Diari de recerca

3- Una base antàrtica zero emissions

17 gener 2025 | Diari de recerca

Ja fa un bon grapat de dies que vaig arribar a la base Princess Elizabeth on he passat el Nadal i el Cap d’Any. La base està situada a la Terra de la reina Maud, a l’Antàrtida oriental, a uns 200 km de la costa al peu de les muntanyes de Sør Rodane. Al costat tenim el nunatak Utsteinein. “Nunatak” és una paraula groenlandesa per referir-se a les muntanyes aïllades que sorgeixen del gel.

Formació per conduir motos de neu.

Formació per conduir motos de neu.

La base s’asseu sobre un grup de roques que sorgeixen del gel i està assentat parcialment sobre la roca i parcialment sobre la glacera, que es mou a uns 15 cm a l’any. Això vol dir que cada any han d’aixecar la base i moure-la aquests pocs centímetres per evitar que amb els anys s’enfonsi.

La base Princess Elizabeth, amb una arquitectura futurística.

La base Princess Elizabeth.

La base té una aparença molt futurística, però per dintre és molt acollidora amb interiors de fusta molt agradables i equipament modern i ben mantingut. Em recorda també a la nova base Juan Carlos I, inaugurada el 2018, que també té molt bones instal·lacions. Aquesta base es va inaugurar el 2009 i és l’única base belga a l’Antàrtida. Però la seva gran particularitat és que és l’única base zero emissions del continent. Per posar-vos en context, totes les bases antàrtiques generen part de l’energia amb motors dièsel. Aquesta base està feta per no necessitar cap mena d’energia externa, ja que tota ella s’aconsegueix mitjançant turbines eòliques i plaques solars.

Plaques solars i turbines eòliques per generar energia.

Placa commemorativa de l’estació.

Tanmateix, la generació d’energia no és suficient per un edifici normal. Per poder mantenir un ús baix de l’energia, la base està feta per ser totalment eficient. Us sorprendrà saber (com em va sorprendre a mi), que la base no necessita calefacció. Les parets de la base estan superaïllades, per la qual cosa l’escalfor que generem les persones i un disseny pensat per aprofitar la llum i escalfament solar, són suficients per escalfar la base a una temperatura confortable. L’energia produïda s’utilitza només pels equips científics i elèctrics, així com per descongelar i escalfar la neu que proveeix d’aigua a la base. Per descongelar la neu es necessita molta energia, així que tots hem de contribuir a evitar el malbaratament d’aigua. Petites accions com ara dutxes de 3 minuts només cada dos o tres dies, tancar les aixetes quan et rentes les dents, etc. són necessàries per tal de mantenir un consum acceptable d’energia i aigua. I realment és fàcil acostumar-s’hi i no suposa cap problema. Crec que a la nostra terra, on l’aigua escasseja, n’hauríem d’aprendre més. En tot cas, la base també contribueix a l’estalvi d’aigua reutilitzant-la diverses vegades. L’aigua 100% potable s’utilitza només per cuinar. Per a la resta, dutxes, lavabos, etc. s’utilitza aigua mesclada amb aigua ja usada per altres propòsits en diverses proporcions. Però perquè us pugueu imaginar bé la base us faig aquí una visita turística en persona.

Un equip tècnic es dedica al manteniment i millora de la base. Hi ha mecànics, fusters, lampistes, enginyers, guies de muntanya, informàtics, cuiners i metges que es dediquen a tot allò que sigui senzill per tal que els científics ens puguem dedicar a la ciència. Tanmateix, nosaltres també hem de contribuir de tant en tant a ajudar al manteniment general i tenim assignats alguns dies on hem de contribuir a la neteja de la cuina i menjador o a cuinar el sopar en el dia lliure del cuiner.

La sala d’estar i menjador, on els científics i científiques també treballem.

I parlant de dies lliures, l’horari de treball és de 6 dies a la setmana i 10 hores al dia. Fins i tot el dia de Nadal va ser feiner. Tot està establert per treure el màxim profit de la nostra estada aquí. No obstant això, els diumenges podem fer alguna excursió a les fantàstiques muntanyes dels voltants. El dia de Cap d’Any, per exemple, vaig visitar el Windscoop, una formació de gel molt espectacular sota l’Utsentein.

Sergi González al WindScoop, una formació de gel molt espectacular

En el WindScoop, una formació de gel molt espectacular.

De moment, he començat la campanya amb totes les preparacions prèvies del projecte abans de començar a instal·lar-hi els instruments. En la propera entrada us explicaré que he fet fins ara i en què consisteix el projecte.

