Durant els últims dies, he fet una petita expedició dins de l’expedició. En concret, he anat uns 200 km cap al nord fins a la costa antàrtica. L’objectiu: fer un transsecte de mesures de neu.
Els meus companys de viatge eren la Paula, una enginyera química que estudia els contaminants de la neu, i en Manu, el guia polar, que es dedicava a conduir, muntar el campament i ajudar-nos. Vam fer l’expedició amb un vehicle especial per a neu anomenat Hilux.
Hilux
Tanmateix, aquestes distàncies, que en un lloc normal serien qüestió de poques hores, a l’Antàrtida es fan llarguíssimes, ja que el vehicle només pot anar entre 15 i 25 km/h segons les condicions de visibilitat i de la neu. Aquí podeu veure un mapa amb el trajecte.
El viatge va començar amb molt bon temps, però, a mesura que vam avançar cap al nord, la visibilitat va començar a baixar per la boira típica de la zona costanera. Primer, el Sol es va començar a difuminar, i va aparèixer un halo solar, un fenomen òptic que ocorre quan els núvols alts i prims es posen davant del Sol. En aquell moment semblava que flotéssim dins d’un núvol. A mesura que avançàvem es feia tot més clar fins que tot es va tornar completament blanc.
El whiteout (blanc total) és el fenomen que ocorre als llocs nevats, quan els núvols alts o la boira apareixen i es transforma tot en blanc i no pots distingir el terra del cel ni veure l’horitzó. És un fenomen meteorològic molt confús: perds totes les referències, no saps si puges o baixes, i pots acabar fent voltes sense adonar-te’n. L’única forma d’orientar-nos que teníem era el petit pilot que ens indicava el GPS i la ruta que havíem de seguir.
El campament dins del whiteout
El vehícle Hylux i jo dins del whiteout
Finalment, després de moltes hores conduint, vam arribar a les 8 del vespre al punt principal de mesura. Tant jo com la Paula necessitàvem cavar 2 metres i mig de neu. Jo volia fer mesures físiques de la neu (temperatura i densitat) i la Paula necessitava treure’n mostres. Tanmateix, aquestes mostres havíem d’anar al vaixell, i dos companys que havien arribat abans s’encarregarien de portar-les en dos dies. Com que el temps era molt just, la mateixa nit (nit segons l’horari convencional, ja que recordeu que a l’Antàrtida no es fa de nit a l’estiu) vam començar a cavar el perfil de neu de dos metres i mig, cosa que equival a treure més de 1.000 kg de neu. Vam acabar a les 12, plens de neu i fred, ja que el temps era força dolent, amb vent transportant neu i sense visibilitat, i ens vam anar a dormir al campament que en Manu havia muntat mentre nosaltres cavàvem.
L’endemà ens vam aixecar ben d’hora amb un dia ben bonic i, per fi, vam poder albirar la costa a 30 km, amb alguns icebergs flotant. Ara bé, teníem un sol dia per fer totes les mesures d’aquest perfil de neu i d’un altre, d’un metre i mig, situat 5 km més enllà. Ens vam posar un vestit especial per no contaminar la neu, ja que la Paula necessitava mesurar els components químics de la neu i nosaltres podríem alterar-los, i ens vam posar a mostrejar. Aquell dia vam acabar a la 1 de la matinada, però, finalment, amb la feina feta a temps, vam poder descansar bé.
La Paula mostrejant amb la llibreta on jo prenia les notes
L’endemà al matí els nostres companys van sortir amb les mostres i nosaltres vam acabar les mesures que no necessitaven mostreig i vam instal·lar uns instruments per a la Paula. Però la mala visibilitat havia tornat i ja no ens va abandonar fins que vam tornar a la base. Un cop acabada tota la feina de la Paula, a l’endemà vam començar amb el meu transsecte de neu. El següent punt seria molt més a prop de la costa, a només 5 km, on les condicions de la neu són ben diferents de la resta de l’Antàrtida. Després de fer les mesures, vam girar cua per començar a remuntar cap a la base Princess Elizabeth. En aquell moment em vaig adonar que, llevat dels meus dos companys, l’esser humà més proper estava a més de 180 km de distància de nosaltres. Perquè us en feu una idea, en una distància equivalent a la de Barcelona a Lleida no hi havia cap més persona: només un desert gelat.
Durant els 200 km de tornada vaig anar cavant un perfil de neu cada 50 km, mentre ens desplaçàvem a 15 km/h a causa dels zastruguis (irregularitats de la neu, semblants a dunes en un desert) que feien el viatge força incòmode i cansat. A aquesta velocitat, vam trigar dos dies a arribar de nou a la base. Ja a prop d’aquesta, el temps finalment va millorar i els núvols lenticulars de les muntanyes, el Sol baix ataronjat i la neu arrossegant-se pel terra ens va regalar una de les postals més boniques del continent.
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola Sergi!!! Ens ha encantat avui la videoconferència! La nostra pregunta ara és la següent: quin és el sistema de propulsió de l’Hilux? Quants de quilos pot carregar aquest vehicle? Et desitjam molt bon viatge de retorn.
A mi també m’ha encantat parlar amb vosaltres 😊 L’Hilux és com un vehicle tot terreny normal, però amb rodes especials per a la neu i altres superfícies complicades i utilitza gasolina dièsel normal i corrent. Realment no sabia quina càrrega pot suportar, però acabo de mirar les especificacions del vehicle i indiquen que pot carregar fins a 1.000 kg de material.
