basic | Post de projecte

6- L’aligot vesper: un especialista de les vespes

17 abril 2018 | basic, Post de projecte

Imatge: mascle reproductor de la serralada Litoral. Fotografia: F. X. Macià
 
Com el seu nom indica,  aquest rapinyaire s’alimenta principalment de vespes, en especial de les seves larves.
El primer niu d’aligot vesper trobat a totes les muntanyes compreses entre Badalona i Tordera  data de l’any 2011, i se situava dins del Parc de la Serralada Litoral. Des d’ençà s’ha aconseguit localitzar uns quants nius més, fet que ha servit per obtenir dades molt valuoses sobre la reproducció d’aquesta espècie tant desconeguda a Catalunya.
Tenim diversos aspectes que determinen que l’aligot vesper al Parc sigui una espècie summament difícil de treballar durant la reproducció:

  • Té una població molt reduïda al Parc, és un dels vertebrats més escassos.
  • Utilitza dominis vitals molt extensos.
  • El Parc està sobretot format per hàbitat forestal.
  • És molt discret.
  • Els seus nius estan molt camuflats.

El començament del seguiment de l’aligot vesper comença al maig, perquè és un dels ocells nidificants més tardans a l’hora de fer els vols nupcials, de construir els nius i fer la posta dels ous. Per aquesta raó no ens donarà temps a informar-vos sobre l’evolució de la reproducció al llarg d’aquest any. Per compensar-vos, us deixem amb les videogravacions d’un niu a la serralada Litoral durant l’any 2015. Accediu mitjançant el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=MwsQ46Si-LE&list=PLGmbqoWa70b7isDmb8KAtn7_rTgdSW1xu
 Podreu veure-hi vídeos com aquest:

 
Descripció de l’aligot vesper
Mesura al voltant de 110-130 centímetres de punta a punta de les ales i presenta unes adaptacions concretes, degut a la seva especialització tròfica:

  • Les plomes d’algunes regions del seu cap estan imbricades: estan disposades una sobre l’altra com si fossin escates per tal de protegir-lo de les picadures de les vespes.
  • Les seves potes i urpes han evolucionat per facilitar-li l’activitat d’excavar, no per ferir a les preses o apressar-les. Algunes espècies de vespes de les que s’alimenta fan el niu sota terra, això els obliga a fer grans forats per arribar a extreure’ls.
  • El seu cap és petit en proporció al cos, un tret bastant rar en un rapinyaire.
  • El seu bec és recte i poc robust, amb una forma molt peculiar que el fa idoni per a extreure les larves dels nius de les vespes.

En definitiva, ens trobem davant un rapinyaire amb armes per depredar preses de poc pes i força, i, per tant, això definirà la seva capacitat de resposta envers perills potencials (p. ex. altres depredadors).
L’aligot vesper cria a Europa, però passa part de l’any en les regions situades al sud del Sàhara. Normalment, a Catalunya es veuen individus entre l’abril i l’octubre. Durant els períodes de migració és un dels rapinyaires més abundant a la serralada Litoral. A més, a més, quan migra es comporta com una espècie gregària i en ocasions es poden observar grups de més d’un centenar d’exemplars en algunes àrees catalanes.
Biologia reproductora
L’aligot vesper busca el seu aliment tant en hàbitats forestals com en els arbustius i els oberts (herbassars naturals, conreus, etc.). Ha de prospectar superfícies enormes per tal de trobar suficients nius de vespes com per alimentar els polls i a si mateixos. Així, no és rar que un aligot vesper s’allunyi 6 km del seu niu.
Nodreix els seus polls principalment amb nius de vespes, siguin els típics nius de superfície que podem veure per exemple en els fonolls, com ara els que estan construïts sota terra (nius d’olla). Els nius d’olla són molt grans i pesats, així que per traslladar-los fins al seu niu ha de separar-los per capes i portar una capa en cada viatge. Malgrat tot, és cert que, de tant en tant, també captura algun petit vertebrat (polls d’altres ocells, un petit rèptil, etc.).
Construeix els seus nius en els arbres; són plataformes habitualment molt ben camuflades en l’entorn i són ben difícils de detectar.

Imatge: un niu d’aligot vesper amb un poll visible. Els polls de curta edat tenen el plomatge de color blanc i els nius són més fàcils de detectar llavors per aquesta característica. Una vegada els polls són més grans, el color del plomatge és marró i la localització visual del niu és encara més difícil. Fotografia: F. X. Macià.
Com que és una espècie amb un bec i unes urpes poc importants, la seva capacitat per defensar-se d’altres depredadors no és gaire efectiva. L’astor és un dels rapinyaires que pot depredar sobre els polls i els adults. De fet, es creu que l’absència de depredadors potencialment letals per a ell o els polls podria ser un factor influent durant el procés de selecció del lloc de cria que duu a terme l’aligot vesper (Gamauf et al. 2013).
Tot el conjunt de trets comportamentals que hem explicat en aquest apartat conformen a la pràctica un veritable galimaties de cara a poder obtenir dades sobre la seva reproducció. I, malgrat ser un rapinyaire comú i amb una àmplia distribució a Europa, realment es considera una espècie bastant desconeguda.
Bibliografia
Gamauf, A., Tebb, G. & Nemeth, E. 2013. Honey Buzzard Pernis apivorus nestsite selection in relation to habitat and the distribution of Goshawks Accipiter gentilis. Ibis, núm. 155, pàg. 258-270.
Imatges i text: Xescu Macià
 

1 Comentari

  1. Fatema

    Quan pot medir aquesta espècie?

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.