18 Comentaris

  1. Escola Cervantes (Barcelona)

    Hola de nou, Sergi! Ens ha agradat molt el tour que ens has fet per la base on estàs! Però ens ha sorprès que moguin la base! Com ho fan?
    També voldríem saber si tens relació amb la gent que conviu amb tu a la base, suposem que us comuniqueu amb anglès.
    Gràcies i seguim en contacte!

    Respon
    • Sergi González

      Hola de nou! El que fan normalment a final de cada campanya és aixecar la base una mica. També estan intentant solucionar el tema del desplaçament horizontal. L’aixequen amb gats hidràulics molt potents.
      Per suposat, l’idioma comú és l’anglès, tot i que a la base es parla també molt francès. Jo ho intento una mica però el meu francès no és encara gens bo per mantenir una conversa sencera.

  2. IES Ximén d'Urrea (L'Alcora, Castelló)

    Hola Sergi! Pel que comentes, hi ha molt de treball encara en la base abans de començar la part d’investigació. Molt interessant tot el que comentes. Aquesta vegada som les alumnes de biologia de segon de batxillerat les que volem fer-te algunes preguntes: on serà la recerca exactament i quines condicions climàtiques tindrà? Tenint en compte les teues experiències personals i el canvi climàtic, quina previsió per al futur de l’Antàrtida tens? Quines són les sensacions de la teua estada a l’Antàrtida t’agradaria compartir amb nosaltres?

    Respon
    • Sergi González

      Gràcies per les vostres preguntes tan interessants. La recerca consisteix a instal·lar instruments de mesura i després analitzar-los a l’oficina un cop torni. Així que queda molt treball per endavant. Els instruments els instal·laré en un pal de 30 m just davant de la base, on intento anar quan fa menys vent. Però aquí és força constant i de vegades he de pujar fins i tot amb temps ventós.
      Les previsions per a l’Antàrtida són difícils de dir perquè és un continent molt gran, i cada regió les pateix de forma diferent. La part que més notarà el canvi climàtic és la costa, on estan més a prop dels 0 graus i petits canvis provoquen més desgel. Tanmateix, aquesta temporada hem notat que s’han format petits llacs d’aigua líquida a més de 2.000 m d’alçada. Amb uns companys ens hem decidit d’investigar-ho.
      Sí que m’agradaria compartir que, tot i que aquest lloc és molt especial i únic, de tant en tant trobo a faltar la meva terra. Estar aquí em demostra més com de bonica és i que ve es viu a les nostres zones mediterrànies. Així que hem de fer tot el possible per preservar casa nostra.

  3. IES Llucmajor (Llucmajor. Mallorca)

    Hola, Sergi!!! Ens ha agradat molt el que ens contes des de la base. Et volem fer una nova pregunta: podeu veure des de la zona on sou algun iceberg? Esteu molt enfora del lloc on va quedar encallat el vaixell de l’expedició antàrtica de Shackleton?

    Respon
    • Sergi González

      Gràcies per les vostres paraules. Doncs aquí estem molt allunyats de la costa. Estem a uns 200 km, per això no podem veure ni el mar ni els icebergs. Tanmateix, en termes antàrtics, no estem tan allunyats, ja que encara queda molta terra, o millor dit, gel, a l’interior.

  4. Institut Pau Claris (Barcelona)

    Moltes gràcies, Sergi, per les teves explicacions i el vídeo. Les nostres preguntes d’aquest article són:
    L’aigua que beveu de la neu s’ha de filtrar o tractar d’alguna manera?
    A l’aigua produïda amb la neu pot tenir microorganismes?
    Què es fa amb les aigües residuals de la base?
    Quina protecció internacional té l’Antàrtida?

    Respon
    • Sergi González

      Bones preguntes. De fet, l’aigua que bevem l’hem de tractar, no per filtrar elements dolents sinó per incloure-hi minerals. L’aigua de la neu és molt pura, i no té ni microorganismes ni res, i el nostre cos no pot beure aigua tant destil·lada, així que necessitem afegir-hi minerals com el de les aigües minerals que bevem a casa nostra.
      Les aigües residuals es tracten molt bé i finalment es llencen a una esquerda del gel. Però no us preocupeu. Diuen que l’aigua que surt és tan pura que la podríem tornar a beure. Tot el component sòlid del tractament de l’aigua durant tota una campanya, ben assecat ocupa només 2 sacs i s’envia en un vaixell cap a Àfrica per tractar-ho.
      L’Antàrtida té la més gran protecció internacional, especialment ambiental. Per tant, hem de mirar de no embrutar-la i no deixar residus. Cada cop que trobem res per la neu, ho agafem i ho portem a les escombreries de la base. Si fem una expedició hem de tenir en compte els residus que generem i hem de repatriar-ho tot.

