Post de projecte

18. Què ens diuen les roques sedimentàries?

09 desembre 2009 | Post de projecte

Molt bé, sabem que per aquí passejaven els titanosaures, però… en quin entorn vivien? Com ho podem saber?

Esbrinar l’ambient per on caminaven els titanosaures comença amb una metodologia bàsica, que és l’observació en el camp. Proveïts d’un senzill equip instrumental, com martell, lupa, brúixola, metre, farem el reconeixement dels diferents tipus de roques sedimentàries, mesurarem el gruix de cada capa de roca i dibuixarem l’ordre en què afloren en el camp. També anotarem les característiques de cada capa com la litologia, el color, la textura, les estructures sedimentàries, els fòssils… De la qualitat d’aquestes dades dependrà la fiabilitat de les interpretacions posterior que farem del medi sedimentari.

Però, què són les roques sedimentàries?

Les roques sedimentàries són aquelles que es formen per l’acumulació de sediments, per exemple en les lleres i desembocadures dels rius, fons dels llacs i mars, entre altres indrets. Aquests llocs en diem que són els medis sedimentaris. Un medi sedimentari es pot definir com una àrea de la superfície terrestre en què es produeix sedimentació i que es caracteritza per unes condicions físiques, químiques i biològiques que condicionen el tipus de dipòsit que es forma. Per tant, podem correlacionar el tipus de dipòsit (o roca sedimentària) amb el medi sedimentari (medi en què es va formar). Es diferencien tres grans grups de medis sedimentaris: continentals, costaners i marins. En el cas de l’estudi del medi de Fumanya ens centrarem en els medis continentals i costaners.

La sedimentació…

Les petjades de Fumanya s’han preservat en una capa de roca margocalcacària. Aquesta està organitzada en làmines d’un gruix decimètric, fins formar una potència total d’un metre. La roca està formada per partícules molt fines, no hi ha clastes gruixuts, i tampoc no s’observen estructures sedimentàries de tracció. A partir d’aquestes observacions, podem deduir que els sediments es van dipositar en un medi de baixa energia. Les capes de potència mètrica suggereixen que la sedimentació va ser contínua durant llarg períodes de temps i que només va ser interrompuda en dues ocasions. Durant el primer període on no es va produir sedimentació va permetre la colonització del substracte per invertebrats com ostres (Ostrea af. elhuyani), gasteròpodes com Cerithium i Pyrgulifera, amb les closques ben preservades cosa que ens suggereixen poc transport.

Després d’un altre episodi de llarga deposició de fang calcari, trobem una altra interrupció. En aquesta superfície s’ha conservat gasteròpodes com Pyrgulifera, Pseudomelania, restes vegetals com fulles de palmera Sabalites, troncs, falgueres i coníferes com Frenelopsis. També s’han trobat restes aïllades de vertebrats com un fragment de closca de tortuga (Solemydiidae), l’espina d’una rajada i no hem d’oblidar els milers de petjades de dinosaures.

Com ha canviat la maresma

Les dades sedimentològiques indiquen que la columna d’aigua de la maresma va canviar al llarg del temps. Coincidint amb el període en el qual en la maresma hi havia un mínim en la làmina d’aigua, és on trobem les acumulacions fòssils. Les dades paleontològiques ens informen de la salubritat de l’aigua. La majoria dels fòssils trobats a les capes de roques margocalcàries de Fumanya són bons indicadors paleoambientals, ens indiquen que varen habitar un substracte d’una maresma salubre de caràcter transitori.

Així, l’objectiu del nostre treball és reconstruir el medi sedimentari de Fumanya, perquè era un lloc freqüentat pels dinosaures, gràcies a l’estudi de la sedimentologia, i amb les dades tafonòmiques i paleoecològiques que ens proporcionen els fòssils.

Bego Poza

Mesurar i examinar

1 Comentari

  1. Anutse

    Per què les feien servir?

    Respon

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.