Arts i Humanitats | Post de projecte

9. Un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d’urgència

06 octubre 2008 | Arts i Humanitats, Post de projecte

La campanya de conquesta del Regne de València va començar a finals del 1232 amb l’entrada a Morella de Balasc d’Alagó, que havia actuat pel seu compte. A Borriana Jaume I enceta una campanya dirigida i planificada per ell, que culminarà, cinc anys més tard, amb la conquesta de la ciutat de València.

Els episodis que avui comentem són dues instantànies de la vida quotidiana a les trinxeres davant de les muralles de Borriana: un atac nocturn dels sarraïns i una intervenció quirúrgica d’urgència.

Si vols escoltar i llegir aquests episodis, fes clic a aquest fragment de la versió digital del Llibre dels fets.

El setge de Borriana estarà marcat, com de fet gairebé tota la campanya d’expansió per la resta del regne de València, per les dificultats econòmiques, que posen en perill l’arribada de queviures al campament; polítiques, amb temptatives de la noblesa  (potser estimulades per Zayyan, el governador de València) d’abandonar el setge, i, per descomptat, dificultats militars: la destrucció del fenèvol, un enginy per llançar pedres sobre Borriana, que havia construït un enginyer italià.

Alarma a mitjanit

Com en el relat de la batalla de Portopí, en el Llibre dels Fets gairebé tot és explicat des del punt de vista de Jaume I, que és despertat a mitjanit pels crits d’alarma provocats per la sortida de sarraïns amb torxes per cremar els ‘mantells’, una mena d’empostissats que permetien als assaltants avançar a cobert cap a la muralla, i les ‘cledes’, fortificacions defensives fetes amb fustes i branques; es vesteix o, més ben dit, es migvesteix a correcuita, i, acompanyat dels homes que jeien a la seva tenda, es dirigeix a tota velocitat a les trinxeres protegides per Bernat Guillem d’Entença, parent seu i persona de la màxima confiança i fidelitat en la campanya valenciana. Quan Jaume I, però, hi arriba els musulmans ja han estat repel·lits.

Cirurgia de batalla

El rei, per tant, no té temps d’intervenir en l’escaramussa, però sí de veure’n les conseqüències: una sageta clavada a la cama de Bernat Guillem d’Entença. Per evitar que la ferida empitjori, Jaume I decideix fer ell mateix l’operació d’extracció de la sageta. Acabada la intervenció quirúrgica, el rei convida el ferit a abandonar la primera línia del front per poder-se refer, però Bernat Guillem, guerrer i home fidel fins al moll dels ossos, s’hi nega.

Amb molt poques paraules, i unes quantes frases en estil directe, el Llibre dels fets aconsegueix plasmar amb intensitat la imminència d’una escaramussa que es produeix abans que el rei arribi a les trinxeres -i que, per tant, ni veu ni narra- i la fidelitat i el ‘gran valor’ de Bernat Guillem d’Entença. No es pot dir més amb menys paraules, tal com s’exposa a ‘article Apunts sobre l’art narratiu del Llibre dels Fets.

Xavier Renedo

Cirurgia Medieval

Instruments quirúrgics medievals. Al Llibre dels fets, el rei En Jaume explica com va extreure ell mateix una sageta sarraïna clavada a la cama de Bernat Guillem d’Entença.

La il.lustració correspon al llibre de John d’Arderne  Mirall de flebotomia i manual de cirurgia. Glasgow University Library (Ms. Hunter 253, f. 43v)

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.