Diari de recerca

5. La prospecció paleontològica; mapa geològic, gps i unes bones xiruques!

02 octubre 2009 | Diari de recerca

L’objectiu del nostre projecte és entendre com eren els ecosistemes del Cretaci superior de Fumanya. Per aconseguir-ho primer hem de fer un estudi geològic global de l’àrea d’estudi, perquè la paleontologia o els fòssils s’han de situar en l’estrat en què es troben. Per tant, en tot treball paleontològic hem de conèixer i entendre la geologia de la zona d’estudi, tant des del punt de vista tectònic com sedimentològic.

Una bona eina per a familiaritzar-nos amb la Geologia d’una àrea és aconseguir un mapa geològic. El mapa geològic ens informa del tipus de roques que hi trobarem i el més important, l’edat en què han estat datades aquestes roques, ja que si el que busquem són dinosaures millor fixar-nos que en el mapa hi estan dibuixades roques del mesozoic i preferentment sediments continentals, tot i que de vegades en sediments marins s’hi troben dinosaures.

Un cop identificats els terrenys susceptibles de contenir dinosaures hem de preparar l’equip per anar al camp: xiruques, motxilla, aigua i moltes ganes de caminar i d’enfilar-nos o bé relliscar pels xaragalls …

Una tasca que mai finalitza!

La prospecció o cerca de nous jaciments paleontològics comporta molts dies de treball, a més és una tasca que podem dir que mai finalitza i que fins i tot de vegades de forma fortuïta se’n trobem de nous jaciments, per exemple un pagès que treballi les terres, o unes pluges torrencials que poden fer aflorar part d’algun fòssil. Prospectar és anar caminant per una zona on potencialment poden haver-hi fòssils, fixant-nos en totes aquelles formes estranyes que hi hagi per terra. Moltes seran pedres, però si tenim sort podem trobar algun fòssil, i aquest pot ésser un dinosaure.

Hi ha un altre tipus de prospecció, la de microfòssils, és a dir es tracta de fòssils molt petits que a simple vista no se solen veure, com per exemple el pol·len, dents de peixos, dents de petits mamífers, entre d’altres. Hem de localitzar estrats amb unes característiques determinades que els facin especialment favorables per a la seva preservació. Un cop trobats aquests tipus d’estrats, el que ens queda fer és recollir una sèrie de sacs que durem al laboratori per tal de processar i extreure els microfòssils. Com ho extraurem serà el tema que explicarem un altre dia.

I si trobem algun jaciment?

Si trobem algun fòssil i no som paleontòlegs el millor és que no toquem res, ja que els fòssils sols s’han de recollir pels especialistes, perquè si no es pot perdre informació paleontològica important. El que hem de fer és avisar a les autoritats de la nostra troballa, per exemple a l’ajuntament de la zona on hem trobat el jaciment. Ja que hem de tenir en compte que tant la prospecció paleontològica com les excavacions estan regulades mitjançant una normativa, en la qual s’han d’obtenir una sèrie de permisos de les autoritats i administracions.

Prospectar en el segle XXI

Les persones que hagin vist “Parque Jurásico” recordaran una escena en la qual els paleontòlegs prospectaven la recerca de dinosaures, utilitzen una sèrie de màquines en què podien veure els dinosaures sota terra abans d’excavar-los. Això que pot semblar ciència-ficció és avui en dia realitat. S’estan desenvolupant i provant tecnologies que permetran als paleontòlegs fer prospeccions cada cop més acurades i precises.

Bego Poza

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.