció és mesurar contínuament la part més baixa de l’atmosfera mitjançant torres meteorològiques que poden arribar a mesurar des de 30 fins a 200 metres. N’hi ha moltes repartides pel món, però només dues (i amb la nostra, tres) a l’Antàrtida. La nostra particularitat és que no només estudiem l’atmosfera, sinó que també estudiem el torb, un fenomen que fins ara sempre s’havia mesurat arran de terra. Ara podrem entendre millor l’estructura vertical del torb. I, sincerament, seria fantàstic si la torre fos encara més alta. 😉
Hola Sergi! Tornem a ser els nens i nenes de l’escola Rosella de Viladecavalls. Al vídeo hem vist que pugeu i baixeu molt ràpid, però ja hem vist que és un vídeo accelerat. Quanta estona tardeu a pujar fins a dalt de tot? La torre es mou quan hi sou al damunt? Quan mireu cap avall teniu por o vertígen? I una altra pregunta: quan marxis t’emportaràs tots els instruments o els deixaràs i seguiràs recollint dades des de Davos?
Tenim un llibre que parla sobre l’Antàrtida i hem vist una base que té un hivernacle, on conreen fruites i verdures. La vostra també en té, d’hivernacle? Fins aviat!
Els Petits Dracs
Hola, Petits Dracs! Sí, un dels vídeos és accelerat, l’altre no. Mmmm, la veritat és que no he comptat quant de temps hi tardo, però potser al voltant de 2 o 3 minuts. M’hi quedo molt més temps a dalt muntant coses. Per sort, la torre és sòlida i no es mou. I també, per sort, no tinc gens de vertigen, si no, no podria fer-ho. Els instruments els deixaré mostrejant durant tot l’hivern, i possiblement els deixarem uns quants anys per tenir una bona representació de com evoluciona el torb durant l’any.
Oh, quin llibre esteu llegint! Sembla molt interessant! Tanmateix, aquest detall no és realment molt acurat. A l’Antàrtida està prohibit conrear vegetals i portar animals. Hi ha una normativa internacional que diu que, per preservar l’ecologia a l’Antàrtida, no es poden introduir espècies de fora. De fet, abans d’arribar al continent, netejo tota la roba i les botes per evitar introduir pol·len o altres bacteris forans. Per tant, no podem tenir-hi hivernacle.
Hola Sergi, moltes gràcies per aquestes fotos tan espectaculars.
Ens vas dir que la base a on et trobes està assentada parcialment sobre una glacera, per què construïu una torre allà? No hi ha perill que caigui?
Bé, quasi tota l’Antàrtida és una glacera que es mou, especialment a l’interior. Així que no tenim més lloc que aquí o a les muntanyes, on és més difícil construir res. De fet, l’altra part està subjecta a unes roques que sobresurten del gel. Tanmateix, la torre està construïda sobre uns bons fonaments sota el gel, i el gel reforça l’estructura, ja que aquí no es desfà. Per tant, és força segur.
Bon dia, ens han agradat molt els vídeos i l’explicació. Ens preguntem si no t’ha fet por estar tan amunt i si tenies experiència a pujar a les altures. Dona una mica de vertigen només veure’t.
Tinc la sort que m’agrada l’escalada i les alçades, sinó aquesta feina no seria per a mi. De fet, precisament per la meva afició, sé que, si estàs ben assegurat per una persona experta, treballar així no és gens perillós. I, per descomptat, aquí tenim professionals que m’han assegurat i que vetllen per la meva seguretat.
Hola, Sergi!
Els i les alumnes de 6è hem trobat molt interessant tota la informació que ens estàs redactant mitjançant aquests diaris.
Tenim la següent pregunta: com s’ho van prendre els teus familiars i amics quan es van assabentar que te n’anaves a fer aquesta investigació a l’Antàrtida? Et van donar suport? Com et comuniques amb ells? Suposem que els deus trobar molt a faltar després de tants dies, veritat?
Esperem la teva resposta amb moltes ganes! Bona estada! 🙂
Moltes gràcies! Sí, els meus familiars em donen suport, però també em troben a faltar, com jo a ells… Ara que tenim bones comunicacions, em puc comunicar amb ells per WhatsApp i, de tant en tant, faig alguna trucada. Però sí, després de tant de temps tens moltes ganes de tornar a veure els amics i la família.
Hola Sergi! Va ser un plaer xarrar amb tu fa uns dies i aquesta experiència no l’oblidarem. Gràcies per aquesta oportunitat. Després de parlar amb tu, encara hi ha preguntes que ens fem a 2PDC (4 ESO), ens va impressionar molt la teua pujada a la torre! Pots recordar-nos els instruments que vas posar? Per què s’ha elegit eixe lloc per a la torre? Per què és tan alta? Què vas sentir quan la vas pujar la primera vegada? Una abraçada.
A mi també em va encantar parlar amb tots vosaltres!
Doncs els instruments que hi vaig posar són normals, com termòmetres i anemòmetres (per mesurar el vent), i també n’hi ha d’espacials, que mesuren l’energia que transporta l’atmosfera. A més, n’hi ha de molt especials que “escolten” i “veuen” la neu que vola. Però això us ho explicaré a l’entrada 7, així que tingueu paciència!
Hem escollit aquesta base perquè ja hi treballàvem fa temps i és en un lloc on el vent s’accelera i provoca tot sovint el torb. A la base ja hi havia l’antena instal·lada des de fa temps, i vam demanar permís per posar-hi els nostres instruments.
La primera vegada va ser molt espectacular, amb vistes increïbles. Però l’emoció em va durar poc, perquè de seguida em vaig haver de centrar a instal·lar-ho tot: tenia poc temps!
Els vídeos són impressionants, Sergi. Com et sents quan ets allà a dalt? Estau molt concentrats amb la feina amb tant de fred, o hi ha temps de gaudir de l’experiència? Gràcies per compartir-ho!
Una mica ambdós. Tinc força feina, però també intento gaudir del dia a dia. Procuro trobar un equilibri, però aquí la feina va primer, perquè no és fàcil tornar per reparar alguna cosa que no funcioni.
Bona tarda, Sergi!
Després de llegir l’entrada “treballant des de les altures polars” ens preguntem amb quins materials vau poder muntar i alçar la torre. També com ho feu per transportar el material tan pesat per la neu. Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres. A la torre vaig instal·lar diversos instruments en pals d’alumini. En total, he portat uns 100 kg de material, però és clar, no ho he pujat tot de cop. Primer ho portàvem fins a la base de la torre. Allà ho muntava i, després, amb una corda, ho anàvem pujant. Potser cada pal pesava uns 15 kg, així que, a poc a poc, ho vam anar fent.