Bona tarda, Sergi!
Avui tenim més d’una pregunta. Hem llegit que per orientar-vos en el whiteout feu servir el GPS, però el nostre dubte és d’on traieu la cobertura. Sabem que a la base hi ha internet i imaginem que algú hi ha instal·lat antenes, però no ho tenim clar.
També comenteu que heu estat a 180 km d’un altre ésser humà, i sabem que heu parlat sobre això, però ens preguntem si el fet d’estar sols durant tants dies us està afectant.
Gràcies.
Hola, Escola Fonlladosa! Sí, vaig calcular que el meu grup de tres persones estava a 180 km d’un altre ésser humà (que, justament, eren els qui estaven a la base), però això només va ser un dia. L’endemà ens vam posar en marxa per tornar, i al dia següent vam arribar a la base, on ens esperaven vuit companys més.
Així que sols, sols, tampoc estem tant!
Hola Sergi, ens ha agradat molt aquest últim post, quina passada!
Davant aquestes condicions climàtiques, portaveu peces de recanvi pel vehicle Hilux? Amb el GPS podíeu preveure els zastruguis? I per últim, com heu mantingut el menjar i l’aigua perquè no es congeli?
Moltes gràcies, com sempre!
Me n’alegro molt que us hagi agradat!
Sí, normalment portem algunes peces de recanvi, però no podem portar-ho tot. Si s’espatllés durant el camí, hauríem de demanar ajuda i esperar que arribessin companys a “rescatar-nos”. Però això no va passar, i intentem evitar-ho conduint responsablement, sense accelerar massa.
Per desgràcia, el GPS no pot preveure els zastrugis, així que hem de conviure amb la sorpresa de trobar-nos-els pel camí.
El menjar i l’aigua estan en caixes isotèrmiques que mantenen força bé la temperatura. En tot cas, no ens importa massa si algunes coses es congelen una mica, ja que després les descongelem amb aigua calenta.
I us preguntareu… d’on traiem l’aigua? Doncs no la portem. El que fem és descongelar la neu cada dia. El que sí que portem és combustible per encendre el fogó de cuina portàtil que duem amb nosaltres.
Bon dia, Sergi!
T’exposem les diferents preguntes que han anat sorgint en aquesta sessió tan interessant. Primer de tot, què n’opines del whiteout, t’agrada veure-ho tot blanc o t’espanta no tenir visibilitat? La següent seria: com podeu dormir amb llum? I per acabar, la neu de l’Antàrtida varia molt depenen del lloc?
Moltes gràcies i ànims! 🙂
Hola a tothom i gràcies! El whiteout és molt interessant i m’agrada tot el que és interessant. Tanmateix, la meva admiració el primer dia va passar a una mica de preocupació després de 3 dies veient només blanc. També perquè no em deixava treure algunes de les mesures.
Per dormir en la tenda de campanya es necessiten o bé un antifaç per dormir, com els que uses als avions, o bé baixar-te el barret fins al nas per cobrir-te els ulls. Qualsevol invenció és bona.
Sí, la neu varia molt depenent de la distancia a la costa. Per això hem fet el transsecte. A l’interior trobem neu més dura i compactada. Un any de neu ocupa només 30 cm de fondària, per la qual cosa una mesura de neu de 2 m inclou neu dels últims 6-8 anys. A la costa neva més, uns 2 o 3 metres per any, i la neu no té tant temps per compactar-se, però hi trobes capes glaçades a causa de les temperatures positives que desfan la neu i el posterior refredament que genera el gel. És molt interessant veure tots aquests canvis en directe.
Hola, Sergi! Quins elements contaminen la neu en un entorn tan verge i natural? I per què cal prendre les mostres a una profunditat tan gran? Moltíssimes gràcies per les teves aportacions i respostes. Fan que a cada entrada descobrim quelcom nou d’aquell continent.
Moltes gràcies a vosaltres! Malauradament, alguns dels nostres contaminants es volatilitzen en gas i poden viatjar distàncies molt i molt llargues. Tan llargues com per arribar a un continent tan verge com l’Antàrtida. Això fa de l’Antàrtida un laboratori natural molt interessant. A casa nostra, no podem saber si els contaminants que trobem són d’origen local o venen de distàncies molt llargues. Trobar-los a l’Antàrtida, on no hi ha indústries a milers de quilòmetres, ens dona una idea de la capacitat de viatjar d’alguns d’aquests contaminants. De fet, arribem tan profundament per veure els canvis estacionals.
Hola de nou Sergi! Som el grup de 2PDC aquesta vegada. Continuem molt impressionant per la naturalesa gelada que t’envolta. Què sent en viure cadascun dels fenòmens naturals que ens relates? Quines sensacions vas tindre en dormir en una tenda d’acampada en mig del gel i la neu lluny de tot? És la primera vegada que treballes en un forat en la neu per a agafar mostres? Una abraçada.
És molt interessant, ja que són fenòmens molt diferents als que normalment experimentem a casa nostra. Per exemple, de tant en tant es pot experimentar un whiteout als Pirineus, però és molt diferent del que s’experimenta a l’Antàrtida durant dies i sense cap mena de referència. Les sensacions són molt boniques i contradictòries. Em va agradar molt acampar-hi, però no m’esperava que s’escalfés tant durant el matí. No és la primera vegada que faig un perfil de neu i mesuro les propietats com ara la densitat o la temperatura, però sí que és la primera vegada que recullo mostres amb el vestit blanc per evitar contaminar-les.