  5. IE Arts (Barcelona)

    Hola Sergi, ens ha al·lucinat la base, per dins i per fora. Ens preguntem si teniu una potabilitzadora d’aigua o us l’han de portar a la base. També ens agradaria saber si és fàcil conduir la moto de neu, ha de ser divertit.
    Salutacions!

    Respon
    • Sergi González

      Gràcies per les preguntes. Com responc una mica més a dalt, efectivament tenim una potabilitzadora que es dedica no a “netejar” l’aigua, sinó a adaptar-la per al consum humà afegint-hi els minerals que necessitem. Després tenim una planta de tractament de l’aigua per evitar llençar residus al gel.
      La moto de neu m’ha resultat més fàcil del que esperava, però s’ha d’anar amb compte amb les irregularitats del terreny i conduir amb molta prudència. Però és força divertit, i còmode per a desplaçaments una mica llargs.

  6. Institut Antoni Ballester (Mont-roig del Camp)

    Hola, Sergi!
    Som l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Antoni Ballester, a Mont-roig del Camp, i ens està encantant llegir sobre la teva experiència a l’Antàrtida! Ens ha sorprès molt que la base no necessiti calefacció i que funcioni amb energia solar i eòlica. Ha de ser molt especial viure en un lloc així!
    Tenim algunes preguntes per a tu:
    – És molt difícil acostumar-se al fred i a tenir tan poques hores de llum? Com ho feu per motivar-vos cada dia?
    – Quines són les coses més curioses o sorprenents que has vist des que vas arribar?
    Esperem amb ganes saber més coses de la teva expedició. Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres! 😊

    Respon
    • Sergi González

      No tenim poques hores de llum. Tot al contrari, en tenim moltes. L’Antàrtida és fosca a l’hivern, però a l’estiu (i aquí, a l’hemisferi sud, és estiu) el Sol no se’n va mai. De fet, gira sempre al voltant de nosaltres sense posar-s’hi. Per tant, necessitem habitacions sense finestres per dormir. Això no és un problema, doncs, per motivar-me. Més problema és el fred. A vegades m’ho he de pensar dues vegades abans de sortir, especialment perquè és feixuc posar-se moltes capes de roba i les botes. Però el fet de notar l’aire antàrtic compensa de sobres.
      El més curiós que he vist fins ara és el whiteout, quan el cel ennuvolat es confon amb el terra nevat i perds de vista l’horitzó, a més a més tota l’orientació i el sentit d’allò que està a dalt i a baix. És molt espectacular. Si teniu paciència, en breu us en parlaré i us mostraré vídeos i fotografies.😉

  7. Institut ca n’Oriac (Sabadell)

    Hola, Sergi, som la classe lila de 1r d’ESO de l’Institut ca n’Oriac de Sabadell i et volem donar les gràcies per explicar el teu dia a dia a l’estació d’investigació de l’Antàrtida. Tenim unes qüestions a resoldre que ens han aparegut després de llegir aquesta entrada.
    – Voldríem saber la temperatura exterior de l’estació d’investigació.
    – Què passaria si fallessin les plaques solars i les turbines eòliques, teniu pla B per aconseguir energia?
    – Estar a l’Antàrtida dificulta alguna de les investigacions?
    Hem llegit que sou una estació que no fa emissions zero de gasos d’efecte hivernacle. Tenim una consulta, què feu o com es gestionen els residus que genereu a l’estació? Quantes persones hi sou en total?
    Moltes gràcies, Sergi, és un plaer seguir aquesta aventura científica.
    Una abraçada
    Classe lila

    Respon
    • Sergi González

      Hola, classe lila. Gràcies a vosaltres per les preguntes.

      La temperatura aquí volta entre els -5 i -15 graus de moment. Un dia vam arribar als -2 graus de màxima! Encara algun dia podríem arribar als -20 graus de mínima a l’estiu antàrtic.
      En principi, la base té molts sistemes de suport, per la qual cosa seria molt difícil que passés. Tanmateix, a l’hivern no hi ha Sol i potser algun dia deixa de bufar el vent, però els equips científics necessiten continuar funcionant. Per això hi ha preparat un motor dièsel que s’encén automàticament només en cas de necessitat. Això també podria passar mentre nosaltres estem aquí, però és difícil a l’estiu, ja que les plaques solars donen energia en excés.

