Hola neutrins!
El final d’aquesta campanya s’apropa i ens agradaria, després de diverses setmanes d’informació, donar-vos una idea del perquè els neutrins s’han convertit en una partícula tan especial. Per això us explicarem les primeres idees i experiments que es varen realitzar.
La hipòtesi del neutrí
La mateixa idea del neutrí va sorgir d’una manera que ha alimentat el mite al voltant d’aquestes partícules durant dècades. La idea va sorgir quan en una desintegració nuclear que s’anomena beta es va observar que l’energia no es conservava. En Física, el principi de conservació d’energia és gairebé sagrat, la qual cosa significa que en qualsevol procés físic, l’energia dels elements abans i després del procés sumen la mateixa energia. Això va provocar, durant anys, un gran debat científic fins que l’any 1930, Wolfgang Pauli, va postular (o sigui, va predir) l’existència d’una partícula invisible (o sigui, que no veia i que, per tant, no podien computar en l’energia total) que és el neutrí. Aquesta idea la va proposar en una carta enviada als seus col·legues que estaven reunits a Tübingen (Alemanya) i que començava amb un famosíssim: “Liebe Radioaktive Damen un Herren”, a la carta ja donava unes bones idees de com hauria de ser el neutrí, entre elles que la seva massa era molt petita. La carta acaba dient que no podrà assistir a la reunió perquè té un ball molt important a Zürich al qual no pot faltar!
Les primeres idees més esbojarrades
La detecció dels neutrins la varen dur a terme els físics Frederik Reines i Clyde Cowan el 1956. El que és poc conegut és que l’experiment que varen dur a terme no va ser la seva primera idea. Ens trobem a principis dels anys 50 i la bomba atòmica és la font més intensa de neutrins que es coneix. La proposta inicial és la de provocar una petita explosió nuclear i detectar els neutrins amb un detector situat a uns 50 m de distància i a uns 50 m de profunditat en la Terra. El detector era un gran tanc de líquid centellejador i que s’anomena “El Monstre”.
Just en el moment de l’explosió, el detector es deixaria caure lliurement en el forat de manera que no notés el petit terratrèmol provocat per la bomba. El detector cauria durant uns 2 segons per tal de caure en un matalàs de plomes i d’escuma. Varis dies després, quan la radiació fos tolerable, els investigadors recuperarien el detector per a veure la informació gravada. El més increïble del pla és que va ser aprovat!
Els neutrins han atret l’atenció de nombroses persones, no només científics, al llarg dels anys. Hi ha pel·lícules en les quals apareix Superkamiokande: “Warm water under de red Bridge” de Shoei Imamura; hi ha bandes de rock com “the neutrinos” , o “oxide & neutrino”, bandes de jazz com els “Flying neutrinos”, vídeo artistes com “neutrino Video Project” o
un grup d’aventurers que sota el nom de “Floating neutrinos” (neutrins flotants) va creuar l’Atlàntic en un vaixell. Els exemples són molts i mostren l’atracció que el nom suscita en moltes persones!
Fins al proper missatge!
0 Comentaris