      Estar a l’Antàrtida dificulta molt les investigacions. Aquí tot és més difícil i lent de fer. L’estació la podríem muntar ràpidament a les nostres latituds, però aquí depenem moltíssim del temps. Amb vent i fred no podem muntar els instruments o no podem sortir a fer altres mesures.

      Tots els residus de l’estació es classifiquen en bidons segons el tipus de residu i s’hi emmagatzemen. En tenim 14 tipus diferents. Aquests es porten a un vaixell que ve un cop a l’any, a 200 km de l’estació, a la costa, i es porten a Àfrica del Sud. Allà es porten a la deixalleria per tractar cada tipus de residu adequadament.

      La quantitat de persones a l’estació varia força segons el moment, hem arribat a ser un màxim de 40 i un mínim de 12.

  8. IE Londres (Barcelona)

    Hola Sergi!
    La base està oberta i té personal tot l’any? Els mesos d’hivern antàrtic també? Quin combustible utilitzeu per a les motos de neu?
    Gràcies!

    Respon
    • Sergi González

      No, aquesta base té només personal a l’estiu, tot i que els instruments poden mesurar durant l’hivern. Altres bases tenen personal tot l’any, però ha de ser difícil estar aquí aïllat durant tants mesos.
      Les motos de neu, malauradament, no són zero emissions i necessiten benzina. Tanmateix, aquesta temporada han portat la primera moto elèctrica i tenen previst substituir-les progressivament.

  9. Institut ca n'Oriac (Sabadell)

    Hola, Sergi. Bon dia!
    Som la classe cian de 1r d’ESO de l’Institut ca n’Oriac de Sabadell. Estem molt contents de poder comunicar-nos amb tu i estem molt interessants en les teves investigacions i el teu dia a dia a la base a l’Antàrtida.
    Entre tots i totes hem fet un llistat de preguntes molt interessants per a nosaltres, també d’alguna de divertida:
    – Què t’està sorprenent de les teves investigacions? Ens sembla molt difícil poder estudiar els microorganismes a l’Antàrtida. Com ho fas?
    – Has trobat algun microorganisme no identificat encara?
    – Com vas arribar a dedicar-te a això? De petit volies ser científic?
    – Podries ensenyar-nos més coses de la base? Ens agradaria molt.
    Som una classe molt divertida i quan hem llegit el teu blog hem pensat en personatges mitològics o de llegendes que vivien a la neu, com per exemple el “Yeti” i d’altres. Hi ha alguna història d’aquest tipus d’éssers fantàstics a l’Antàrtida?

    Respon
    • Sergi González

      Ui, sí, moltes preguntes interessants per aquí. Anem pas a pas:
      – Sí, una de les coses que he investigat a l’Antàrtida són els microorganismes, però ara estic investigant el transport de la neu. Tots dos tenen en comú que estudiem el transport pel vent i m’ha sorprès molt la seva força i com pot realment transportar les coses a gran distància.
      – Jo no soc microbiòleg, així que no hi he trobat res 😊, però els meus companys sí que n’han trobat alguns de ben especials. Però no sé si encara no han estat identificats.
      – De petit tenia sempre molt interès en la ciència i específicament en meteorologia. Recordo que vaig fabricar un pluviòmetre per mesurar la pluja. Potser això em va portar a ser meteoròleg.
      – Sí, és clar que us puc ensenyar més coses. Potser el que és la base principal ja us l’he ensenyada, però fora d’ella tenim més mòduls. Per exemple, aquí podeu veure un mòdul científic, aquest l’anomenem mòdul científic sud, i en tenim un altre al nord.

      Després tenim molts contenidors que contenen tots els materials de l’estació. Aquí podeu veure com es veu des de l’estació tot el que hi ha a fora.

      – Hahahaha, jo també hi penso molt en això. La veritat és que a l’Antàrtida no hi ha personatges mitològics ni llegendes. Això és degut al fet que és l’únic continent que no ha tingut població abans. Quan vam “descobrir” Amèrica, ja hi havia habitants allí amb les seves històries, com a Àfrica i Àsia. Però el primer humà va arribar a l’Antàrtida fa poc més de 200 anys, i no hi havia ningú i, per tant, tampoc llegendes allí. Tanmateix, les regions fredes i nevades semblen ser molt inspiradores per tot tipus de monstres. Si busqueu pel·lícules de l’Antàrtida, l’Àrtic i altres regions fredes, trobareu que n’hi ha moltes pel·lícules de por i monstres ambientades aquí.

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *